Els científics alerten que els leds instal·lats a Lleida superen els màxims aconsellables

Indiquen que s'ha augmentat l'emissió del color blau, el més perillós per a la salut

Redacció
28 de juny del 2017
Actualitzat a les 16:34h
Imatge d'un pont de Lleida amb la Llotja al fons
Imatge d'un pont de Lleida amb la Llotja al fons | ACN
El treball sobre contaminació lumínica a Lleida que s'ha presentat aquest dimecres al Congrés Internacional LPTMM de Contaminació Lumínica que es celebra a Cellers, al Pallars Jussà, ha conclòs que a la demarcació de Lleida s'ha augmentat entre un 15% i 20% l'emissió de color blau, la més perillosa per a la salut i el medi ambient, malgrat els canvis a llums led del 15% del seu enllumenat. L'estudi ha estat realitzat per Héctor Linares, del màster d'Astrofísica de la Universitat de Barcelona.

Linares ha explicat que els llums led instal·lades tenen una temperatura de 4.000 K, mentre l'aconsellable per als científics no és passar de 2.700 K. A més, destaca que la contaminació de Lleida, de tons blaus, es pot visualitzar des de 50 km. "Aquestes dades són preocupants" afirma Linares i explica que "Lleida ha posat llums led en un 15% de la ciutat i s'ha aconseguit baixar la potència contractada, amb el consegüent estalvi (gairebé en un 30% en la factura), i la lluentor que es projecta al cel nocturn" i afegeix que "l'augment de la component blava de la llum, que és la que més està relacionada amb la qualitat el somni i els cicles de vida dels animals, han augmentat considerablement".

Per la seva banda, el Dr. Eduard Masana, investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos (UB-ICC-IEEC) i codirector de la tesi d'Héctor Linares, juntament amb Dr. Salvador J. Ribas, director científic del Parc Astronòmic Montsec (PAM), afegeix que haver instal·lat leds amb una temperatura de color que supera els 4.000 K, quan el que aconsellable està en 2.700 K com a màxim, fa que "no podem imaginar-nos el dany que podria causar a llarg termini als habitants de la ciutat col·locar llums amb aquesta temperatura de color i amb emissió predominant en blava en el 85 per cent de les llums que queden per canviar". "El risc per a la salut i el medi ambient seria important, ja que Lleida es convertiria en un gran focus de llum blava", sentència Masana.

Per la seva banda, Ribas ressalta que amb el canvi de l'enllumenat a la ciutat a lluminàries led, els ciutadans tenen la sensació que s'ha reduït la lluentor i la contaminació lumínica. Ribas explica que els leds introduïts a Lleida tenen una temperatura de color de 4.000 K i s'ha vist a l'estudi de Linares com hi ha hagut un increment important en el pic de llum blava entre 2014 i 2016. Ribas explica que "aquesta llum blava regula en els organismes vius la melatonina, la qual cosa està alterant els cicles biològics normals", i afegeix que "la llum blava per al nostre organisme és com un rellotge. La llum que arriba a l'ull, tant la que percebem com la que no, ens fa que ens mantinguem despert o actius i impedeix que entrem en descanso".

De fet, comenta Salvador J. Ribas que la llum blava de Lleida pot percebre's des de, segons quina adreça, des de 50 km de la ciutat de Lleida, per la qual cosa pot influir en el seu entorn. L'estudi no s'ha basat exclusivament en mesuraments sobre el terreny, sinó que també s'ha introduït un model matemàtic, dissenyat per la principal institució mundial en modelització de la contaminació lumínica, el Cegep de Sherbrooke de Quebec a Canadà.

El "Congrés Internacional LPTMM de Contaminació Lumínica" es va inaugurar ahir dimarts a Cellers i compta amb la participació d'uns 80 experts de 20 països. El Congrés finalitzarà el divendres 30 de juny. L'objectiu del Congrés és el de reunir als experts més prestigiosos del món en la mesura, modelització i estudi de la contaminació lumínica. En total, es realitzaran 56 ponències científiques sobre temes tan diversos com la contaminació lumínica en països com Estats Units, Canadà, Portugal, Xina i Espanya.

El Congrés ha estat organitzat pel Parc Astronòmic Montsec (PAM), la Universitat Comenius de Bratislava, l'Acadèmia de Ciències d'Eslovàquia i el Cegep de Sherbrooke de Quebec a Canadà; i compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, els Consells Comarcals de la Noguera i Pallars Jussà i la Xarxa Espanyola d'Estudis de Contaminació Lumínica. El 'Congrés Internacional LPTMM de Contaminació Lumínica' té caràcter bianual i les anteriors edicions es van realitzar a Eslovàquia (2013) i Canadà (2015).