25
de juny
del
2017
Actualitzat
a la
1:25h
El govern de Lleida podria tenir en els propers dies un nou front judicial al damunt de la taula. El Jutjat Contenciós Administratiu ha admès el recurs presentat per la plataforma "Lleida Lliure de Franquisme" en contra de l'executiu local per l'incompliment que, segons el col·lectiu, està fent el govern d'Àngel Ros de la Llei de la Memòria Històrica.
L'acceptació d'aquest recurs obre la porta a que la plataforma es pugui querellar contra el govern local en un termini que venç el proper 18 de juliol. Des del col·lectiu, format per desenes d'entitats i partits polítics, s'apunta que hi ha la voluntat de presentar aquesta denúncia després de la mobilització dels darrers mesos a favor de la retirada de noms de personatges franquistes que encara queden als carrers de la ciutat. Formacions com ERC i la Crida per Lleida han abanderat aquesta reivindicació, que ha sumat més d'un miler de signatures i que, de retop, va aconseguir que la Paeria eliminés la majoria de plaques franquistes que hi havien a la ciutat, en concret les que estaven registrades al cens.
Durant el passat mes de març, la Crida va lliurar al Memorial Democràtic un conjunt de documents que acreditaven la relació amb els franquisme d'alguns dels noms que tenen un carrer a la ciutat com Ramon Areny, Miguel Montaña i Casimiro Sangenís.
La Paeria es nega a canviar el nomenclàtor
Sobre aquesta qüestió, des del govern de la Paeria s'ha assegurat que els deures ja es van der després de la Transició, alhora que es defensa tota la feina que ha fet l'executiu d'Àngel Ros per acabar amb reminiscències de la dictadura a la via pública. El Paer en cap es nega a treure els carrers que proposa la Crida i ERC tot i que la comissió d'experts va instar el govern a adoptar una posició política sobre aquesta qüestió.
L'acceptació d'aquest recurs obre la porta a que la plataforma es pugui querellar contra el govern local en un termini que venç el proper 18 de juliol. Des del col·lectiu, format per desenes d'entitats i partits polítics, s'apunta que hi ha la voluntat de presentar aquesta denúncia després de la mobilització dels darrers mesos a favor de la retirada de noms de personatges franquistes que encara queden als carrers de la ciutat. Formacions com ERC i la Crida per Lleida han abanderat aquesta reivindicació, que ha sumat més d'un miler de signatures i que, de retop, va aconseguir que la Paeria eliminés la majoria de plaques franquistes que hi havien a la ciutat, en concret les que estaven registrades al cens.
Durant el passat mes de març, la Crida va lliurar al Memorial Democràtic un conjunt de documents que acreditaven la relació amb els franquisme d'alguns dels noms que tenen un carrer a la ciutat com Ramon Areny, Miguel Montaña i Casimiro Sangenís.
La Paeria es nega a canviar el nomenclàtor
Sobre aquesta qüestió, des del govern de la Paeria s'ha assegurat que els deures ja es van der després de la Transició, alhora que es defensa tota la feina que ha fet l'executiu d'Àngel Ros per acabar amb reminiscències de la dictadura a la via pública. El Paer en cap es nega a treure els carrers que proposa la Crida i ERC tot i que la comissió d'experts va instar el govern a adoptar una posició política sobre aquesta qüestió.