Com puc combatre l'àcid úric?

Com ja deus saber, la gota es manifesta amb una inflamació i un dolor agut a les articulacions, a causa de dipòsits d'àcid úric cristal·litzats. Aquest dipòsits es localitzen principalment en les articulacions i les extremitats inferiors, sobretot als dits dels peus, on la sang s'acumula més.

L'àcid úric es forma en el nostre organisme per dos mecanismes: el primer i el més conegut a causa d'un abús de certs aliments rics en purines que en el seu rebuig del metabolisme produeixen àcid úric; i en el segon cas, a causa de la regeneració cel·lular que hi ha dins del nostre organisme en el qual hi ha una via de recuperació on les purines són "reciclades" pel mateix organisme.

Una part de les purines s'utilitza per renegar les cèl·lules de l'organisme i l'altra part s'elimina per l'orina en forma d'àcid úric. El problema ve quan la via d'eliminació natural d'àcid úric a través de l'orina és pobra. En aquest cas, pot provocar un excés d'àcid úric circulant a la sang provocant així la hiperuricèmia.
 
La quantitat d'àcid úric que pot quedar circulant en sang és limitat i és aquí quan poden aparèixer dos problemes molt comuns:

· La cristal·lització de l'àcid úric en l'orina formant "pedres al ronyó".

· Els dipòsits d'àcid úric en les articulacions en forma de cristalls que podrà desencadenar posteriorment un atac de gota.
 
Els aliments que es recomanen als que pateixen gota, han de complir aquestes dues condicions:

· Que continguin poques purines per evitar un excés d'àcid úric.

· Que afavoreixin l'eliminació de l'àcid úric. Els aliments alcalinitzants augmenten l'eliminació d'àcid úric amb l'orina, mentre que els acidificants la dificulten.

Per exemple les fruites i la major part d'hortalisses compleixen les dues condicions, en canvi, els cereals compleixen amb la primera condició, però no la segona. Per això, en cas de gota no es recomana consumir-los en abundància, tot i que sí en quantitats controlades. Contenen poques purines, però en canvi són acidificants, de manera que un consum abundant dificulta l'eliminació de l'àcid úric procedent d'altres aliments.

La dieta per a la persona que vol disminuir els nivells d'àcid úric en sang és complicada i pot resultar contradictòria. D'una banda, interessa basificar l'organisme com ja hem dit i d'altra banda evitar els aliments rics en purines. A la pràctica això es complica ja que alguns aliments que serien beneficiosos per a una d'aquestes funcions, no estarien indicats per a l'altra.

A continuació tens una llista perquè et facis una idea dels aliments acidificants i els alcalinitzants:

Aliments acidificants (per tant a disminuir): Tots els cereals i derivats (pasta, arròs, pa, farines, blat de moro), les carns (tant vermelles com blanques ja que totes les carns contenen purines que es transformen en àcid úric en l'organisme. Les carns vermelles com el boví, xai i porc són les que més àcid úric produeixen), el peix (sobretot la sardina, l'anxova i les arengades) i els ous. Hi ha alguns aliments d'origen vegetal que hauríem de controlar el consum, com l'espàrrec, ja que és un de les hortalisses més riques en purines, tot i que molt menor a la carn.

No obstant això, aquest aspecte desfavorable de l'espàrrec es compensa amb la seva acció diürètica, la qual afavoreix l'eliminació d'àcid úric. Els espinacs o les bledes són unes altres hortalisses a tenir en compte, no contenen purines, però sí àcid oxàlic que pot dificultar l'eliminació de l'àcid úric per l'orina.
 
Aliments basificants (per tant a potenciar): Fruites (cal destacar la llimona, les cireres, les maduixes i el raïm pel seu efecte alcalinitzant i diürètic), verdures i hortalisses (com ara l'api, ja que és un bon diürètic que neutralitza l'excés d'acidesa en la sang facilitant l'eliminació urinària d'àcid úric. El brou que s'obté en bullir l'api i la ceba, també és alcalinitzant, aconsegueix millorar els estats de gota) llegums (en petites quantitats no hi ha cap risc però s'ha de tenir en compte que de totes els llegums, la soja és la que més àcid úric produeix) i finalment tubercles.

I el segon punt a tenir en compte seria la quantitat de purines que porten alguns aliments. Fixa't bé en la següent llista, et serà d'ajuda a l'hora de triar els aliments del teu menú. 

Consum aconsellat: Entre 800-150mg / 100g. d'aliment: vísceres, patés, embotits, peix blau de mida petita (es menja sencer), marisc (en les vísceres, caps ...), begudes alcohòliques...

Consum limitat: Entre 150-70 mg / 100g. d'aliment: carns vermelles i de caça, faves, llenties, peix blau de grans dimensions.

Consum limitat: Entre 70-50 mg / 100g. d'aliment: carns blanques (la que menys purines conté és el conill), la resta de llegums no nomenades anteriorment (cigrons, mongetes blanques, soja, pèsols), coliflor, espàrrecs, espinacs i bolets.

Consum desaconsellat: Entre 50-0 mg / 100g. d'aliment: làctics, la resta de verdures no nomenades anteriorment, tubercles, arrels, cereals refinats (sense germen), fruites.

Espero que et sigui d'utilitat i puguis evitar propers atacs de gota.

Recordeu que ens podeu fer arribar les vostres consultes al correu electrònic: [email protected].