15
de maig
del
2017
Actualitzat
a la
1:40h
El Lleida Esportiu ha acabat la temporada aquest diumenge amb un trist empat a zero contra l'Eldenc, el cuer de la categoria que fa setmanes que és equip de tercera divisió. Els de Siviero han completat, d'aquesta manera, una campanya curulla d'alts i baixos esportius i socials que no han ajudat a assolir l'objectiu marcat a inici del curs, el play-off. És en base a aquesta fita no aconseguida que es podria vincular el periple de l'equip durant la temporada 2016-2017 amb la paraula fracàs.
La desastrosa primera volta no ha acabat de ser corregida del tot a la segona per aquest equip de Siviero, que ha afrontat les etapes de la temporada en funció de la mala o la bona sort. Si abans de Nadal els partits es perdien en els darrers segons, a inicis del 2017 aquesta tendència es capgirava sense que es pogués fer un argument prou sòlid per explicar aquest fet. El futbol és així. En línies generals, els blaus han desplegat un joc poc vistós i no han sabut trobar l'onze ideal que tingués continuïtat. Ras i curt; no han fet mèrits suficients per estar entre els quatre millors del grup tercer de la Segona B.
Els reptes hi tornen a ser de cara a la propera temporada.
Fer una nova plantilla. El director tècnic, Jordi Esteve, haurà de tornar a refer la plantilla després de les nombroses baixes que es preveuen. A Esteve no se li dona malament aquesta tasca, i ho va demostrar el 2015 muntant un equip que va estar a un pas de pujar a Segona A. Enguany, Esteve va admetre a meitat de la temporada que s'havia equivocat en algunes incorporacions, i va retocar l'equip per intentar revertir la situació. Li ha faltat partits.
Decidir l'entrenador. El director tècnic haurà d'afinar també amb el nou entrenador si finalment es confirma la marxa de Siviero, entrenador criticat en alguns moments de la temporada pels seus plantejaments tàctics. El tècnic argentí ha deixat entreveure en les darreres setmanes que no seguirà a la banqueta del Camp d'Esports i ha deixat clar que cal que es millorin coses dins del club.
Recuperar massa social. La directiva del Lleida Esportiu i els afeccionats han viscut aquest any un autèntic divorci. La decisió d'Albert Esteve de no deixar entrar alguns afeccionats i la vaga d'animació de les penyes va generar un malestar a l'entorn del club, que no ha aconseguit en cap partit de la temporada que el Camp d'Esports presentés un aforament a l'alçada d'un equip històric del futbol català com és el Lleida. La ciutat no ha estat al costat de l'equip (fa anys que no hi està massivament) i les mesures preses per la directiva i l'actitud dels col·lectius d'animació han ajudat a crear un clima que afavorís la unitat per assolir l'esperat ascens. De fet, la sensació d'enguany és que l'equip ha "navegat" molt sol durant la temporada, i els titulars dels mitjans han estat, en alguns moments de la temporada, centrats en qüestions extraesportives.
Més sponsors. Mantenir un equip a Segona B sense diners de drets televisius i amb jugadors que són professionals és una feina que demana una forta inversió. El Lleida ha anat trobant patrocinadors, però tenint en compte que és el primer equip de futbol de la demarcació, el club ha de ser capaç de captar més capital privat de cara al futur. Només amb diners públics no es poden ambicionar grans reptes.
La desastrosa primera volta no ha acabat de ser corregida del tot a la segona per aquest equip de Siviero, que ha afrontat les etapes de la temporada en funció de la mala o la bona sort. Si abans de Nadal els partits es perdien en els darrers segons, a inicis del 2017 aquesta tendència es capgirava sense que es pogués fer un argument prou sòlid per explicar aquest fet. El futbol és així. En línies generals, els blaus han desplegat un joc poc vistós i no han sabut trobar l'onze ideal que tingués continuïtat. Ras i curt; no han fet mèrits suficients per estar entre els quatre millors del grup tercer de la Segona B.
Els reptes hi tornen a ser de cara a la propera temporada.
Fer una nova plantilla. El director tècnic, Jordi Esteve, haurà de tornar a refer la plantilla després de les nombroses baixes que es preveuen. A Esteve no se li dona malament aquesta tasca, i ho va demostrar el 2015 muntant un equip que va estar a un pas de pujar a Segona A. Enguany, Esteve va admetre a meitat de la temporada que s'havia equivocat en algunes incorporacions, i va retocar l'equip per intentar revertir la situació. Li ha faltat partits.
Decidir l'entrenador. El director tècnic haurà d'afinar també amb el nou entrenador si finalment es confirma la marxa de Siviero, entrenador criticat en alguns moments de la temporada pels seus plantejaments tàctics. El tècnic argentí ha deixat entreveure en les darreres setmanes que no seguirà a la banqueta del Camp d'Esports i ha deixat clar que cal que es millorin coses dins del club.
Recuperar massa social. La directiva del Lleida Esportiu i els afeccionats han viscut aquest any un autèntic divorci. La decisió d'Albert Esteve de no deixar entrar alguns afeccionats i la vaga d'animació de les penyes va generar un malestar a l'entorn del club, que no ha aconseguit en cap partit de la temporada que el Camp d'Esports presentés un aforament a l'alçada d'un equip històric del futbol català com és el Lleida. La ciutat no ha estat al costat de l'equip (fa anys que no hi està massivament) i les mesures preses per la directiva i l'actitud dels col·lectius d'animació han ajudat a crear un clima que afavorís la unitat per assolir l'esperat ascens. De fet, la sensació d'enguany és que l'equip ha "navegat" molt sol durant la temporada, i els titulars dels mitjans han estat, en alguns moments de la temporada, centrats en qüestions extraesportives.
Més sponsors. Mantenir un equip a Segona B sense diners de drets televisius i amb jugadors que són professionals és una feina que demana una forta inversió. El Lleida ha anat trobant patrocinadors, però tenint en compte que és el primer equip de futbol de la demarcació, el club ha de ser capaç de captar més capital privat de cara al futur. Només amb diners públics no es poden ambicionar grans reptes.