02
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
2:02h
Anem a pams, i procedim amb molt de compte en l’examen de la qüestió relativa a l’enderroc dels quatre blocs o parets de nínxols del recinte de Santa CecíliaA, B, F i G pel seu pretès estat de ruïna econòmica, física i normativa:
1) Segur que les centenàries parets perimetrals del recinte no seran enderrocades atès el seu notable gruix i perquè tampoc ho foren en la demolició de Sant Anastasi d’ençà del 2006. De fet, una és exterior per limitar amb la rotonda de la carretera LL-11, dues serveixen de respatller del nous nínxols de Sant Anastasi que s’hi adossen per la part posterior, i en la quarta i darrera s’hi recolzen les de Sant Josep.
2) Espero que també amb tota probabilitat no es voldrà cometre l’atemptat de sacrificar la llarga sèrie de 51 pilastres o columnes de secció quadrada que amb llurs rics fusts, capitells i arquitraus esculpits sostenen i adornen les arcades que tot formant un conjunt d’alt valor arquitectònic, artístic i històric limiten lateralment i pel costat oposat les façanes amb cinc nivells de nínxols, creant una porxada o galeria coberta per on transitar-hi o passejar-hi, i que volta a manera de mig claustre la meitat de la zona enjardinada central del recinte dedicada a tombes, panteons i mausoleus.
3) Per tant, posem èmfasi en realçar la indiscutible unitat estructural del conjunt d’ambdós elements arquitectònics, nínxols d’una banda i pòrtics de l’altra, perquè aquests últims, sense el necessari recolzament al seu capdamunt en la sòlida obra de maçoneria de les parets mestres de façana d’aquells a través d’uns forjats o embigats de sostre, sí que aleshores correrien un risc seriós d’enfonsar-se amb efecte dòmino i de dalt a baix, en el cas d’executar i consumar l’objectiu que es pretén de demolir les quatre parets mestres de façana dels nínxols, les quals actuen d’elements ‘portants’ per a suportar no només les teulades compartides a dues aigües, sinó també directament càrregues addicionals de biguetes i forjats que transmetre cap als fonaments i el sòl.
4) O, si més no, l’encariment evident de costos de l’enderroc per haver d’emprar sistemes provisionals de protecció i treball per evitar el desplomament de la tirallonga de pòrtics a base de bastides, desmenteix de pla l’argument adduït en el decret de declaració de ruïna, segons el qual les obres de reparació i rehabilitació dels antics nínxols actuals per tal de restituir-los al seu originari estat d’ús, ultrapassaria amb escreix el 50 per cent del cost de fer-los de nova construcció, defugint capciosament en aquest darrer supòsit de tenir en compte també els elevats costos d’un enderroc contingent, mancat de seguretat i perillós, a l’hora d’estimar el pressupost de bastir una obra nova, ni que aquesta estigui feta de freds mòduls prefabricats de formigó pretesat.
5) I si estem davant d’un conjunt amb unitat estructural o ‘predial’, en sentit fàctic o tècnic, amb dos blocs arquitectònics interdependents en assentament continu, un dels quals massiu i amb prou estabilitat, seguretat, estanquitat i consolidació estructurals, no hi cap aleshores l’anomenada ‘ruïna parcial’ perquè la demolició d’aquest darrer afectaria l’estabilitat de l’altra, així com tampoc hi cabria quan hi ha elements arquitectònics necessaris en comú, tot i que no afectin pròpiament l’estabilitat i encara que hagin estat construïts en èpoques distintes, segons sentència del TS de 23 de novembre de 1993. Però el principi que al respecte és categòric de manera absoluta és el que consagra la jurisprudència en sentència del TS de 10 de maig de 1991 al determinar ‘no vinculants els informes tècnics municipals de ruïna parcial en immobles constituïts per cossos o elements arquitectònicament units i mútuament interdependents’.
6) D’altra banda, dir que la reparació i rehabilitació és inviable perquè llavors s’incompliria el Reglament de Policia Sanitària Mortuòria, no només és una bajanada sinó de fet el subterfugi o parany intencionadament buscat per fer-hi entrar el dit reglament, introduint-hi així de retruc la no gens menyspreable possibilitat de l’enderroc sense indemnització als perjudicats, veritablement expropiats dels seus drets funeraris.
7) Per acabar, si us plau contempleu i gaudiu ara de la panoràmica adjunta de les dues galeries porxades a banda i banda de la porta d’accés des del recinte contigu de Sant Anastasi, coronades per una cornisa on s’hi alcen decoratius elements ornamentals en un fris continu de capçalera amb l’escut lleidatà de la flor de llis just al bell mig. Confiem no tenir que dir adéu a semblant obra del passat que ens colpeix d’admiració per la seva antigor i bellesa. I al respecte, en aquest obert debat ciutadà, esperem la veu i la contribució més clarivident, imparcial i equànime del magisteri i l’experiència que li són propis dels col·legis professionals d’arquitectura o de les entitats que tenen cura de la salvaguarda dels béns d’interès cultural, històric i artístic del país.
1) Segur que les centenàries parets perimetrals del recinte no seran enderrocades atès el seu notable gruix i perquè tampoc ho foren en la demolició de Sant Anastasi d’ençà del 2006. De fet, una és exterior per limitar amb la rotonda de la carretera LL-11, dues serveixen de respatller del nous nínxols de Sant Anastasi que s’hi adossen per la part posterior, i en la quarta i darrera s’hi recolzen les de Sant Josep.
2) Espero que també amb tota probabilitat no es voldrà cometre l’atemptat de sacrificar la llarga sèrie de 51 pilastres o columnes de secció quadrada que amb llurs rics fusts, capitells i arquitraus esculpits sostenen i adornen les arcades que tot formant un conjunt d’alt valor arquitectònic, artístic i històric limiten lateralment i pel costat oposat les façanes amb cinc nivells de nínxols, creant una porxada o galeria coberta per on transitar-hi o passejar-hi, i que volta a manera de mig claustre la meitat de la zona enjardinada central del recinte dedicada a tombes, panteons i mausoleus.
3) Per tant, posem èmfasi en realçar la indiscutible unitat estructural del conjunt d’ambdós elements arquitectònics, nínxols d’una banda i pòrtics de l’altra, perquè aquests últims, sense el necessari recolzament al seu capdamunt en la sòlida obra de maçoneria de les parets mestres de façana d’aquells a través d’uns forjats o embigats de sostre, sí que aleshores correrien un risc seriós d’enfonsar-se amb efecte dòmino i de dalt a baix, en el cas d’executar i consumar l’objectiu que es pretén de demolir les quatre parets mestres de façana dels nínxols, les quals actuen d’elements ‘portants’ per a suportar no només les teulades compartides a dues aigües, sinó també directament càrregues addicionals de biguetes i forjats que transmetre cap als fonaments i el sòl.
4) O, si més no, l’encariment evident de costos de l’enderroc per haver d’emprar sistemes provisionals de protecció i treball per evitar el desplomament de la tirallonga de pòrtics a base de bastides, desmenteix de pla l’argument adduït en el decret de declaració de ruïna, segons el qual les obres de reparació i rehabilitació dels antics nínxols actuals per tal de restituir-los al seu originari estat d’ús, ultrapassaria amb escreix el 50 per cent del cost de fer-los de nova construcció, defugint capciosament en aquest darrer supòsit de tenir en compte també els elevats costos d’un enderroc contingent, mancat de seguretat i perillós, a l’hora d’estimar el pressupost de bastir una obra nova, ni que aquesta estigui feta de freds mòduls prefabricats de formigó pretesat.
5) I si estem davant d’un conjunt amb unitat estructural o ‘predial’, en sentit fàctic o tècnic, amb dos blocs arquitectònics interdependents en assentament continu, un dels quals massiu i amb prou estabilitat, seguretat, estanquitat i consolidació estructurals, no hi cap aleshores l’anomenada ‘ruïna parcial’ perquè la demolició d’aquest darrer afectaria l’estabilitat de l’altra, així com tampoc hi cabria quan hi ha elements arquitectònics necessaris en comú, tot i que no afectin pròpiament l’estabilitat i encara que hagin estat construïts en èpoques distintes, segons sentència del TS de 23 de novembre de 1993. Però el principi que al respecte és categòric de manera absoluta és el que consagra la jurisprudència en sentència del TS de 10 de maig de 1991 al determinar ‘no vinculants els informes tècnics municipals de ruïna parcial en immobles constituïts per cossos o elements arquitectònicament units i mútuament interdependents’.
6) D’altra banda, dir que la reparació i rehabilitació és inviable perquè llavors s’incompliria el Reglament de Policia Sanitària Mortuòria, no només és una bajanada sinó de fet el subterfugi o parany intencionadament buscat per fer-hi entrar el dit reglament, introduint-hi així de retruc la no gens menyspreable possibilitat de l’enderroc sense indemnització als perjudicats, veritablement expropiats dels seus drets funeraris.
7) Per acabar, si us plau contempleu i gaudiu ara de la panoràmica adjunta de les dues galeries porxades a banda i banda de la porta d’accés des del recinte contigu de Sant Anastasi, coronades per una cornisa on s’hi alcen decoratius elements ornamentals en un fris continu de capçalera amb l’escut lleidatà de la flor de llis just al bell mig. Confiem no tenir que dir adéu a semblant obra del passat que ens colpeix d’admiració per la seva antigor i bellesa. I al respecte, en aquest obert debat ciutadà, esperem la veu i la contribució més clarivident, imparcial i equànime del magisteri i l’experiència que li són propis dels col·legis professionals d’arquitectura o de les entitats que tenen cura de la salvaguarda dels béns d’interès cultural, històric i artístic del país.