27
de març
del
2017
Actualitzat
a les
17:18h
La sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), el Brexit, podria suposar, "en el pitjor dels escenaris", 3.600 milions d'euros menys a l'any d'aportacions per al pressupost de la Política Agrària Comuna (PAC) del 2020. Així ho ha assegurat el comissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan, que ha advertit que si es vol mantenir els nivells pressupostaris de l'actual PAC de 2015 caldrà que els estats membre es plantegin la necessitat d'aportar més diners al pressupost comunitari o bé obrir noves fonts d'ingressos.
En aquest sentit, la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, ha reconegut que "d'una manera o altra" les coses seran diferents per a Espanya sense el Regne Unit i ha recordat que tot i les retallades en pressupost a la UE, es va aconseguir consolidar una partida de 47.000 milions d'euros per als cinc anys de la vigent política agrària comunitària.
El comissari Hogan ha reconegut que amb la sortida del Regne Unit de la UE caldrà que el consell de ministres i el Parlament Europeu revisin les rames pressupostàries que fixen el sostre de despesa. En aquest sentit i partint de la base que l'aportació anual del Regneu Unit als pressupostos globals de la UE és d'uns 9.300 milions d'euros, i que d'aquests uns 38% és el que es destina al pressupost d'Agricultura, Hogan ha assenyalat que serien uns 3.600 milions d'euros els diners que es deixarien d'ingressar per als comptes anuals de la PAC.
Segons Hogan, aquest és "el pitjor dels escenaris possibles" i és per aquest motiu que considera que caldrà que els estats membres decideixen si aporten més diners al pressupost comunitari per tal de mitigar aquesta pèrdua o bé s'obre noves fonts d'ingressos. En qualsevol cas, Hogan ha remarcat la necessitat que Espanya doni suport específic a la PAC i en aquest sentit ha assenyalat que aquest mateix dilluns al matí s'havia de reunir amb el president espanyol, Mariano Rajoy, per abordar, entre d'altres, aquesta mateixa qüestió.
De la seva banda, la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, ha destacat que tot i les dificultats per negociar el pressupost de la PAC per a l'actual període 2015-2020, es van aconseguir consolidar més de 47.000 milions d'euros que serveixen per "donar estabilitat al sector agrari". En aquest a línia ha pronosticat que les coses seran diferents per Europa sense el Regne Unit i que per tant la negociació per a la PAC 2020 serà igualment complicada pels "futurs reptes a què s'enfronta la UE".
La dada sobre la reducció del pressupost de la PAC pel Brexit s'ha donat a conèixer en el decurs de la conferència 'Construint la PAC del futur', al CaixaFòrum de Madrid, on s'ha començat a debatre sobre la reforma de la PAC 2020.
La conferència s'allargarà fins demà dimarts i hi prenen part les comunitats autònomes, el sector agroalimentari i les organitzacions ecologistes per exposar les seves propostes sobre una PAC adaptada als reptes de l'agricultura de l'Estat i sobre les perspectives agroalimentàries i mediambientals. Entre d'altres, el debat se centra en els pagaments directes, les mercats i la xarxa de seguretat, la cadena alimentària, el desenvolupament rural i les perspectives agroalimentàries.
La conferència vol ser el punt de partida d'un fòrum de debat obert, profund i permanent que el Ministeri vol iniciar per identificar el futur paper de l'agricultura espanyola a Europa a l'any 2020, tenint en compte les perspectives territorial, sectorial i de sostenibilitat que assegurin i donin força la competitivitat del sistema agroalimentari.
A través d'aquesta iniciativa, el Ministeri d'Agricultura pretén recollir totes les aportacions possibles en vista a elaborar la posició inicial de l'estat espanyol que es presentarà a la Conferència Sectorial d'Agricultura i Desenvolupament Rural. El fòrum ha comptat amb la participació dels consellers d'Agricultura de Catalunya, Andalusia, Castella la Manxa, Castella Lleó, Galícia, Aragó, Cantàbria, Extremadura i la Rioja. També parlamentaris de comissions d'Agricultura del Parlament Europeu, del Congrés, i el Senat, i els principals representants del sector agrícola, forestal i mediambiental. Així mateix, també hi han participat els responsables de la política agrària de països com França, Holanda i Portugal.
En aquest sentit, la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, ha reconegut que "d'una manera o altra" les coses seran diferents per a Espanya sense el Regne Unit i ha recordat que tot i les retallades en pressupost a la UE, es va aconseguir consolidar una partida de 47.000 milions d'euros per als cinc anys de la vigent política agrària comunitària.
El comissari Hogan ha reconegut que amb la sortida del Regne Unit de la UE caldrà que el consell de ministres i el Parlament Europeu revisin les rames pressupostàries que fixen el sostre de despesa. En aquest sentit i partint de la base que l'aportació anual del Regneu Unit als pressupostos globals de la UE és d'uns 9.300 milions d'euros, i que d'aquests uns 38% és el que es destina al pressupost d'Agricultura, Hogan ha assenyalat que serien uns 3.600 milions d'euros els diners que es deixarien d'ingressar per als comptes anuals de la PAC.
Segons Hogan, aquest és "el pitjor dels escenaris possibles" i és per aquest motiu que considera que caldrà que els estats membres decideixen si aporten més diners al pressupost comunitari per tal de mitigar aquesta pèrdua o bé s'obre noves fonts d'ingressos. En qualsevol cas, Hogan ha remarcat la necessitat que Espanya doni suport específic a la PAC i en aquest sentit ha assenyalat que aquest mateix dilluns al matí s'havia de reunir amb el president espanyol, Mariano Rajoy, per abordar, entre d'altres, aquesta mateixa qüestió.
De la seva banda, la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, ha destacat que tot i les dificultats per negociar el pressupost de la PAC per a l'actual període 2015-2020, es van aconseguir consolidar més de 47.000 milions d'euros que serveixen per "donar estabilitat al sector agrari". En aquest a línia ha pronosticat que les coses seran diferents per Europa sense el Regne Unit i que per tant la negociació per a la PAC 2020 serà igualment complicada pels "futurs reptes a què s'enfronta la UE".
La dada sobre la reducció del pressupost de la PAC pel Brexit s'ha donat a conèixer en el decurs de la conferència 'Construint la PAC del futur', al CaixaFòrum de Madrid, on s'ha començat a debatre sobre la reforma de la PAC 2020.
La conferència s'allargarà fins demà dimarts i hi prenen part les comunitats autònomes, el sector agroalimentari i les organitzacions ecologistes per exposar les seves propostes sobre una PAC adaptada als reptes de l'agricultura de l'Estat i sobre les perspectives agroalimentàries i mediambientals. Entre d'altres, el debat se centra en els pagaments directes, les mercats i la xarxa de seguretat, la cadena alimentària, el desenvolupament rural i les perspectives agroalimentàries.
La conferència vol ser el punt de partida d'un fòrum de debat obert, profund i permanent que el Ministeri vol iniciar per identificar el futur paper de l'agricultura espanyola a Europa a l'any 2020, tenint en compte les perspectives territorial, sectorial i de sostenibilitat que assegurin i donin força la competitivitat del sistema agroalimentari.
A través d'aquesta iniciativa, el Ministeri d'Agricultura pretén recollir totes les aportacions possibles en vista a elaborar la posició inicial de l'estat espanyol que es presentarà a la Conferència Sectorial d'Agricultura i Desenvolupament Rural. El fòrum ha comptat amb la participació dels consellers d'Agricultura de Catalunya, Andalusia, Castella la Manxa, Castella Lleó, Galícia, Aragó, Cantàbria, Extremadura i la Rioja. També parlamentaris de comissions d'Agricultura del Parlament Europeu, del Congrés, i el Senat, i els principals representants del sector agrícola, forestal i mediambiental. Així mateix, també hi han participat els responsables de la política agrària de països com França, Holanda i Portugal.