25
de març
del
2017
Actualitzat
a les
18:52h
No és cap novetat el fet que el govern de la Paeria, satèl·lits inclosos, dispari a tort i a dret, per dalt i per baix, a tots aquells que s'oposen a la seua manera de fer les coses. La retirada del nomenclàtor franquista és un dels exemples més lamentables i visibles últimament. El fet que hi hagi col·lectius i persones que es pronuncien desacomplexadament contra la tortuosa manera amb què s'exerceix el poder municipal els deu fer sentir-se desorientats i acorralats, atès que, després de la manifestació del 18 de març, han seguit fotent perdigonades amb la denúncia per part de la Guàrdia Urbana de tres jòvens de les JERC per retirar plaques de carrers franquistes (anteriorment s'havia fet a tres jòvens d'Arran) i l'escampall d'algunes difamacions de caire personal indignes de ser rebatudes.
Des de divendres dia 24 s'hi afegeix l'article que el senyor Hervera (gerent de l'Empresa Municipal d'Urbanisme) dedica a la plataforma Lleida Lliure de franquisme: se serveix de clixés molt simples de la sèrie de televisió Joc de trons per titllar-nos de "gorrions fanàtics", "únics garants de la moral política" i d'adjudicar-nos "el poder espiritual per determinar qui combregava amb l'opressió franquista i qui no". El fet que utilitzi una sèrie televisiva com a metàfora per demonitzar-nos només reflecteix, al nostre entendre, la frivolitat amb què projecta la seua mirada sobre el període més execrable de la història contemporània de l'estat espanyol, com fou la dictadura feixista.
És balder que ens atorgui tantes qualitats i que es pensi que perseguim objectius elevadíssims que s'escapen de les nostres competències humanes. Amb un discurs d'aparent i còmplice neutralitat, el senyor Hervera ve a dir que fer memòria és un acte inquisitori. L'únic que fem les persones i les entitats que integrem la plataforma és reivindicar el compliment d'una llei, fita del PSOE per cert: la de Memòria Històrica, cosa que vol dir bàsicament exigir justícia i voler viure en una ciutat democràtica en el fons i en la forma.
No obstant això, volem aturar-nos en una de les opinions del senyor Hervera quan diu: "M'agradaria saber de primera mà què en pensen els fills, néts i amics dels alcaldes dels pobles de Lleida de començaments dels 70 (...) quan veuen els seus pares, avis o amics defenestrats de la via pública".
D'una banda, Hervera podria completar les seues paraules: si bé no té un avantpassat directe que fos alcalde, és nét de Juan Manuel Nadal Gaya. Com és prou conegut i publicat, tingué una activa trajectòria política durant la dictadura exercint el poder al capdavant de diferents institucions. D'altra banda, les seues paraules ens provoquen un cert malestar, per dir-ho elegantment. A nosaltres, i de ben segur que a la resta de persones profundament demòcrates, també ens agradaria saber per què a hores d'ara continuen mantenint-se gairebé intactes els mecanismes de poder que han fet d'aquesta ciutat una localitat on encara cuegen amb força sinergies heretades directament del franquisme.
Potser el govern de la Paeria, satèl·lits inclosos, no estan acostumats que se'ls contrariï i ni de bon tros que això es faci públicament. Un consell (amb permís): no s'esverin i comencin a pensar en la possibilitat de prendre-s'ho amb intel·ligència perquè a l'altra banda cada vegada hi ha més gent que no tenim por. No obstant, costa d'entendre que al PSC li pesi tant el franquisme. Un partit que es veu d'esquerres i fundacionalment antifranquista no pot tenir responsables municipals que banalitzin el feixisme.
Des de divendres dia 24 s'hi afegeix l'article que el senyor Hervera (gerent de l'Empresa Municipal d'Urbanisme) dedica a la plataforma Lleida Lliure de franquisme: se serveix de clixés molt simples de la sèrie de televisió Joc de trons per titllar-nos de "gorrions fanàtics", "únics garants de la moral política" i d'adjudicar-nos "el poder espiritual per determinar qui combregava amb l'opressió franquista i qui no". El fet que utilitzi una sèrie televisiva com a metàfora per demonitzar-nos només reflecteix, al nostre entendre, la frivolitat amb què projecta la seua mirada sobre el període més execrable de la història contemporània de l'estat espanyol, com fou la dictadura feixista.
És balder que ens atorgui tantes qualitats i que es pensi que perseguim objectius elevadíssims que s'escapen de les nostres competències humanes. Amb un discurs d'aparent i còmplice neutralitat, el senyor Hervera ve a dir que fer memòria és un acte inquisitori. L'únic que fem les persones i les entitats que integrem la plataforma és reivindicar el compliment d'una llei, fita del PSOE per cert: la de Memòria Històrica, cosa que vol dir bàsicament exigir justícia i voler viure en una ciutat democràtica en el fons i en la forma.
No obstant això, volem aturar-nos en una de les opinions del senyor Hervera quan diu: "M'agradaria saber de primera mà què en pensen els fills, néts i amics dels alcaldes dels pobles de Lleida de començaments dels 70 (...) quan veuen els seus pares, avis o amics defenestrats de la via pública".
D'una banda, Hervera podria completar les seues paraules: si bé no té un avantpassat directe que fos alcalde, és nét de Juan Manuel Nadal Gaya. Com és prou conegut i publicat, tingué una activa trajectòria política durant la dictadura exercint el poder al capdavant de diferents institucions. D'altra banda, les seues paraules ens provoquen un cert malestar, per dir-ho elegantment. A nosaltres, i de ben segur que a la resta de persones profundament demòcrates, també ens agradaria saber per què a hores d'ara continuen mantenint-se gairebé intactes els mecanismes de poder que han fet d'aquesta ciutat una localitat on encara cuegen amb força sinergies heretades directament del franquisme.
Potser el govern de la Paeria, satèl·lits inclosos, no estan acostumats que se'ls contrariï i ni de bon tros que això es faci públicament. Un consell (amb permís): no s'esverin i comencin a pensar en la possibilitat de prendre-s'ho amb intel·ligència perquè a l'altra banda cada vegada hi ha més gent que no tenim por. No obstant, costa d'entendre que al PSC li pesi tant el franquisme. Un partit que es veu d'esquerres i fundacionalment antifranquista no pot tenir responsables municipals que banalitzin el feixisme.