22
de març
del
2017
Actualitzat
a les
18:06h
Lleida és la tercera ciutat de més de 75.000 habitants amb major densitat comercial a Catalunya, amb 15,87 comerços per cada 1.000 habitants, per darrera de Girona (16,67) i Barcelona (16,24) i per sobre de la mitjana catalana. En concret, la capital del Segrià compta amb 2.192 establiments comercials, segons es desprèn del primer Cens d'Establiments Comercials de Catalunya, una eina estadística elaborada per la direcció general de Comerç i el Consell General de Cambres de Catalunya que permet disposar d'informació actualitzada de l'activitat comercial arreu del territori, a partir de les xifres estadístiques relatives a les empreses comercials, als seus establiments i a les activitats que hi desenvolupen.
Així mateix, al conjunt de la demarcació de Lleida actualment l'oferta comercial l'integren 6.660 comerços, amb una densitat mitjana de 15,50 establiments per cada 1.000 habitants.
Així mateix, al conjunt de la demarcació de Lleida actualment l'oferta comercial l'integren 6.660 comerços, amb una densitat mitjana de 15,50 establiments per cada 1.000 habitants.
En el cas de la demarcació de Lleida, el Cens indica que actualment l'oferta comercial l'integren 6.660 comerços, amb una densitat mitjana de 15,50 establiments/1.000 habitants. Cal tenir en compte, però, que aquestes dades compatibilitzen els comerços de tota la comarca de la Cerdanya i no només els de la zona lleidatana.
Si es mira per comarques, s'aprecien realitats comercials ben diferents entre l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran i les comarques de Ponent. Així, mentre que a l'Alt Pirineu i Aran hi ha només 1.487 comerços, la densitat comercial és molt alta (21,26 establiments/1.000 habitants) degut a les baixes dades de població. Per contra, a les comarques de Ponent, s'ubiquen la majoria dels comerços de la demarcació (5.173), però la densitat comercial és molt més baixa (14,38 comerços /1.000 habitants).
Pel que fa al conjunt de Catalunya, actualment hi ha 86.418 empreses comercials i 101.319 establiments, amb una densitat comercial mitjana de 13,47 comerços/1.000 habitants, segons el Cens d'Establiments Comercials de Catalunya. Així mateix, revela que els municipis catalans (exclosos els de menys de 1.000 habitants) amb major densitat comercial són la Jonquera (80,78 establiments/1.000 habitants), Bossòst (50,76 establiments/1.000 habitants) i Sort (35,76 establiments/1.000 habitants.).
Oferta comercial per tipus d'activitat
El Cens també permet desglossar l'oferta comercial per sectors d'activitats: el 34% dels comerços catalans són de quotidià alimentari, seguit dels establiments dedicats a l'equipament de la persona (18,26%), i dels comerços d'equipament de llar (el 16,92% del total).
Analitzant el teixit comercial per origen de les empreses (en municipis de més de 50.000 habitants), els municipis amb major oferta de grans empreses són Castelldefels (8,7%), el Prat de Llobregat (7,4%), i Tarragona (7,1%). Per contra, les grans ciutats catalanes amb més oferta autòctona (d'empreses del mateix municipi) són Lleida (77,0%), Terrassa (75,3%), i Barcelona (74,9%). Així mateix, arreu de Catalunya hi ha 152 municipis on el 100% de l'oferta correspon a empreses locals.
D'altra banda, el Cens retorna dades de la distribució de l'oferta comercial en relació amb els nuclis urbans amb una fiabilitat del 100%, ja que la totalitat els comerços catalans estan geolocalitzats. Així, de mitjana el 92% dels establiments comercials de Catalunya i el 78,9% de la seva superfície de venda es troba dins de l’anomenada Trama Urbana Consolidada (TUC). A la ciutat de Barcelona, aquest percentatge dins la TUC és encara major, localitzant el 99,4% dels comerços en nucli urbà.
Aquestes xifres reflecteixen que Catalunya està integrada principalment per ciutats compactes i cohesionades, amb oferta comercial majoritàriament ubicada dins els nuclis urbans, tret característic del model comercial català.
Els Cens d'Establiments Comercials de Catalunya permet disposar de dades com el nombre total d'establiments, la densitat comercial, o la distribució de l'oferta comercial per sectors d'activitat. D'altra banda, aquesta eina estadística retorna dades amb un elevat grau de detall de la distribució del comerç, ja que no només conté la informació agregada de tot Catalunya, sinó que permet desglossar dels indicadors fins a nivell municipal, i per fins i tot a nivell de barri, retornant una 'radiografia' molt acurada territorialment del context comercial.
El Cens s'ha presentat aquest dimecres en el marc de les Jornades Comerç Increïble en el Mobile World Centre, dins les activitats de la Setmana del Comerç que organitza del 20 al 26 de març la Generalitat, amb activitats arreu del territori.
Si es mira per comarques, s'aprecien realitats comercials ben diferents entre l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran i les comarques de Ponent. Així, mentre que a l'Alt Pirineu i Aran hi ha només 1.487 comerços, la densitat comercial és molt alta (21,26 establiments/1.000 habitants) degut a les baixes dades de població. Per contra, a les comarques de Ponent, s'ubiquen la majoria dels comerços de la demarcació (5.173), però la densitat comercial és molt més baixa (14,38 comerços /1.000 habitants).
Pel que fa al conjunt de Catalunya, actualment hi ha 86.418 empreses comercials i 101.319 establiments, amb una densitat comercial mitjana de 13,47 comerços/1.000 habitants, segons el Cens d'Establiments Comercials de Catalunya. Així mateix, revela que els municipis catalans (exclosos els de menys de 1.000 habitants) amb major densitat comercial són la Jonquera (80,78 establiments/1.000 habitants), Bossòst (50,76 establiments/1.000 habitants) i Sort (35,76 establiments/1.000 habitants.).
Oferta comercial per tipus d'activitat
El Cens també permet desglossar l'oferta comercial per sectors d'activitats: el 34% dels comerços catalans són de quotidià alimentari, seguit dels establiments dedicats a l'equipament de la persona (18,26%), i dels comerços d'equipament de llar (el 16,92% del total).
Analitzant el teixit comercial per origen de les empreses (en municipis de més de 50.000 habitants), els municipis amb major oferta de grans empreses són Castelldefels (8,7%), el Prat de Llobregat (7,4%), i Tarragona (7,1%). Per contra, les grans ciutats catalanes amb més oferta autòctona (d'empreses del mateix municipi) són Lleida (77,0%), Terrassa (75,3%), i Barcelona (74,9%). Així mateix, arreu de Catalunya hi ha 152 municipis on el 100% de l'oferta correspon a empreses locals.
D'altra banda, el Cens retorna dades de la distribució de l'oferta comercial en relació amb els nuclis urbans amb una fiabilitat del 100%, ja que la totalitat els comerços catalans estan geolocalitzats. Així, de mitjana el 92% dels establiments comercials de Catalunya i el 78,9% de la seva superfície de venda es troba dins de l’anomenada Trama Urbana Consolidada (TUC). A la ciutat de Barcelona, aquest percentatge dins la TUC és encara major, localitzant el 99,4% dels comerços en nucli urbà.
Aquestes xifres reflecteixen que Catalunya està integrada principalment per ciutats compactes i cohesionades, amb oferta comercial majoritàriament ubicada dins els nuclis urbans, tret característic del model comercial català.
Els Cens d'Establiments Comercials de Catalunya permet disposar de dades com el nombre total d'establiments, la densitat comercial, o la distribució de l'oferta comercial per sectors d'activitat. D'altra banda, aquesta eina estadística retorna dades amb un elevat grau de detall de la distribució del comerç, ja que no només conté la informació agregada de tot Catalunya, sinó que permet desglossar dels indicadors fins a nivell municipal, i per fins i tot a nivell de barri, retornant una 'radiografia' molt acurada territorialment del context comercial.
El Cens s'ha presentat aquest dimecres en el marc de les Jornades Comerç Increïble en el Mobile World Centre, dins les activitats de la Setmana del Comerç que organitza del 20 al 26 de març la Generalitat, amb activitats arreu del territori.