21
de març
del
2017
Actualitzat
a les
16:08h
El govern d'Aragó no veu amb bons ulls el projecte de portada d'aigua de Rialb per abastir una trentena de municipis de la Segarra, l'Urgell, l'Anoia i la Conca de Barberà i n'ha demanat la seva paralització. El conseller de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat de l'executiu aragonès, Joaquín Olona, ha reclamat en aquest sentit una reunió amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per valorar les conseqüències que el pla hidrològic de les conques internes de Catalunya ja que considera que el projecte és un transvasament d'aigües del Segre que podria tenir conseqüències a l'Ebre.
Olona també ha dit en el decurs d'una roda de premsa que ha ofert aquest dimarts al matí per abordar la qüestió, que en cas que la CHE autoritzi el projecte, hi presentaran un recurs en contra perquè el seu objectiu és "vetllar per evitar transferències d'aigües de les conques hidrogràfiques de les que forma part la comunitat autònoma".
Olona també ha dit en el decurs d'una roda de premsa que ha ofert aquest dimarts al matí per abordar la qüestió, que en cas que la CHE autoritzi el projecte, hi presentaran un recurs en contra perquè el seu objectiu és "vetllar per evitar transferències d'aigües de les conques hidrogràfiques de les que forma part la comunitat autònoma".
El conseller Olona considera que la CHE ha de donar explicacions al govern d'Aragó i convocar els seus òrgans de govern i participació per la "transcendència" del projecte de portada d'aigua de Rialb que va aconseguir tancar la Generalitat el mes passat amb els alcaldes i consells comarcals de les comarques que se'n beneficiaran. Es tracta d'un projecte d'especial envergadura, pressupostat amb més de 21 milions d'euros que ha de connectar aigua de l'embassament de Rialb, de la conca del Segre, a través del sistema Segarra-Garrigues, per garantir el subministrament a 32 municipis amb problemes d'abastament, especialment a l'Anoia i la Conca de Barberà.
El conseller aragonès ha dit que ja va votar en contra del pla en la darrera reunió del Consell Nacional de l'Aigua (CNA), i ha denunciat la falta d'informació amb la que va haver d'assistir a la reunió, per la qual cosa ha reclamat explicacions tant a la CHE com al Ministeri de Medi Ambient. Olona assegura no entendre com des de la CHE s'està plantejant donar una suposada concessió d'aigües fora de la conca de l'Ebre i també es mostra sorprès pel suport a ''inoperants i inaplicables accions del pla presentat per Catalunya". A més a més, el conseller ha lamentat la falta de l'informe previ perceptiu per part de la Generalitat o el Ministeri d'Agricultura.
El titular de Sostenibilitat d'Aragó ha explicat en roda de premsa que tal com va manifestar al CNA i es recull en el seu vot particular: "Qualsevol transvasament o obra hidràulica que afecti al territori d'Aragó ha de ser objecte d'informe previ i perceptiu que preveu l'estatut d'autonomia d'Aragó al seu article 72,3". En aquest sentit, ha assegurat que en cap moment se'ls va demanar aquest informe ni s'ha donat cap explicació al respecte menys la resposta que "no es descartava un possible transvasament" a la pregunta que el mateix conseller va fer al director de l'Agència Catalana de l'Aigua sobre com es pensava cobrir el dèficit estructural planificat.
Aragó també va advertir al seu vot particular que, al respecte de la necessitat de sotmetre la legislació bàsica estatal, el text refós de la Llei d'aigües assenyala que "no es podrà iniciar la construcció d'una obra hidràulica que comporti la concessió de nous usos de l'aigua sense que prèviament s'obtingui o declari la corresponent concessió, autorització o reserva demanials, exceptuant el cas de declaració d'emergència o de situacions hidrològiques extremes".
En aquest sentit, el govern d'Aragó considera que ja ha caducat l'autorització temporal i transitòria de 2010 per transferir cabals procedents del canal Segarra-Garrigues una vegada s'ha aprovat el Pla Hidrològic de conques internes de Catalunya i la seva previsió de resoldre el dèficit estructural amb aportacions externes que tot apunta a què seran de l'Ebre. En qualsevol cas, Olona ha assegurat que "les condicions llavors es van establir de forma excepcional conforme a una situació d'emergència i de condicions hidrològiques extremes són ara inoperants i inaplicables" i per això ha instat al ministeri a que "revoqui expressament l'autorització de 2010 davant aquest nou escenari".
Finalment, el conseller aragonès ha dit que s'ha presentat recurs al Decret 1/2017 de la Generalitat pel qual es donava per aprovat i publicat el pla de conques internes abans de sotmetre'l al Consell Nacional de l'Aigua. De la mateixa manera, ha afegit que tant bon punt es publiqui el real decret que reprodueixi el contingut del pla aprovat, es presentarà recurs. Olona ha denunciat per últim que "no s'estan donant les condicions de lleialtat, coordinació i ajuda mútua que han de presidir en les relacions entre la comunitat autònoma i l'Estat".
El conseller aragonès ha dit que ja va votar en contra del pla en la darrera reunió del Consell Nacional de l'Aigua (CNA), i ha denunciat la falta d'informació amb la que va haver d'assistir a la reunió, per la qual cosa ha reclamat explicacions tant a la CHE com al Ministeri de Medi Ambient. Olona assegura no entendre com des de la CHE s'està plantejant donar una suposada concessió d'aigües fora de la conca de l'Ebre i també es mostra sorprès pel suport a ''inoperants i inaplicables accions del pla presentat per Catalunya". A més a més, el conseller ha lamentat la falta de l'informe previ perceptiu per part de la Generalitat o el Ministeri d'Agricultura.
El titular de Sostenibilitat d'Aragó ha explicat en roda de premsa que tal com va manifestar al CNA i es recull en el seu vot particular: "Qualsevol transvasament o obra hidràulica que afecti al territori d'Aragó ha de ser objecte d'informe previ i perceptiu que preveu l'estatut d'autonomia d'Aragó al seu article 72,3". En aquest sentit, ha assegurat que en cap moment se'ls va demanar aquest informe ni s'ha donat cap explicació al respecte menys la resposta que "no es descartava un possible transvasament" a la pregunta que el mateix conseller va fer al director de l'Agència Catalana de l'Aigua sobre com es pensava cobrir el dèficit estructural planificat.
Aragó també va advertir al seu vot particular que, al respecte de la necessitat de sotmetre la legislació bàsica estatal, el text refós de la Llei d'aigües assenyala que "no es podrà iniciar la construcció d'una obra hidràulica que comporti la concessió de nous usos de l'aigua sense que prèviament s'obtingui o declari la corresponent concessió, autorització o reserva demanials, exceptuant el cas de declaració d'emergència o de situacions hidrològiques extremes".
En aquest sentit, el govern d'Aragó considera que ja ha caducat l'autorització temporal i transitòria de 2010 per transferir cabals procedents del canal Segarra-Garrigues una vegada s'ha aprovat el Pla Hidrològic de conques internes de Catalunya i la seva previsió de resoldre el dèficit estructural amb aportacions externes que tot apunta a què seran de l'Ebre. En qualsevol cas, Olona ha assegurat que "les condicions llavors es van establir de forma excepcional conforme a una situació d'emergència i de condicions hidrològiques extremes són ara inoperants i inaplicables" i per això ha instat al ministeri a que "revoqui expressament l'autorització de 2010 davant aquest nou escenari".
Finalment, el conseller aragonès ha dit que s'ha presentat recurs al Decret 1/2017 de la Generalitat pel qual es donava per aprovat i publicat el pla de conques internes abans de sotmetre'l al Consell Nacional de l'Aigua. De la mateixa manera, ha afegit que tant bon punt es publiqui el real decret que reprodueixi el contingut del pla aprovat, es presentarà recurs. Olona ha denunciat per últim que "no s'estan donant les condicions de lleialtat, coordinació i ajuda mútua que han de presidir en les relacions entre la comunitat autònoma i l'Estat".