Nomenclàtor

Clam contra els carrers franquistes

Mig miler de persones es manifesten a Lleida per reclamar l'eliminació de nou carrers amb noms vinculats a la dictadura

| 18/03/2017 a les 22:22h
Arxivat a: Societat, carrers, manifestació, Lleida, nomenclàtor, franquisme
Imatge de la capçalera de la manifestació | ACN
Amb el lema "Justícia, memòria i dignitat", mig miler de persones s'han mobilitzat aquesta dissabte a la tarda a Lleida per reclamar el canvi de nom de nou carrers de la ciutat dedicats a personalitats vinculades al franquisme. La plataforma d'entitats i partits d'esquerres que ha convocat la manifestació acusa l'Ajuntament encapçalat pel socialista Àngel Ros de no respectar la Memòria Històrica en negar-se sistemàticament a retirar aquests carrers del nomenclàtor local.

La mobilització ha començat amb la recreació d'un judici popular que ha tingut precisament com a escenari una de les vies al punt de mira dels organitzadors, l'avinguda Alcalde Areny, dedicada a qui va ser alcalde de Lleida de 1939 a 1941. La placa amb el nom del carrer l'ha arrencada la portaveu de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, Rosa Peñafiel, néta de l'històric sindicalista Antonio Cantano represaliat per la dictadura. La Plataforma també ha acusat l'alcalde Ros d'intentar desmobilitzar l'acte d'aquest dissabte fent una retirada a corre-cuita de la majoria de plaques del ministeri de l'habitatge amb el jou i les fletxes que encara quedaven en edificis de la ciutat, quan tot just fa una setmana s'hi havia negat.
 

Imatge del moment de retirada d'una placa Foto: ACN


A la manifestació hi ha participat la diputada de la CUP Anna Gabriel, que ha donat suport als tres joves d’Arran que el 28 d'aquest mes seran jutjats penalment per retirar plaques de carrers amb noms de persones vinculades al règim. També ha comptat amb el suport de les principals entitats memorialistes de Catalunya: la Comissió de la Dignitat, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Amical de Mauthausen.
(S'ha afegit el càlcul de participants de la Guàrdia Urbana de Lleida i declaracions dels participants)

La Guàrdia Urbana de Lleida ha rebaixat la participació a un màxim de 300 persones i ha confirmat que la manifestació ha transcorregut sense incidents.

El judici popular ha tingut com a acusat principal l'alcalde Ramon Areny i els càrrecs contra ell els ha llegit l'artista lleidatà Ferran Aixalà, fundador i cantant de Pastorets Rock. S'ha despenjat la placa amb el nom de l'avinguda i després s'ha entregat a la Paeria quan la manifestació ha passat per davant del consistori. Davant de la seu del PSC s'han encès dues bengales i l'acte ha acabat música i parlaments a la cèntrica plaça de Sant Joan de Lleida.

La Plataforma "Lleida Lliure de Franquisme" reitera que la pervivència al nomenclàtor de la ciutat de persones vinculades al règim franquista ''és inexplicable en democràcia'', més quan els noms dels carrers es van actualitzant periòdicament. En aquest sentit, recorden que la responsabilitat del nomenclàtor recau directament sobre l'alcalde.

Rosa Peñafiel ha assegurat que la d'aquest dissabte ha estat una "acció popular" per reclamar l'eliminacio de la simbologia franquista de Lleida i ja ha anunciat que es faran altres accions per aconseguir aquest objectiu. "La memòria històrica és important per a una societat, hem de fet net, és la base del nostre futur i no defallirem en aquesta lluita", ha insistit.

La portaveu de la Plataforma també ha lamentat que l'alcalde Ros, al seu entendre, hagi reaccionat a la pressió popular intentant treure les plaques del ministeri de l'Habitatge franquista a corre-cuita quan "fa una setmana ho banalitzava convidant a la ciutadania a retirar-les amb un tornavís i una escala". "Està clar que és una causa-efecte", ha dit, i ha afegit que "és un acte de falta de coherència i de falta de respecte als ciutadans".

En concret, es reclama la retirada de 9 carrers dedicats a personalitats franquistes de la ciutat: hi ha exalcaldes (Ramon Areny, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña) i també alts càrrecs vinculats al règim i afectes del cop d'estat del 1936 (Joan Recasens, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís Bertran- pare de l'alcade Casimiro Sangenís-, Germans Recasens i Lluis Besa). Són vuit carrers ja existents més un que la Paeria ha aprovat dedicar a Juan Manuel Nadal y Gaya, que va ser president de la Cambra Oficial Agrària a la província de Lleida i, segons la Plataforma, "un dels prohoms franquistes més importants de la ciutat".

La reclamació ha pres més protagonisme des que el mes de desembre passat es va presentar el manifest 'Per una Lleida Lliure de Franquisme', promogut per la família i amics de l'històric sindicalista Antonio Cantano. La família ha rebutjat que la Paeria dediqui un carrer a Cantano mentre no elimini els noms dels carrers dedicats a personalitats franquistes de la ciutat en compliment de la llei 52/2007 de Memòria Històrica i la moció 9/XI del Parlament. El manifest compta amb les adhesions de partits com el Comú de Lleida, la Crida per Lleida-CUP, ERC, ICV, Podem, organitzacions sindicals, periodistes, historiadors i diputats com Lluís Llach, Anna Gabriel, Albano Dante, Joan Tardà o Gabriel Rufián.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge del cotxe sinistrat | ACN
01/01/1970
En el sinistre s'hi van veure implicats un camió, dos furgonetes i cinc turisme i a també van resultar ferits un menor en estat crític, dos greus, un menys greu i dos lleus
Membres del col·lectiu La Sirollada | La Sirollada
01/01/1970
El col·lectiu planteja un nou model de festa, participativa i autogestionada
Musulmans a la mobilització de la plaça Catalunya de Barcelona | Jordi Bes
01/01/1970
Reclama treballar amb les institucions perquè els nois musulmans "no abracin ideologies perverses que no tenen justificació ni explicació" | Unes 2.500 persones, entre membres del col·lectiu i altres veïns, condemnen l'atemptat i es desvinculen del terrorisme