08
de març
del
2017
Actualitzat
a la
1:19h
Torna a ser 8 de març. En el que ha estat el dia de la lluita feminista, veurem un forceig entre les diferents institucions per qui fa la declaració més magnànima, es dispararan molts flaixos, però la gran absent serà la voluntat política per un canvi real.
Fem un repàs al darrer any a Lleida en perspectiva feminista. Àngel Ros encapçala un govern municipal que presumeix d’igualitari, preocupat per les desigualtats de gènere. Aquest govern municipal encara no ha dotat l’Ajuntament del pla d’Igualtat que li pertoca com a empresa per a les seves treballadores. Per si fóra poc, munten un procés per l’elaboració del pla municipal d’Igualtat per Lleida amb totes les grans mancances, inclosa la participació efectiva i una diagnosi de gènere de la ciutat per conèixer les condicions en que vivim. La Crida hi hem fet més de 40 aportacions propositives, però necessitem que la primera siguila participació real de les dones.
Davant la proposta del nostre grup municipal per la dotació d’un espai residencial per a víctimes de la violència masclista fora dels equipaments religiosos (que el govern municipal de Lleida ens va escapçar) seguim sense les dues treballadores socials que es necessiten pels dos pisos tutelats. Són les imprescindibles per a garantir l’atenció adequada a les dones, tot i els nombrosos requeriments que la Crida ha fet per complir l’acord.
L’últim despropòsit ha estat la fotografia que va difondre Fira de Lleida en la inauguració de Fira Ocasió, on es veien regidors del ple de la Paeria i altres autoritats. Tots homes. Excepte la regidora d’ERC Núria Marín... i les dues treballadores hostesses que sostenien la cinta inaugural. Una imatge lamentable, estereotipada i discriminatòria en un acte públic. Arran d’aquests fets, vam demanar la creació d’un codi no sexista per a la promoció de les fires, i l’única resposta que vam rebre del govern municipal – via tuit – és que exigíem «imposicions» i que «tothom pot triar la feina que vulgui». Com si les dones poguéssim triar viure en un sistema desigual, si ens l’imposen!
Tot això en un context de femincidis sistemàtics: ja van cinc dones assassinades en el que portem d’any als Països Catalans, trenta-set el 2016. En un marc econòmic on la bretxa salarial de gènere s’apropa al 25% pel perjudici de nosaltres, les dones. Amb un sistema social en el que el 70% de les pensionistes rebem prestacions per sota del salari mínim – la dada és d’un 25% en els homes –. En una desigual distribució de la reproducció de la vida, per la que les dones dediquem a la llar i la família el doble d’hores respecte als homes (quatre hores i vint-i-nou minuts enfront de dues hores i trenta dos minuts de mitjana diària).
Des de la Crida per Lleida seguirem reclamant una regidoria de les Dones que vetlli per la igualtat dins i fora de la Paeria. S’ha d’exercir la transversalitat de les qüestions de gènere en l’acció política de totes les regidories de l’Ajuntament. Ens trobem dimecres als carrers. Lluny dels escarafalls institucionals i mediàtics. Juntes per unes vides que valguin la pena viure.
PD: La veritable regidoria d’Igualtat de la nostra ciutat, el grup de Dones de Lleida, porta cinc mesos reclamant la destitució del masclista i classista president de SCC Mariano Gomà al Consell Municipal de Patrimoni de la Paeria. L’alcalde Àngel Ros el manté representant la ciutat.
Fem un repàs al darrer any a Lleida en perspectiva feminista. Àngel Ros encapçala un govern municipal que presumeix d’igualitari, preocupat per les desigualtats de gènere. Aquest govern municipal encara no ha dotat l’Ajuntament del pla d’Igualtat que li pertoca com a empresa per a les seves treballadores. Per si fóra poc, munten un procés per l’elaboració del pla municipal d’Igualtat per Lleida amb totes les grans mancances, inclosa la participació efectiva i una diagnosi de gènere de la ciutat per conèixer les condicions en que vivim. La Crida hi hem fet més de 40 aportacions propositives, però necessitem que la primera siguila participació real de les dones.
Davant la proposta del nostre grup municipal per la dotació d’un espai residencial per a víctimes de la violència masclista fora dels equipaments religiosos (que el govern municipal de Lleida ens va escapçar) seguim sense les dues treballadores socials que es necessiten pels dos pisos tutelats. Són les imprescindibles per a garantir l’atenció adequada a les dones, tot i els nombrosos requeriments que la Crida ha fet per complir l’acord.
L’últim despropòsit ha estat la fotografia que va difondre Fira de Lleida en la inauguració de Fira Ocasió, on es veien regidors del ple de la Paeria i altres autoritats. Tots homes. Excepte la regidora d’ERC Núria Marín... i les dues treballadores hostesses que sostenien la cinta inaugural. Una imatge lamentable, estereotipada i discriminatòria en un acte públic. Arran d’aquests fets, vam demanar la creació d’un codi no sexista per a la promoció de les fires, i l’única resposta que vam rebre del govern municipal – via tuit – és que exigíem «imposicions» i que «tothom pot triar la feina que vulgui». Com si les dones poguéssim triar viure en un sistema desigual, si ens l’imposen!
Tot això en un context de femincidis sistemàtics: ja van cinc dones assassinades en el que portem d’any als Països Catalans, trenta-set el 2016. En un marc econòmic on la bretxa salarial de gènere s’apropa al 25% pel perjudici de nosaltres, les dones. Amb un sistema social en el que el 70% de les pensionistes rebem prestacions per sota del salari mínim – la dada és d’un 25% en els homes –. En una desigual distribució de la reproducció de la vida, per la que les dones dediquem a la llar i la família el doble d’hores respecte als homes (quatre hores i vint-i-nou minuts enfront de dues hores i trenta dos minuts de mitjana diària).
Des de la Crida per Lleida seguirem reclamant una regidoria de les Dones que vetlli per la igualtat dins i fora de la Paeria. S’ha d’exercir la transversalitat de les qüestions de gènere en l’acció política de totes les regidories de l’Ajuntament. Ens trobem dimecres als carrers. Lluny dels escarafalls institucionals i mediàtics. Juntes per unes vides que valguin la pena viure.
PD: La veritable regidoria d’Igualtat de la nostra ciutat, el grup de Dones de Lleida, porta cinc mesos reclamant la destitució del masclista i classista president de SCC Mariano Gomà al Consell Municipal de Patrimoni de la Paeria. L’alcalde Àngel Ros el manté representant la ciutat.