02
de març
del
2017
Actualitzat
a les
19:15h
"Vull demanar perdó a les víctimes, les seves famílies i la meva família per tot el mal que vaig causar. Em penedeixo de tot, no va ser voluntari i ho vaig fer perquè no em vaig poder controlar". Ho ha dit Alejandro Ruiz, en el seu torn d'última paraula, al final del judici contra ell, acusat d'apunyalar cinc vianants a Lleida el setembre de 2014. Són les úniques paraules que ha expressat l'acusat durant tot el judici, ja que es va negar a respondre les preguntes de les parts en la primera jornada, quan estava prevista la seva declaració. Amb les seves paraules ha quedat doncs vist per sentència aquest dijous, després de quatre jornades intenses a l'Audiència de Lleida.
El seu advocat, Jon Zabala, insisteix en la seva inimputabilitat pel seu estat mental i demana que se l'ingressi en un centre psiquiàtric, mentre la fiscalia i les acusacions descarten cap malaltia, consideren que la motivació de l'atac va ser racista i mantenen la seva petició de més de 80 anys de presó.
El seu advocat, Jon Zabala, insisteix en la seva inimputabilitat pel seu estat mental i demana que se l'ingressi en un centre psiquiàtric, mentre la fiscalia i les acusacions descarten cap malaltia, consideren que la motivació de l'atac va ser racista i mantenen la seva petició de més de 80 anys de presó.
La defensa, Jon Zabala, insisteix que l'acusat, Alejandro Ruiz, va cometre els atacs per una crisi delirant que va patir a causa del seu trastorn paranoide, basant-se en els informes dels psiquiatres que l'han tractat a petició seva. Zabala defensa que l'acusat va patir un brot i que va atacar les persones que es va anar trobant pel carrer, de manera "indiscriminada", sense fixar-se en la seva nacionalitat i sense poder-ho evitar i que aquestes crisis les pateix des dels setze anys. És per això que demana la seva inimputabilitat i per tant la seva absolució.
La fiscalia, en canvi, ha argumentat que l'acusat va cometre els fets a causa d'un trastorn antisocial de personalitat causat per un fort adoctrinament neonazi, la qual cosa no es tracta de cap malaltia sinó d'una manera de ser. Tant el ministeri públic com les acusacions particulars consideren que ha quedat demostrat, basant-se en els pèrits judicials (tant forenses com psicòlegs judicials), que l'acusat va ser conscient del que va fer, de les conseqüències del seus actes i que la motivació de l'atac era racista ja que quatre de les cinc víctimes eren estrangeres.
Tant la fiscalia com les acusacions particulars han conclòs que han quedat acreditats els fets, que l'acusat els va planejar i que la seva voluntat era "matar". En aquest sentit han fet referència a les declaracions anteriors de l'acusat en què va dir que la seva intenció era fer "el major mal possible" així com al tipus d'arma (un ganivet de cuina de grans dimensions), a la part del cos on va clavar el ganivet a les víctimes (tòrax i abdomen) i la intensitat dels cops.
Per tot això consideren que se l'ha de condemnar per cinc temptatives d'assassinat ja que els atacs es van cometre amb traïdoria perquè les víctimes no es van poder defensar. Demanen també que se li apliqui l'agreujant de reincidència, tenint en compte que va ser condemnat a 2 anys i 2 mesos de presó per una agressió de caràcter xenòfob a un jove colombià que va tenir lloc a finals del 2012 a Logronyo.
El ministeri públic i les acusacions també sol·liciten que se li apliqui l'agreujant de motivació racista o xenòfoba perquè el 80% de les víctimes eren estrangeres. Consideren decisives les pericials del cap de la unitat central d'anàlisi dels Mossos d'Esquadra que va apuntar motivacions xenòfobes tenint en compte, a més de la nacionalitat de les víctimes, les pintades i llibres trobats a casa de l'acusat així com la seva pertinença a una associació d'ultradreta de Logronyo. També han destacat que precisament, dos dies abans dels fets de Lleida, l'acusat va assistir a una manifestació neonazi a Madrid.
Pel que fa als atenuants que sol·licita la defensa d'alteració psíquica i confessió, la fiscalia i les acusacions particulars consideren que no han quedat acreditats. El primer, basant-se en els pèrits judicials que consideren "objectius". El segon, tal com ha explicat la fiscal, perquè si es pot demostrar la participació de l'acusat en uns fets, la seva confessió no és rellevant.
La defensa, en canvi, considera que ha quedat demostrada la patologia mental que pateix el seu representat i per la qual se l'està medicant actualment i per aquest motiu sol·licita la seva inimputabilitat i que se li ingressi en un centre psiquiàtric perquè sigui tractat i "no sigui un perill per la societat. A més, considera excessives les penes i els delictes dels quals se l'acusa. En tot cas, considera que es tracta d'un delicte continuat ja que els atacs van tenir lloc en pocs minuts. No compateix doncs que se l'acusi de cinc delictes diferents de temptativa d'assassinat. A més, recorda que, segons els forenses, les ferides de tres de les cinc víctimes no van posar en risc la seva vida.
Pel que fa al mòbil racista que mantenen les acusacions, la defensa insisteix que els atacs van ser per l'esquena i que per tant no va veure a qui atacava. Només a una persona la va atacar de cara i precisament, ha destacat, va ser la víctima de nacionalitat espanyola.
"No va ser un atac racista, sentia odi per tothom", assegura Zabala i afegeix que "la intenció d'Alejandro no la podem saber perquè estava patint un brot delirant", tal com han explicat els dos psiquiatres aportats per Zabala i que, puntualitza, són els únics que han visitat de manera continuada l'acusat. L'advocat de la defensa recorda que el forenses que van descartar patologies mentals només van parlar amb l'acusat un dia durant dues hores, la qual cosa considera insuficient per emetre un diagnòstic concloent.
A més, Zabala es pregunta que si l'acusat està tan bé i és tan intel·ligent, com se li suposa pel fet de ser estudiant de tercer de medicina, "com pot ser que sigui tan cutre de cometre els fets a plena llum del dia, a cara descoberta i marxar del lloc caminant quilòmetres amb sandàlies?". És per això que considera que no va haver intencionalitat en els fets ni va escollir les seves víctimes; que tot va ser fruit d'un deliri, que va disminuir a causa del dolor físic que va patir als peus i al cos, després de caminar durant hores. "Els deliris disminueixen amb el dolor físic, per això quan arriba a Balaguer és conscient de què ha fet, torna a Lleida i es lliura a la policia". Finalment, descarta l'agreujant de reincidència ja que en el moment dels fets no havia estat condemnat anteriorment, com requereix el codi penal.
La fiscalia, en canvi, ha argumentat que l'acusat va cometre els fets a causa d'un trastorn antisocial de personalitat causat per un fort adoctrinament neonazi, la qual cosa no es tracta de cap malaltia sinó d'una manera de ser. Tant el ministeri públic com les acusacions particulars consideren que ha quedat demostrat, basant-se en els pèrits judicials (tant forenses com psicòlegs judicials), que l'acusat va ser conscient del que va fer, de les conseqüències del seus actes i que la motivació de l'atac era racista ja que quatre de les cinc víctimes eren estrangeres.
Tant la fiscalia com les acusacions particulars han conclòs que han quedat acreditats els fets, que l'acusat els va planejar i que la seva voluntat era "matar". En aquest sentit han fet referència a les declaracions anteriors de l'acusat en què va dir que la seva intenció era fer "el major mal possible" així com al tipus d'arma (un ganivet de cuina de grans dimensions), a la part del cos on va clavar el ganivet a les víctimes (tòrax i abdomen) i la intensitat dels cops.
Per tot això consideren que se l'ha de condemnar per cinc temptatives d'assassinat ja que els atacs es van cometre amb traïdoria perquè les víctimes no es van poder defensar. Demanen també que se li apliqui l'agreujant de reincidència, tenint en compte que va ser condemnat a 2 anys i 2 mesos de presó per una agressió de caràcter xenòfob a un jove colombià que va tenir lloc a finals del 2012 a Logronyo.
El ministeri públic i les acusacions també sol·liciten que se li apliqui l'agreujant de motivació racista o xenòfoba perquè el 80% de les víctimes eren estrangeres. Consideren decisives les pericials del cap de la unitat central d'anàlisi dels Mossos d'Esquadra que va apuntar motivacions xenòfobes tenint en compte, a més de la nacionalitat de les víctimes, les pintades i llibres trobats a casa de l'acusat així com la seva pertinença a una associació d'ultradreta de Logronyo. També han destacat que precisament, dos dies abans dels fets de Lleida, l'acusat va assistir a una manifestació neonazi a Madrid.
Pel que fa als atenuants que sol·licita la defensa d'alteració psíquica i confessió, la fiscalia i les acusacions particulars consideren que no han quedat acreditats. El primer, basant-se en els pèrits judicials que consideren "objectius". El segon, tal com ha explicat la fiscal, perquè si es pot demostrar la participació de l'acusat en uns fets, la seva confessió no és rellevant.
La defensa, en canvi, considera que ha quedat demostrada la patologia mental que pateix el seu representat i per la qual se l'està medicant actualment i per aquest motiu sol·licita la seva inimputabilitat i que se li ingressi en un centre psiquiàtric perquè sigui tractat i "no sigui un perill per la societat. A més, considera excessives les penes i els delictes dels quals se l'acusa. En tot cas, considera que es tracta d'un delicte continuat ja que els atacs van tenir lloc en pocs minuts. No compateix doncs que se l'acusi de cinc delictes diferents de temptativa d'assassinat. A més, recorda que, segons els forenses, les ferides de tres de les cinc víctimes no van posar en risc la seva vida.
Pel que fa al mòbil racista que mantenen les acusacions, la defensa insisteix que els atacs van ser per l'esquena i que per tant no va veure a qui atacava. Només a una persona la va atacar de cara i precisament, ha destacat, va ser la víctima de nacionalitat espanyola.
"No va ser un atac racista, sentia odi per tothom", assegura Zabala i afegeix que "la intenció d'Alejandro no la podem saber perquè estava patint un brot delirant", tal com han explicat els dos psiquiatres aportats per Zabala i que, puntualitza, són els únics que han visitat de manera continuada l'acusat. L'advocat de la defensa recorda que el forenses que van descartar patologies mentals només van parlar amb l'acusat un dia durant dues hores, la qual cosa considera insuficient per emetre un diagnòstic concloent.
A més, Zabala es pregunta que si l'acusat està tan bé i és tan intel·ligent, com se li suposa pel fet de ser estudiant de tercer de medicina, "com pot ser que sigui tan cutre de cometre els fets a plena llum del dia, a cara descoberta i marxar del lloc caminant quilòmetres amb sandàlies?". És per això que considera que no va haver intencionalitat en els fets ni va escollir les seves víctimes; que tot va ser fruit d'un deliri, que va disminuir a causa del dolor físic que va patir als peus i al cos, després de caminar durant hores. "Els deliris disminueixen amb el dolor físic, per això quan arriba a Balaguer és conscient de què ha fet, torna a Lleida i es lliura a la policia". Finalment, descarta l'agreujant de reincidència ja que en el moment dels fets no havia estat condemnat anteriorment, com requereix el codi penal.