10
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
16:44h
L’onzena edició del concurs periodístic Josep Pernau ha premiat tres cartes que reflexionen entorn a la mort, el sistema educatiu i els refugiats i Europa. El guardó, impulsat per la Paeria, ha donat també un total de nou accèssits.
Un d'ells, el de l'alumna Esther Charles Fernández de segon d'ESO de l'Institut Samuel Gili i Gaya de Lleida ha fet fortuna a les xarxes socials. En el text es parla de la por, els somnis i les voluntats de dur-los a terme malgrat tot.
La millor filosofia de la vida
M’agradaria saber quants us desperteu per obligació cada matí, a la mateixa hora i aneu a estudiar o a treballar en alguna cosa que no us agrada? Els anys van passant i mai no fas el que vols. Va, posem-nos en la millor situació de la vida fantàstica que ens venen des de petits. Acabem els nostres estudis amb bona nota i trobem una feina estable de vuit hores diàries amb un sou que et permet pagar tot el que necessites.
D’acord, ara et queden cinquanta, seixanta anys en els quals estalviaràs per a quan et jubilis i després no puguis gaudir d’aquests diners perquè ets massa vell. Jo no puc, no estic feta per a la vida que em venen, en què la gran majoria de la gent que conec està morta en vida, que l’únic que els motiva despertar-se al matí són les factures que han de pagar.
Està bé, ara ets un adult, has fet tot el que se suposava que havies de fer per viure bé. I et retrobes amb un amic que fa molt que no veus i et pregunta “Ei! Què tal? Quant de temps! I ara què fas?” Estic segura que li respons sense pensar “Doncs res. Estudiant, treballant, el de sempre...” Per una vegada intenta ser sincer amb tu mateix. Tens una pila d’idees i somnis als quals no fas cas per allò que diran, perquè els teus pares prefereixen que facis una altra cosa.
Et poses excuses i més excuses, però en realitat et passa el que li passa a molta gent; el que tens és por. Por de fracassar. Sé per experiència que nedar a contracorrent és molt frustrant, que hi haurà moltíssims moments en els que ho voldràs enviar tot a la merda... Però digues-me el que sents quan et parles davant de l’espill i intentes mentir al teu reflex posant-te la disfressa d’un clon més, amb por de prendre les decisions importants per a la teva vida.
I ho saps. Saps que l’únic que realment vols és ser lliure, fins al dia en què tanquis els ulls per últim cop. Busca en el teu interior, només tu saps el que realment vols.
Un d'ells, el de l'alumna Esther Charles Fernández de segon d'ESO de l'Institut Samuel Gili i Gaya de Lleida ha fet fortuna a les xarxes socials. En el text es parla de la por, els somnis i les voluntats de dur-los a terme malgrat tot.
La millor filosofia de la vida
M’agradaria saber quants us desperteu per obligació cada matí, a la mateixa hora i aneu a estudiar o a treballar en alguna cosa que no us agrada? Els anys van passant i mai no fas el que vols. Va, posem-nos en la millor situació de la vida fantàstica que ens venen des de petits. Acabem els nostres estudis amb bona nota i trobem una feina estable de vuit hores diàries amb un sou que et permet pagar tot el que necessites.
D’acord, ara et queden cinquanta, seixanta anys en els quals estalviaràs per a quan et jubilis i després no puguis gaudir d’aquests diners perquè ets massa vell. Jo no puc, no estic feta per a la vida que em venen, en què la gran majoria de la gent que conec està morta en vida, que l’únic que els motiva despertar-se al matí són les factures que han de pagar.
Està bé, ara ets un adult, has fet tot el que se suposava que havies de fer per viure bé. I et retrobes amb un amic que fa molt que no veus i et pregunta “Ei! Què tal? Quant de temps! I ara què fas?” Estic segura que li respons sense pensar “Doncs res. Estudiant, treballant, el de sempre...” Per una vegada intenta ser sincer amb tu mateix. Tens una pila d’idees i somnis als quals no fas cas per allò que diran, perquè els teus pares prefereixen que facis una altra cosa.
Et poses excuses i més excuses, però en realitat et passa el que li passa a molta gent; el que tens és por. Por de fracassar. Sé per experiència que nedar a contracorrent és molt frustrant, que hi haurà moltíssims moments en els que ho voldràs enviar tot a la merda... Però digues-me el que sents quan et parles davant de l’espill i intentes mentir al teu reflex posant-te la disfressa d’un clon més, amb por de prendre les decisions importants per a la teva vida.
I ho saps. Saps que l’únic que realment vols és ser lliure, fins al dia en què tanquis els ulls per últim cop. Busca en el teu interior, només tu saps el que realment vols.