Actuacions que col·lapsen el sistema sanitari

"La Diputació de Lleida no ha transferit aquests diners, sinó que ha dedicat una bona part dels mateixos al finançament de  despeses dels petits municipis"

Secció Sindical de la CGT de la Diputació de Lleida
20 de gener del 2017
Actualitzat a la 13:59h
Joan Reñé, president de la Diputació
Joan Reñé, president de la Diputació | JM Gutierrez
En resposta a l’escrit del senyor Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida del dia 15 de gener del 2017 a NacióLleida, titulat Temps líquids, la secció sindical de la CGT a l’esmentada institució vol fer un seguit d’aclariments. Entre l’any 2010 i el 2016, la Diputació de Lleida ha rebut 109.327.390, 66 euros de l’Estat que segons la seua Llei de Pressupostos, s’havien de destinar al manteniment de centres sanitaris de caràcter no psiquiàtric i que en cas que aquests centres estiguessin transferits a les comunitats autònomes, com és en el cas de Lleida, els diners s’havien de passar íntegrament a les administracions públiques receptores dels centres sanitaris transferits. Aquest és el cas de l’Hospital de Santa Maria, del qual era titular abans la Diputació de Lleida, i que es va traspassar a principi dels noranta al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Dit això, comentar que la Diputació de Lleida no ha transferit aquests diners -posem pel cas que tant bé haguessin anat pel manteniment del nostre perjudicat Arnau de Vilanova-, sinó que ha dedicat una bona part dels mateixos al finançament de  despeses dels petits municipis que, mal atesos per la Generalitat, necessiten aquest suport. Així doncs amb aquests diners de sanitat, s’ha sufragat conduccions d’aigua potable, tanatoris, socorristes de les piscines públiques, etc.

La CGT considera que aquests serveis són imprescindibles per la qualitat de vida dels habitants dels nostres municipis. Dit això, també considera que el seu finançament no hauria de sortir pas d’una partida tan important per a la bona gestió dels nostres hospitals i, en definitiva, la bona prestació sanitària als ciutadans. Arribats aquí, no hem de perdre de vista que la majoria de retallades en sanitat des de la crisi - en la qual els treballadors no han tingut cap responsabilitat-, han afectat precisament a la classe treballadora.

El sistema sanitari i el funcionament de la seguretat social, en totes les seves prestacions, s’ha seguit sufragant amb les deduccions directes de la nòmina i els impostos i precisament per aquest motiu, resulta molt greu la desviació de partides com la que estem comentant. Igualment des de la CGT denunciem que al llarg del 2016 s’ha destinat d’aquesta mateixa partida, per una banda 3,3 milions d’euros a la facultat de veterinària i, per altra 3 milions més al Centre de Recerca Biomèdica de Torrelameu. Com els lectors podran comprendre, l’objectiu d’una i altre res té a veure amb el que la Llei de Pressupostos estableix.

Tot aquest desgavell ha provocat que, fins i tot la CUP, en aquests moments present a la Diputació, hagi votat en contra dels Pressupostos del 2017 i que la pròpia CGT hagi per una banda presentat al·legacions en dos ocasions als pressupostos de l’ens i per altra, un recurs contenciós administratiu que denunciava la situació.

Dit tot això, el senyor Joan Reñé, en el seu escrit Temps líquids, diu literalment - també ho va fer al Ple del 30 de desembre-  que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), acaba de donar la raó a la Diputació de Lleida, sentenciant que aquesta institució assigna i atribueix de forma correcta els recursos per al finançament dels serveis i activitats de protecció i promoció de la salut pública. Davant d’aquesta afirmació, la secció sindical de la CGT, vol aclarir que aquesta és una interpretació personal i falsària del contingut de la sentència. El TSJC l’única cosa que resol és que el sindicat CGT – tots els sindicats en general-  no tenen legitimació (interès legítim) per impugnar els pressupostos. Ja ens diran vostès com pot ser que un sindicat no tingui interès legítim en la defensa del dret a l’assistència sanitària de les persones treballadores, que són les qui suporten, en bona part el finançament del sistema. Evidentment la sentència (disponible per tots aquells que en puguin estar interessats),no entra en el fons de l’assumpte, ni en la cosa jutjada.

Volem manifestar també, l’estupefacció que ens va causar la motivació estrambòtica que dóna el TSJC, quan diu que el nostre sindicat havia d’haver impugnat la Llei de Pressupostos directament. Qualsevol jurista veurà la contradicció i la incongruència que representa el fet que el tribunal, per una banda denegui al sindicat legitimació per impugnar un acte d’aplicació d’una norma -com els pressupostos de la Diputació de Lleida per ser contraris a les previsions de la Llei de pressupostos-,  i que per altra posi com a motivació que el sindicat no hagi impugnat directament la Llei de Pressupostos de l’Estat. Aquesta llei, afecta a totes les Diputacions, i no totes han incomplert.

Tot això posa en evidència que de cap manera la sentencia dona la raó a la Diputació de Lleida. Tampoc diu res de si la institució distribueix de forma correcta els recursos per al finançament dels serveis i activitats de protecció i promoció de la salut pública com, de manera interessada, ha volgut fer creure el senyor Joan Reñé. Aprofitem l’avinentesa també per recordar-li que, donat que no hi ha cosa jutjada –repetim no s’ha entrat al fons de la matèria-, qualsevol altre actor social sensible al patiment de la població malalta que forçosament ha d’anar a la sanitat pública, a les contínues retallades de finançament que comporten retard en l’assistència, a la imposició de més obligacions de copagament a la prestació farmacèutica, a les llargues cues i llistes d’espera, podrà tornar a fer la mateixa denúncia. Esperem que així sigui!

La CGT doncs, hem denunciat aquesta situació perquè volem que el finançament   sanitari públic es dediqui a la seua finalitat: la sanitat pública.