24
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
12:01h
Els i les que signem aquest escrit, companyes i companys de militància de l’Antonio Cantano al PSUC i hereus i hereves del seu legítim llegat a ICV, volem agrair la coherència i dignitat que dia a dia ens mostra la família Cantano i mostrar l’orgull que sentim d’haver estat molts anys els seus camarades.
Des de la seva fundació ICV ha reclamat canvis en el nomenclàtor de la ciutat, buscant donar més visibilitat a les dones i als lluitadors antifranquistes en els nostres carrers i, a la vegada, demanant que es complís tant la llei de Memòria Històrica aprovada pel govern l’any 2007 com el Memorial Democràtic impulsat l’any 2008 pel govern català d’Entesa (sota proposta d’ICV). Entre els noms que creiem fan falta recuperar hi ha el de la Teresa Pàmies, la Dolors Piera, el Sebastià Piera i l’Antonio Cantano; tots filles i fills de les nostres contrades i referents en la lluita antifranquista de la ciutat. Al mateix temps, l’aplicació d’aquestes lleis suposaria immediatament la desaparició de tots els símbols feixistes, avui en dia encara presents de diferents maneres en la nostra ciutat.
És per tot això que no entenem el paper que juga el nostre Paer en Cap quan es nega reiteradament a la seva aplicació i al seu compliment. Avui dia, i ben entrats al segle XXI, encara tenim carrers que porten el nom de destacats ciutadans lleidatans que es van aixecar en armes contra el règim legítim i democràtic establert. En aquest sentit, també és necessari recordar com alguns d’ells, des dels diferents càrrecs que van ocupar en plena dictadura, van propiciar les represàlies i denúncies que van recaure contra alguns d’aquells veïns i veïnes que estaven al bàndol legítim però perdedor.
Al mateix temps, és necessari reconèixer la tasca realitzada en els primers anys de transició, on es van canviar molts noms de carrers i places de la ciutat. Aquests noms, normalment van ser aquells més visibles i també més fàcils de canviar: Avenida del Caudillo, General Mola, Sanjurjo, Yagüe, Plaza de la Victòria o Avenida José Antonio entre d’altres. En aquells canvis que es van portar a terme (necessaris tots ells) es van passar per alt molts noms que representaven a famílies lleidatanes franquistes. En aquest sentit, creiem que la feina de fer justícia amb la història ha de seguir endavant i és per això que necessitem continuar reivindicant una Lleida sense noms franquistes als seus carrers. Sabem que la lluita per la memòria històrica no es fa d’un dia per l’altre i que cal treballar-hi constantment però hem de tenir present que és necessari no conformar-se amb el que ja s’ha fet, sinó anar un pas més enllà.
Des d’ICV, els anys 2014 i 2015 o en els anys posteriors a la mort de l’Antonio Cantano, i coincidint amb el primer de maig, hem organitzat accions simbòliques on s’han canviat les plaques del carrer Alcalde Areny (primer alcalde franquista de la ciutat) per les del company i lluitador Cantano. La data escollida per aquestes accions no és a l’atzar sinó que volíem reivindicar una altra història de la ciutat i a la vegada mostrar la necessitat de tenir altres referents comuns. Uns referents que, com el Cantano, recuperin la memòria de la lluita obrera de la ciutat.
Així doncs, quan el senyor Ros parla en nom del PSUC ens sentim profundament ofesos. Creiem que ell no és la persona més indicada per parlar en nom d'una organització tan gran i transversal com va ser el PSUC, tot i formar-ne part durant una curta etapa, ha deixat clar amb les seves polítiques que els valors que destil·la no ens representen ni molt menys representen el PSUC. Creiem que la gent que, per interessos lícits però no exemplars, canvia de programa i de partit no té la legitimació que donen la coherència i l’honestedat a l’hora de defensar unes idees d'una cultura política determinada.
En aquest sentit, creiem que el senyor Ros pot parlar tant com vulgui del que faria el PSC però no pot parlar en nom de tants militants del PSUC que mai hem canviat ni de partit, ni de programa ni de valors. Li demanem al senyor Àngel Ros que deixi de parlar en nom de tots i totes nosaltres i, el que és més greu, deixi d’expressar el que segons ell opinaria l’Antonio Cantano si seguís viu. Les tres generacions de la família en la seva totalitat, deixen clar que no accepten cap carrer amb el seu nom mentre quedi un nom franquista en la ciutat.
És per tot això que volem fer una crida a la societat lleidatana a que signi el manifest que es pot trobar a la web “Lleida Lliure de Franquisme”. Un manifest on, persones de diferents ideologies i organitzacions, ens hem unit per aconseguir una ciutat millor que superi èpoques passades. Un manifest que ens permeti entre tots construir una ciutat tolerant, que lluita per la memòria històrica i que, definitivament, abandona aquestes pràctiques tan poc democràtiques que protagonitza el nostre paer.
«LLEIDA LLIURE DE FRANQUISME»
Joan Arnedo, Jordi Teixidó, Carme Tolosana, Joan Miquel Ballesté, Francesc Pané, Jesús Codera, Felip Castells, Nativitat Redondo, José Rubio, Lluís Claverol, Joan Farré, Pepa Isern, Josep Vendrell, Ramona Gelonch, Jordi Albendea, Josep Maria Moya.
Des de la seva fundació ICV ha reclamat canvis en el nomenclàtor de la ciutat, buscant donar més visibilitat a les dones i als lluitadors antifranquistes en els nostres carrers i, a la vegada, demanant que es complís tant la llei de Memòria Històrica aprovada pel govern l’any 2007 com el Memorial Democràtic impulsat l’any 2008 pel govern català d’Entesa (sota proposta d’ICV). Entre els noms que creiem fan falta recuperar hi ha el de la Teresa Pàmies, la Dolors Piera, el Sebastià Piera i l’Antonio Cantano; tots filles i fills de les nostres contrades i referents en la lluita antifranquista de la ciutat. Al mateix temps, l’aplicació d’aquestes lleis suposaria immediatament la desaparició de tots els símbols feixistes, avui en dia encara presents de diferents maneres en la nostra ciutat.
És per tot això que no entenem el paper que juga el nostre Paer en Cap quan es nega reiteradament a la seva aplicació i al seu compliment. Avui dia, i ben entrats al segle XXI, encara tenim carrers que porten el nom de destacats ciutadans lleidatans que es van aixecar en armes contra el règim legítim i democràtic establert. En aquest sentit, també és necessari recordar com alguns d’ells, des dels diferents càrrecs que van ocupar en plena dictadura, van propiciar les represàlies i denúncies que van recaure contra alguns d’aquells veïns i veïnes que estaven al bàndol legítim però perdedor.
Al mateix temps, és necessari reconèixer la tasca realitzada en els primers anys de transició, on es van canviar molts noms de carrers i places de la ciutat. Aquests noms, normalment van ser aquells més visibles i també més fàcils de canviar: Avenida del Caudillo, General Mola, Sanjurjo, Yagüe, Plaza de la Victòria o Avenida José Antonio entre d’altres. En aquells canvis que es van portar a terme (necessaris tots ells) es van passar per alt molts noms que representaven a famílies lleidatanes franquistes. En aquest sentit, creiem que la feina de fer justícia amb la història ha de seguir endavant i és per això que necessitem continuar reivindicant una Lleida sense noms franquistes als seus carrers. Sabem que la lluita per la memòria històrica no es fa d’un dia per l’altre i que cal treballar-hi constantment però hem de tenir present que és necessari no conformar-se amb el que ja s’ha fet, sinó anar un pas més enllà.
Des d’ICV, els anys 2014 i 2015 o en els anys posteriors a la mort de l’Antonio Cantano, i coincidint amb el primer de maig, hem organitzat accions simbòliques on s’han canviat les plaques del carrer Alcalde Areny (primer alcalde franquista de la ciutat) per les del company i lluitador Cantano. La data escollida per aquestes accions no és a l’atzar sinó que volíem reivindicar una altra història de la ciutat i a la vegada mostrar la necessitat de tenir altres referents comuns. Uns referents que, com el Cantano, recuperin la memòria de la lluita obrera de la ciutat.
Així doncs, quan el senyor Ros parla en nom del PSUC ens sentim profundament ofesos. Creiem que ell no és la persona més indicada per parlar en nom d'una organització tan gran i transversal com va ser el PSUC, tot i formar-ne part durant una curta etapa, ha deixat clar amb les seves polítiques que els valors que destil·la no ens representen ni molt menys representen el PSUC. Creiem que la gent que, per interessos lícits però no exemplars, canvia de programa i de partit no té la legitimació que donen la coherència i l’honestedat a l’hora de defensar unes idees d'una cultura política determinada.
En aquest sentit, creiem que el senyor Ros pot parlar tant com vulgui del que faria el PSC però no pot parlar en nom de tants militants del PSUC que mai hem canviat ni de partit, ni de programa ni de valors. Li demanem al senyor Àngel Ros que deixi de parlar en nom de tots i totes nosaltres i, el que és més greu, deixi d’expressar el que segons ell opinaria l’Antonio Cantano si seguís viu. Les tres generacions de la família en la seva totalitat, deixen clar que no accepten cap carrer amb el seu nom mentre quedi un nom franquista en la ciutat.
És per tot això que volem fer una crida a la societat lleidatana a que signi el manifest que es pot trobar a la web “Lleida Lliure de Franquisme”. Un manifest on, persones de diferents ideologies i organitzacions, ens hem unit per aconseguir una ciutat millor que superi èpoques passades. Un manifest que ens permeti entre tots construir una ciutat tolerant, que lluita per la memòria històrica i que, definitivament, abandona aquestes pràctiques tan poc democràtiques que protagonitza el nostre paer.
«LLEIDA LLIURE DE FRANQUISME»
Joan Arnedo, Jordi Teixidó, Carme Tolosana, Joan Miquel Ballesté, Francesc Pané, Jesús Codera, Felip Castells, Nativitat Redondo, José Rubio, Lluís Claverol, Joan Farré, Pepa Isern, Josep Vendrell, Ramona Gelonch, Jordi Albendea, Josep Maria Moya.