23
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
12:51h
L’any que som a punt de començar, es compliran els 80 anys d’uns fets que demostren que els atacs militars a la població civil, no només van ser un dels objectius claus del feixisme, sinó que encara avui se segueixen emprant com a estratègia.
El 2 de novembre de 1937, nou bombarders italians de l’Aviación Legionaria del bàndol revoltat, es van enlairar de l’aeròdrom de Saragossa per castigar la nostra ciutat, arrabassant la vida de 250 persones i deixant 750 ferits al seu pas. Amb els de Gernika, Durango i Granollers, va ser un de los bombardejos de la Guerra Civil més mortífers sobre la població. I, sense cap afany de desmerèixer el nombre desmesurat de víctimes mortals, el més colpidor fou que entre elles s’hi comptessin 48 alumnes del Liceu Escolar de Lleida. Factor que, si ho podem anomenar així, incrementa, més encara, l’abast de la tragèdia.
Malgrat que ja des de molt abans, algunes entitats i grups polítics, entre ells Esquerra Republicana, reivindicaven la memòria dels fets del bombardeig de 1937, no va ser fins el 2006, que l’Ajuntament de Lleida va instal·lar una escultura rememorant-los al lloc on s’ubicava l’edifici del Liceu Escolar.
L’any 2009, s’aprovava en Ple instaurar la data del 2 de novembre com a dia del Liceu Escolar i, des de llavors, cada any es duu a terme un acte en record de les víctimes, tot i que no seria fins al 2010, que l’Ajuntament i el Memorial Democràtic reconeixen la importància d’aquest espai d’homenatge.
I arribem a l’any 2017 amb la celebració dels 80 anys del bombardeig. Uns actes de celebració que, des d’Esquerra Republicana treballarem per impulsar donada la transcendència i significació que ja hem apuntat.
Abans, però, hem cregut necessari el reconeixement per part de l’estat espanyol de la transcendència d’aquests fets; sobretot, tenint en compte que encara avui se segueixen duent a terme actes d’exaltació colpista, com el celebrat al Consolat italià el 4 de novembre de 2015 en homenatge als combatents italians en la Guerra Civil, o reconeixent a institucions com la càtedra Alfredo Kindelán, en honor al general de brigada nomenat cap dels Serveis de l’Aire, distinció que el va convertir en el responsable de totes les forces aèries que van combatre al costat dels militars rebels, inclosa la legió alemanya Còndor i l’aviació legionària italiana.
És per aquest motiu que Esquerra Republicana va presentar una proposició no de llei a la Comissió de Cultura del Congrés de Diputats per commemorar, el 2 de novembre de 2017, el 80è aniversari del bombardeig del Liceu Escolar, que també porta associada la demanda de retirar les condecoracions militars al general de brigada Alfredo Kindelán, màxim responsable del bombardeig de Lleida.
La nostra proposta suposa un impuls a la consolidació d’aquest projecte de justícia i reparació de les víctimes del franquisme que s’ha estat treballant a Lleida des de fa una dècada. Un projecte de memòria democràtica i també de reconeixement de la tasca de l’escola republicana, però també un projecte de dinamització cultural i de cohesió social. Com ha indicat recentment Pep Tort, una de les veus destacades de la nostra cultura: “Lleida necessita de manera imperiosa un bon relat de la seva memòria”; paraules que podem extrapolar al conjunt de la societat i que atorga un rol especial a la cultura com a instrument de transformació i definició d’aquest nou relat.
La iniciativa s’ha aprovat amb el recolzament del PSOE, Unidos Podemos i el Grup Mixt, mentre que el PP s’hi ha oposat i C’s s’ha abstingut. Descuidi’n, no penso fer cap comentari sobre el resultat de la votació, ni sobre l’oposició frontal, desmesurada i vergonyosa del senyor José Ignacio Llorens a la proposta. Senzillament, i per molt que alguns s’entestin a tapar una part de la seva biografia, sabem que hi ha personatges que ja es retraten per si sols.
El 2 de novembre de 1937, nou bombarders italians de l’Aviación Legionaria del bàndol revoltat, es van enlairar de l’aeròdrom de Saragossa per castigar la nostra ciutat, arrabassant la vida de 250 persones i deixant 750 ferits al seu pas. Amb els de Gernika, Durango i Granollers, va ser un de los bombardejos de la Guerra Civil més mortífers sobre la població. I, sense cap afany de desmerèixer el nombre desmesurat de víctimes mortals, el més colpidor fou que entre elles s’hi comptessin 48 alumnes del Liceu Escolar de Lleida. Factor que, si ho podem anomenar així, incrementa, més encara, l’abast de la tragèdia.
Malgrat que ja des de molt abans, algunes entitats i grups polítics, entre ells Esquerra Republicana, reivindicaven la memòria dels fets del bombardeig de 1937, no va ser fins el 2006, que l’Ajuntament de Lleida va instal·lar una escultura rememorant-los al lloc on s’ubicava l’edifici del Liceu Escolar.
L’any 2009, s’aprovava en Ple instaurar la data del 2 de novembre com a dia del Liceu Escolar i, des de llavors, cada any es duu a terme un acte en record de les víctimes, tot i que no seria fins al 2010, que l’Ajuntament i el Memorial Democràtic reconeixen la importància d’aquest espai d’homenatge.
I arribem a l’any 2017 amb la celebració dels 80 anys del bombardeig. Uns actes de celebració que, des d’Esquerra Republicana treballarem per impulsar donada la transcendència i significació que ja hem apuntat.
Abans, però, hem cregut necessari el reconeixement per part de l’estat espanyol de la transcendència d’aquests fets; sobretot, tenint en compte que encara avui se segueixen duent a terme actes d’exaltació colpista, com el celebrat al Consolat italià el 4 de novembre de 2015 en homenatge als combatents italians en la Guerra Civil, o reconeixent a institucions com la càtedra Alfredo Kindelán, en honor al general de brigada nomenat cap dels Serveis de l’Aire, distinció que el va convertir en el responsable de totes les forces aèries que van combatre al costat dels militars rebels, inclosa la legió alemanya Còndor i l’aviació legionària italiana.
És per aquest motiu que Esquerra Republicana va presentar una proposició no de llei a la Comissió de Cultura del Congrés de Diputats per commemorar, el 2 de novembre de 2017, el 80è aniversari del bombardeig del Liceu Escolar, que també porta associada la demanda de retirar les condecoracions militars al general de brigada Alfredo Kindelán, màxim responsable del bombardeig de Lleida.
La nostra proposta suposa un impuls a la consolidació d’aquest projecte de justícia i reparació de les víctimes del franquisme que s’ha estat treballant a Lleida des de fa una dècada. Un projecte de memòria democràtica i també de reconeixement de la tasca de l’escola republicana, però també un projecte de dinamització cultural i de cohesió social. Com ha indicat recentment Pep Tort, una de les veus destacades de la nostra cultura: “Lleida necessita de manera imperiosa un bon relat de la seva memòria”; paraules que podem extrapolar al conjunt de la societat i que atorga un rol especial a la cultura com a instrument de transformació i definició d’aquest nou relat.
La iniciativa s’ha aprovat amb el recolzament del PSOE, Unidos Podemos i el Grup Mixt, mentre que el PP s’hi ha oposat i C’s s’ha abstingut. Descuidi’n, no penso fer cap comentari sobre el resultat de la votació, ni sobre l’oposició frontal, desmesurada i vergonyosa del senyor José Ignacio Llorens a la proposta. Senzillament, i per molt que alguns s’entestin a tapar una part de la seva biografia, sabem que hi ha personatges que ja es retraten per si sols.