Un empresari lleidatà demana al Govern fer prospeccions per trobar or al Ripollès

Hol vol fer en una àrea de 8.000 hectàrees a la Vall de Ribes | Els alcaldes s'hi oposen i han presentat al·legacions

Vista des de l'interior de la mina Saragossa de Queralbs
Vista des de l'interior de la mina Saragossa de Queralbs | Vallderibes.cat
Redacció
05 de desembre del 2016
Actualitzat a les 17:48h
La febre d'or pot tornar al Ripollès en ple segle XXI. Un empresari de Ponent, José Juan Serentill, ha demanat autorització a la Generalitat per fer prospeccions en una àrea de quasi 8.000 hectàrees a la Vall de Ribes. La proposta, que recorda a d'altres recents fracassades com les que pretenien extreure hidrocarburs mitjançant el fracking, compta amb l'oposició dels alcaldes de la zona que ja han presentat al·legacions.

L'àrea afectada comprèn quasi 8.000 hectàrees dels municipis de Toses, Planoles, Ribes de Freser, Campelles, Pardines i Queralbs. En aquest darrer hi ha un dels punts on el projecte pretén extreure el metall preciós. Es tracta de la mina Saragossa, situada a 1.700 metres d'altitud, a tocar de la pista forestal que recórrer la vall del torrent de l'Estremera. A finals del segle XIX s'hi extreia pirita arsenical malgrat que sempre s'ha sabut que també contenia or.

Serentill, en declaracions a TV3, ha assegurat que l'extracció pot ser rendible ja que malgrat els elevats costos d'inversió –calculats en 60 milions d'euros-, actualment el preu de l'or i la plata és molt alt. Minimitza l'impacte ambiental de l'explotació assegurant que utilitzaran pistes forestals ja obertes així com maquinària molt petita.

Oposició dels alcaldes

Aquest tipus d'iniciatives acostumen a aixecar molt escepticisme al Ripollès i acostumen a anar vinculades a operacions especulatives –aconseguir un permís per després vendre'l a una empresa més gran-. Tanmateix, diversos alcaldes ja s'hi han mostrat en contra, entre els quals destaca Enric Gràcia, batlle de Planoles i conseller comarcal de Medi Ambient. Els ajuntaments afectats han presentat al·legacions i denuncien l'elevat impacte ambiental de projecte, especialment en els aqüífers que abasteixen d'aigua els municipis.