22
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
12:56h
Les pintures rupestres del Cogul (Garrigues) han rebut, fins el passat mes d'octubre, 7.341 visitants des que va entrar en funcionament el Centre d'Interpretació l'agost de 2015. Segons el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, la xifra encara ''és petita'' i per això a principis de 2017 es farà una important campanya de comunicació.
De fet, l'augment en comparació a l'any passat és del 173,32% però la dada és enganyosa ja que el jaciment encara no es podia visitar d'una forma regular perquè el centre d'interpretació, tot i estar acabat des del 2010, estava tancat. Ara, la mitjana de visitants mensuals se situa en 489; provenen majoritàriament de Catalunya però també de França, Anglaterra, Alemanya, Itàlia, Holanda, Bèlgica i els Estats Units. L'any 1998 la UNESCO va declarar aquest conjunt format per 42 figures pintades i 260 elements gravats Patrimoni de la Humanitat.
De fet, l'augment en comparació a l'any passat és del 173,32% però la dada és enganyosa ja que el jaciment encara no es podia visitar d'una forma regular perquè el centre d'interpretació, tot i estar acabat des del 2010, estava tancat. Ara, la mitjana de visitants mensuals se situa en 489; provenen majoritàriament de Catalunya però també de França, Anglaterra, Alemanya, Itàlia, Holanda, Bèlgica i els Estats Units. L'any 1998 la UNESCO va declarar aquest conjunt format per 42 figures pintades i 260 elements gravats Patrimoni de la Humanitat.
Boya ha remarcat que les xifres marquen "el principi d'una tendència al creixement'' i estan convençuts que amb una bona campanya de comunicació incrementarà i de fet, la perspectiva del 2016 és tancar l'any amb un 30 o un 40% d'increment de visites.
Abans de l'obertura del Centre d'Interpretació les pintures només es podien visitar ocasionalment gràcies a l'Associació d'Amics de les Pintures Rupestres del Cogul que de forma voluntària oferien visites gratuïtes. El fet que al 2010 estiguessin acabades les obres de l'equipament i aquest no entrés en funcionament va generar debat i polèmica entre la societat civil i també al Parlament amb critiques entre diferents partits, fins que finalment, el març de 2015, es va signar un conveni entre l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, l'Ajuntament del Cogul i el Consell Comarcal de les Garrigues per sumar esforços i posar en valor i a l'abast del públic el conjunt.
Ara es pot visitar amb servei de guia inclòs entre els mesos de setembre i juny, de dijous a dissabte als matins i a les tardes i els diumenges i festius als matins; i els mesos de juliol i agost, de dimarts a diumenge matins i tardes. Paral·lelament, al gener d'aquest tany es van posar en marxa les visites escolars, adreçades sobretot als cicles de Primària, i entre fins aquest mes de novembre s'han fet un total de 21 visites guiades amb 16 grups i 604 alumnes.
Pel que fa a la procedència dels visitants, un 88,68% són de Catalunya i un 6,2% de l'estat espanyol. A nivell internacional lideren el rànquing els visitants francesos, amb un 1,5%, seguits dels anglesos, alemanys, italians, holandesos, blegues i nord americans.
El Centre d'Interpretació es divideix en tres grans espais: la zona de recepció, l'espai d'orientació museogràfica i la rampa-circuït de 80 metres que porta als visitants a la balma on hi ha les pintures i que està protegida per una reixa. Amb la seva obertura ha estat seu d'alguns esdeveniments com el V Guitar Festival, la Mostra de Cinema Etnogràfic, el festival Dones entre Rocs i la presentació del projecte Espais Naturals de Ponent.
La Roca dels Moros, Patrimoni de la Humanitat
La Roca dels Moros d'El Cogul (Garrigues) és un jaciment clau per a l'estudi de l'art rupestre. Considerat un dels més importants i coneguts de la península Ibèrica, ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Es tracta d'una cavitat d'uns 10 metres d'amplària, 3 de fondària i 4 metres d'alçària que devia oferir unes condicions especials, ja que va ser utilitzada per l'home durant uns 5.000 anys, des de l'any 7000 fins a l'any 100 aC aproximadament. És per això, que a banda de les pintures també són visibles uns gravats que ocupen la part central de la cavitat.
Tot i que la població que tradicionalment ha habitat aquesta zona coneixia les pintures i creien que devien tenir una certa antiguitat, no va ser fins a principis del segle passat que van ser conegudes pels investigadors, que van venir de tot Europa per estudiar-les. Aviat es va convertir en el motor que va estimular l'estudi i la investigació de les manifestacions rupestres a Catalunya.
El conjunt està format per 42 figures pintades, així com 260 elements gravats sobre la roca. En total, 16 corresponen a figures humanes; 19 a animals i 7 a restes indeterminades. Pel que fa als colors, s'hi troben des del taronja al castany, el rosat, el vermell i el violeta. Els pigments que es feien servir en aquella època eren naturals. S'aconseguien esmicolant pedres de colors o carbó en un morter i barrejant després aquesta pols amb matèria grassa o aigua per donar-li més consistència. Destaca sobretot una escena constituïda per les figures humanes femenines que n'envolten una de masculina, identificable pel seu penis.
Els primers grups a utilitzar la Roca dels Moros van ser les darrers caçadors recol·lectors (VIII-VI mil·lenni aC.), que van deixar-hi les pintures que pertanyen a l'anomenat art llevantí. Més tard, durant el V i II mil·lenni aC., van ser els grups neolítics els que van dibuixar part de les seves creences en representacions estilísticament molt diferents. Altrament, en les diferents excavacions que s'hi han fet s'hi ha trobat instruments del final de paleolític i del neolític, algunes ceràmiques fetes a mà i també ceràmiques d'època romana.
Abans de l'obertura del Centre d'Interpretació les pintures només es podien visitar ocasionalment gràcies a l'Associació d'Amics de les Pintures Rupestres del Cogul que de forma voluntària oferien visites gratuïtes. El fet que al 2010 estiguessin acabades les obres de l'equipament i aquest no entrés en funcionament va generar debat i polèmica entre la societat civil i també al Parlament amb critiques entre diferents partits, fins que finalment, el març de 2015, es va signar un conveni entre l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, l'Ajuntament del Cogul i el Consell Comarcal de les Garrigues per sumar esforços i posar en valor i a l'abast del públic el conjunt.
Ara es pot visitar amb servei de guia inclòs entre els mesos de setembre i juny, de dijous a dissabte als matins i a les tardes i els diumenges i festius als matins; i els mesos de juliol i agost, de dimarts a diumenge matins i tardes. Paral·lelament, al gener d'aquest tany es van posar en marxa les visites escolars, adreçades sobretot als cicles de Primària, i entre fins aquest mes de novembre s'han fet un total de 21 visites guiades amb 16 grups i 604 alumnes.
Pel que fa a la procedència dels visitants, un 88,68% són de Catalunya i un 6,2% de l'estat espanyol. A nivell internacional lideren el rànquing els visitants francesos, amb un 1,5%, seguits dels anglesos, alemanys, italians, holandesos, blegues i nord americans.
El Centre d'Interpretació es divideix en tres grans espais: la zona de recepció, l'espai d'orientació museogràfica i la rampa-circuït de 80 metres que porta als visitants a la balma on hi ha les pintures i que està protegida per una reixa. Amb la seva obertura ha estat seu d'alguns esdeveniments com el V Guitar Festival, la Mostra de Cinema Etnogràfic, el festival Dones entre Rocs i la presentació del projecte Espais Naturals de Ponent.
La Roca dels Moros, Patrimoni de la Humanitat
La Roca dels Moros d'El Cogul (Garrigues) és un jaciment clau per a l'estudi de l'art rupestre. Considerat un dels més importants i coneguts de la península Ibèrica, ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Es tracta d'una cavitat d'uns 10 metres d'amplària, 3 de fondària i 4 metres d'alçària que devia oferir unes condicions especials, ja que va ser utilitzada per l'home durant uns 5.000 anys, des de l'any 7000 fins a l'any 100 aC aproximadament. És per això, que a banda de les pintures també són visibles uns gravats que ocupen la part central de la cavitat.
Tot i que la població que tradicionalment ha habitat aquesta zona coneixia les pintures i creien que devien tenir una certa antiguitat, no va ser fins a principis del segle passat que van ser conegudes pels investigadors, que van venir de tot Europa per estudiar-les. Aviat es va convertir en el motor que va estimular l'estudi i la investigació de les manifestacions rupestres a Catalunya.
El conjunt està format per 42 figures pintades, així com 260 elements gravats sobre la roca. En total, 16 corresponen a figures humanes; 19 a animals i 7 a restes indeterminades. Pel que fa als colors, s'hi troben des del taronja al castany, el rosat, el vermell i el violeta. Els pigments que es feien servir en aquella època eren naturals. S'aconseguien esmicolant pedres de colors o carbó en un morter i barrejant després aquesta pols amb matèria grassa o aigua per donar-li més consistència. Destaca sobretot una escena constituïda per les figures humanes femenines que n'envolten una de masculina, identificable pel seu penis.
Els primers grups a utilitzar la Roca dels Moros van ser les darrers caçadors recol·lectors (VIII-VI mil·lenni aC.), que van deixar-hi les pintures que pertanyen a l'anomenat art llevantí. Més tard, durant el V i II mil·lenni aC., van ser els grups neolítics els que van dibuixar part de les seves creences en representacions estilísticament molt diferents. Altrament, en les diferents excavacions que s'hi han fet s'hi ha trobat instruments del final de paleolític i del neolític, algunes ceràmiques fetes a mà i també ceràmiques d'època romana.