14
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
15
d'octubre
a la
1:32h
Lo Pau de Ponts Foto: Àlvar Llobet
Lo Pau de Ponts és un dels showmans actuals més populars de Ponent que ha passat per les televisions del país després de fer-se conegut a les xarxes socials gràcies a les seves cançons. La d'aquest darrer estiu, una versió del hit d'Enrique Iglesias, l'ha abocat a la fama lleidatana. Seiem en un bar i el cambrer li pregunta si és el Pau de Ponts. Ell diu que sí, clar.
Tot plegat li fa més gràcia que altra cosa, perquè de diners assegura que no en guanya molts tocant pels pobles. "M'agrada quan els nens canten la meva cançó", diu, si bé recorda que hi ha mares que es queixen perquè els seus fills petits han après a dir "collons" per culpa de la cançó de la nòvia que estiueja a Salou.
Explica que la seva trajectòria com a cantant va venir d'aprofitar les ocasions per presentar-se a periodistes quan se'n trobava alguns. "Vaig anar a cantar cinc cops a TV3 perquè un dia per Sant Jordi estava donant un tomb i vaig veure la carpa de la tele i m'hi vaig acostar per dir que jo cantava. Em pensava que no em trucarien, però ho van fer i vaig acabar ballant amb l'Helena Garcia Melero en directe", diu. "Amb Rac 105 va passar el mateix", recorda. Pau Pinós s'ha anat fent famós i ha hagut d'enfrontar-se a nombroses entrevistes. "Sempre dic el mateix", admet. Aquí, respon al qüestionari:
- Si no fossis català que t'agradaria ser? Català
- Bona resposta: I sinó, americà, encara que potser no queda massa bé dir-ho
- El teu plat preferit: Qualsevol de la Laura Ponts
- Un llibre: Córrer al mig del paradís, de Pere Pinós, que és el meu pare.
- Una sèrie: M'estic mirant Narcos
- Una pel·lícula: Gladiator
- La cançó que més t'ha agradat cantar: Així sóc jo. Vaig engrescar molta gent de Ponts. M'ho vaig passar molt bé.
- T'ha sorprès l'èxit d'aquest estiu? Sí. M'esperava que la cançó tirés, però no tant
- Un cantant: Frank Sinatra
- Una paraula d'amor: Jo no sóc massa d'aquestes coses...
- Una expressió per lligar: Rosa rubiales, vols veure un pardal sense ales? (riu)
- Acaba la frase: Si fos molt ric... miraria de no arruinar-me
- Que ets un butxaca foradada? No. Saps què faria? aniria a viure a Miami
- Amb quin polític soparies? Amb Jordi Pujol
- I amb qui no? no veto ningú
- Un hobby: El tennis
- Un tennista: Rafa Nadal
- Molt original: és que hi tinc relació. Vaig conèixer una cosina seva i em va convidar a Mallorca. Allà vaig conèixer la seva família. Pensa que jo parlo molt bé el mallorquí...
- Ets imitador? Quan era jovenet sí. Jo era el típic nen que imitava personatges. La família m'ho demanava i també els professors. Jo sóc un showman, i ara utilitzo la música per explotar aquest esperit que tinc.
- La millor floreta que t'han dit: En Francesc Canosa sempre diu que sóc el Julio Iglesias de Ponent. Em fa gràcia
- Si fossis un animal, quin series? ja ho sóc un animal! (riu)
- Un altre: El camaleó. M'agrada adaptar-me als llocs on vaig
- Un dilema. Tenir xarxes socials i no viure a Ponts, o no poder-hi tornar mai però tenir-hi accès: tenir-hi accés. Així podria veure com està el poble per internet
- Medir la meitat o pesar el doble? això vol dir ser com el Joan Laporta, que medeix la meitat i pesa el doble, no? (riu). Pesar el doble, així em veurien més
- Quedar com un masclista amb una cançó que surti als 40 principals, o no ser considerat així però no tenir èxit: la primera opció. La crítica sobre el masclisme a la meva cançó de Salou és infundada
- Que Catalunya sigui independent, o guanyar un Grammy? si Catalunya ha de ser un estat amb plena sobirania, trio aquesta opció. Si ha de ser un Estat com alguns plantegen, em va millor el Grammy
- Estar en una illa deserta amb una model, o fer un duo amb Julio Iglesias: fer un duo amb el Julio Iglesias. Les models ja vindrien després
- Viatjar al futur o al passat? al passat. El futur ja el veurem.
- Alguna cançó que t'agradaria versionar. Viatge a Ítaca.
- Tu estudies dret. Voldries dedicar-te abans a ser cantant que advocat? si et responc això ma mare em pela
- Acomiada't: (canta) Adéu Àlvar, adéu Llobet, amb tu he passat un matí d'allò més distret