09
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
12:00h
El conseller de Salut, Toni Comín, ha anunciat aquest dissabte que la salut mental tindrà l'increment pressupostari "més gran de la història" el 2017. No ha concretat xifres però ha assegurat que és una "obligació" del Govern prioritzar aquest àmbit ja que les dades revelen que els únics indicadors de salut a Catalunya que han empitjorat en els darrers cinc anys són els dels trastorns mentals, en relació directa amb la crisi. Comín ha assumit aquest compromís davant de més d'un miler de persones que commemoren en Dia Mundial de la Salut Mental a la Seu Vella de Lleida.
Afectats, famílies i professionals han reclamat més recursos per prevenir unes malalties amb un fort impacte social i econòmic, ja que es calcula que una de cada quatre persones patirà un trastorn mental més o menys greu al llarg de la seva vida. Sobretot exigeixen que la prevenció es faci des de la infància i l'adolescència per evitar tant l'aparició dels trastorns com el seu agreujament.
Afectats, famílies i professionals han reclamat més recursos per prevenir unes malalties amb un fort impacte social i econòmic, ja que es calcula que una de cada quatre persones patirà un trastorn mental més o menys greu al llarg de la seva vida. Sobretot exigeixen que la prevenció es faci des de la infància i l'adolescència per evitar tant l'aparició dels trastorns com el seu agreujament.
Segons Comín, el creixement de la partida per a salut mental als pressupostos del 2017 serà "el més gran de la història" tant en termes relatius com absoluts. El conseller ha remarcat que l'increment de recursos es destinarà a potenciar el model comunitari, és a dir, aquell que precisament aposta per la prevenció, la inserció laboral, les polítiques d'habitatge i l'acompanyament a les famílies.
Comín ha admès que "les desigualtats socials han impactat molt en la salut mental" i "hem de fer més tasca de prevenció, posar èmfasi en les poblacions més vulnerables i que la comunitat acompanyi aquestes persones". L'objectiu és que el 2020 la proporció dels recursos públics que es destinen a salut mental sigui del 60% per a serveis del model comunitari i el 40% per a hospitalització, quan actualment és a l'inrevés.
El titular de Salut també ha explicat que el Departament, conjuntament amb experts, està acabant de definir la cartera de serveis del model comunitari en el marc del Pla Director de Salut Mental, així com el model de pagament i els indicadors que permetran avaluar-ne els resultats.
Un altre dels reptes que, segons el conseller, s'han d'entomar en salut mental és la lluita contra l'estigma. "Una de quatre persones al llarg de la seva vida patirà un trastorn mental. La malaltia hi és i serà i, per tant, l'hem d'incorporar a la nostra vida, al supermercat o a la cua del cinema. Hem de fer una reprogramació de valors", ha indicat Comín, que també ha volgut posar l'accent en les persones amb malaltia mental. “Per sobre de la seva malaltia són persones i hem de garantir que puguin viure amb els seus drets”. A més, ha reivindicat el paper de les famílies. "S'ha acabat que estiguin soles. Tindran la comunitat al seu costat", ha insistit.
Commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental centrada en la prevenció
Sota el lema, 'Prevenció, la clau de l'equilibri', la jornada ha incidit en el benestar emocional per promoure la salut mental i ajudar al creixement, l'estabilitat i la confiança.
La presidenta de l'associació Salut Mental Ponent, Eva Barta, ha afirmat que "l'impacte de les malalties mentals és molt gran tant a nivell individual com col·lectiu, ja que genera moltes despeses, per tant, el futur ha de passar per intentar evitar l'aparició d'aquests trastorns o evitar-ne l'agreujament o la recaiguda". I Barta alerta que, "actualment, amb la manca de recursos que hi ha, no s'està fent pràcticament res de prevenció".
Les associacions han aprofitat la presència del conseller Comín per fer un crit d'alerta en aquest sentit. "Volem transmetre al conseller la necessitat que cal destinar més recursos a la prevenció i la promoció de la salut mental, i que es faci des de la infància i l'adolescència", ha dit Barta.
Barta ha recordat que només a les comarques de Lleida es calcula que unes 11.000 persones tenen algun problema de salut mental, segons dades d'un estudi elaborat el 2012 per la Universitat de Lleida i la coordinadora d'associacions de familiars i persones afectades.
Dèficit de residències per a casos greus a les comarques de Lleida
Des de Salut Mental Ponent s'alerta també d'un dèficit que es fa especialment evident a les comarques de Lleida. Es tracta de la manca de places residencials per a malalts amb un alt grau de dependència que necessiten una atenció intensiva i continuada. Això fa que avui en dia encara hi hagi un centenar d'afectats que estan ingressats a Reus (entre 70 i 80) o a Saragossa (una vintena).
"Fa temps que estem lluitant perquè aquestes persones puguin tornar, perquè van passant els anys i es van desvinculant de la seva família i el seu entorn, i això no pot ser", remarca Eva Barta. Segons la presidenta de l'entitat, les places que actualment hi ha a Lleida són per a persones "bastant autònomes", per tant, el que reclamen és que s'incrementi el suport domiciliari per a aquest col·lectiu i que les places que ara ocupen puguin quedar lliures per als casos més severs.
Pel que fa a aquesta reivindicació, el conseller de Salut s'ha remès a l'hospital de Salut Mental que l'Orde de Sant Joan de Déu està construint en un solar de més de 8.000 metres quadrats de la zona de Copa d'Or cedit per la Paeria.
Comín creu que aquest centre resoldrà el "dèficit històric evident" que tenen les comarques de Ponent en recursos d'hospitalització. Segons van anunciar els seus promotors, l'hospital comptarà amb un centre de salut mental infanto-juvenil; una àrea d'hospitalització per a adults, amb 80 places; un servei especialitzat en Salut Mental en discapacitat intel·lectual; i amb una llar-residència, amb capacitat per a 45 persones.
Un 7% més de nens i adolescents atesos en l'últim any
El president de Salut Mental Catalunya (SMC), Israel Molinero, alerta sobre una dada, i és que en l'últim any hi ha hagut un 7% més de nens i adolescents catalans atesos als centres de salut mental infanto-juvenils.
"Aquest increment ja es va detectar paral·lelament a l'inici de la crisi i hem comprovat que s'ha mantingut, per tant, és una situació preocupant perquè alhora no s'han pogut incrementar els recursos per atendre'ls i els centres han de tractat molts més casos amb els mateixos recursos". Molinero reclama més coordinació dels mitjans existents, més formació del professorat i que les escoles facin un treball emocional amb els alumnes.
Molinero també ha demanat una aposta decidida per un model comunitari que afavoreixi l'apoderament de les família i la inserció laboral al mercat ordinari de les persones amb problemes de salut mental. Familiars i afectats que aquest dissabte han assistit a la commemoració de Lleida han coincidit a recamar també que l'administració dediqui més recursos a les teràpies alternatives a la medicació.
Comín ha admès que "les desigualtats socials han impactat molt en la salut mental" i "hem de fer més tasca de prevenció, posar èmfasi en les poblacions més vulnerables i que la comunitat acompanyi aquestes persones". L'objectiu és que el 2020 la proporció dels recursos públics que es destinen a salut mental sigui del 60% per a serveis del model comunitari i el 40% per a hospitalització, quan actualment és a l'inrevés.
El titular de Salut també ha explicat que el Departament, conjuntament amb experts, està acabant de definir la cartera de serveis del model comunitari en el marc del Pla Director de Salut Mental, així com el model de pagament i els indicadors que permetran avaluar-ne els resultats.
Un altre dels reptes que, segons el conseller, s'han d'entomar en salut mental és la lluita contra l'estigma. "Una de quatre persones al llarg de la seva vida patirà un trastorn mental. La malaltia hi és i serà i, per tant, l'hem d'incorporar a la nostra vida, al supermercat o a la cua del cinema. Hem de fer una reprogramació de valors", ha indicat Comín, que també ha volgut posar l'accent en les persones amb malaltia mental. “Per sobre de la seva malaltia són persones i hem de garantir que puguin viure amb els seus drets”. A més, ha reivindicat el paper de les famílies. "S'ha acabat que estiguin soles. Tindran la comunitat al seu costat", ha insistit.
Commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental centrada en la prevenció
Sota el lema, 'Prevenció, la clau de l'equilibri', la jornada ha incidit en el benestar emocional per promoure la salut mental i ajudar al creixement, l'estabilitat i la confiança.
La presidenta de l'associació Salut Mental Ponent, Eva Barta, ha afirmat que "l'impacte de les malalties mentals és molt gran tant a nivell individual com col·lectiu, ja que genera moltes despeses, per tant, el futur ha de passar per intentar evitar l'aparició d'aquests trastorns o evitar-ne l'agreujament o la recaiguda". I Barta alerta que, "actualment, amb la manca de recursos que hi ha, no s'està fent pràcticament res de prevenció".
Les associacions han aprofitat la presència del conseller Comín per fer un crit d'alerta en aquest sentit. "Volem transmetre al conseller la necessitat que cal destinar més recursos a la prevenció i la promoció de la salut mental, i que es faci des de la infància i l'adolescència", ha dit Barta.
Barta ha recordat que només a les comarques de Lleida es calcula que unes 11.000 persones tenen algun problema de salut mental, segons dades d'un estudi elaborat el 2012 per la Universitat de Lleida i la coordinadora d'associacions de familiars i persones afectades.
Dèficit de residències per a casos greus a les comarques de Lleida
Des de Salut Mental Ponent s'alerta també d'un dèficit que es fa especialment evident a les comarques de Lleida. Es tracta de la manca de places residencials per a malalts amb un alt grau de dependència que necessiten una atenció intensiva i continuada. Això fa que avui en dia encara hi hagi un centenar d'afectats que estan ingressats a Reus (entre 70 i 80) o a Saragossa (una vintena).
"Fa temps que estem lluitant perquè aquestes persones puguin tornar, perquè van passant els anys i es van desvinculant de la seva família i el seu entorn, i això no pot ser", remarca Eva Barta. Segons la presidenta de l'entitat, les places que actualment hi ha a Lleida són per a persones "bastant autònomes", per tant, el que reclamen és que s'incrementi el suport domiciliari per a aquest col·lectiu i que les places que ara ocupen puguin quedar lliures per als casos més severs.
Pel que fa a aquesta reivindicació, el conseller de Salut s'ha remès a l'hospital de Salut Mental que l'Orde de Sant Joan de Déu està construint en un solar de més de 8.000 metres quadrats de la zona de Copa d'Or cedit per la Paeria.
Comín creu que aquest centre resoldrà el "dèficit històric evident" que tenen les comarques de Ponent en recursos d'hospitalització. Segons van anunciar els seus promotors, l'hospital comptarà amb un centre de salut mental infanto-juvenil; una àrea d'hospitalització per a adults, amb 80 places; un servei especialitzat en Salut Mental en discapacitat intel·lectual; i amb una llar-residència, amb capacitat per a 45 persones.
Un 7% més de nens i adolescents atesos en l'últim any
El president de Salut Mental Catalunya (SMC), Israel Molinero, alerta sobre una dada, i és que en l'últim any hi ha hagut un 7% més de nens i adolescents catalans atesos als centres de salut mental infanto-juvenils.
"Aquest increment ja es va detectar paral·lelament a l'inici de la crisi i hem comprovat que s'ha mantingut, per tant, és una situació preocupant perquè alhora no s'han pogut incrementar els recursos per atendre'ls i els centres han de tractat molts més casos amb els mateixos recursos". Molinero reclama més coordinació dels mitjans existents, més formació del professorat i que les escoles facin un treball emocional amb els alumnes.
Molinero també ha demanat una aposta decidida per un model comunitari que afavoreixi l'apoderament de les família i la inserció laboral al mercat ordinari de les persones amb problemes de salut mental. Familiars i afectats que aquest dissabte han assistit a la commemoració de Lleida han coincidit a recamar també que l'administració dediqui més recursos a les teràpies alternatives a la medicació.