06
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
19:07h
L'Associació Leader Ponent impulsa la nova marca turística 'Espais Naturals de Ponent' que té l'objectiu de donar a conèixer, potenciar el valor afegit i fer evolucionar 10 espais naturals protegits de les comarques de Les Garrigues, l'Urgell, el Pla d'Urgell, i el Segrià sud.
Després de constatar que malgrat la riquesa natural d'aquests espais, no compten amb una percepció pública adequada pel seu valor, a través d'un nou web www.espaisnaturalsdeponent.cat s'ofereix informació sistematitzada i única de cadascun dels entorns i s'ofereixen visites virtuals i vídeos inèdits per captar l'atenció de turistes locals i forans.
Entre aquests espais hi ha l'estany d'Ivars i Vila-sana, l'Aiguabarreig Segre-Cinca, els Secans de Mas de Melons-Alfés, la Serra de Bellmunt-Almenara o Els Bessons.
Després de constatar que malgrat la riquesa natural d'aquests espais, no compten amb una percepció pública adequada pel seu valor, a través d'un nou web www.espaisnaturalsdeponent.cat s'ofereix informació sistematitzada i única de cadascun dels entorns i s'ofereixen visites virtuals i vídeos inèdits per captar l'atenció de turistes locals i forans.
Entre aquests espais hi ha l'estany d'Ivars i Vila-sana, l'Aiguabarreig Segre-Cinca, els Secans de Mas de Melons-Alfés, la Serra de Bellmunt-Almenara o Els Bessons.
El Centre d'Interpretació de les pintures rupestres de El Cogul (Garrigues) ha acollit aquest dijous la presentació del projecte Espais Naturals de Ponent amb representats de cadascuna de les comarques que el conformen.
El projecte inclou 10 espais naturals que malgrat la seva riquesa natural, amb una gran varietat de flora, diversitat d'espècies animals i d'ocells i excepcionalitat dels seus paisatges, no compten amb una percepció pública adequada a aquest valor. Són l'Aiguabarreig del Segre-Cinca, els Secans de Mas de Melons-Alfés, els Secans del Segrià i Utxesa, la Serra de Bellmunt-Almenara, els Secans de Belianes-Preixana, l'estany d'Ivars i Vila-sana, Els Plans de Sió, Els Bessons, la Vall de Vinaixa, i les Muntanyes de Prades-Serra de la Llena.
El projecte vol revertir aquesta mancança d'interès amb la creació de la marca comuna 'Espais Naturals de Ponent', que agrupa els espais, en recopila la informació i la presenta al públic de forma organitzada. Al nou web i a les xarxes socials el visitant trobarà tota la informació necessària per organitzar una estada que li permetrà descobrir aquests 10 espais seleccionats.
La gerent de l'Associació Leader de Ponent, Teresa Fuentes, ha explicat que primerament volen posar en valor aquest espais al ''públic local'' però en segon lloc a la gent de fora. Sota el ''paraigua'' de la marca, ha afegit, hi ha tots aquests espais per tal que es beneficiïn una mica de la força que tenen tots en conjunt, això si però, sense perdre la ''identitat pròpia d'ells mateixos''.
El projecte s'ha concebut de forma estratègica per al territori ja que en busca la valorització dels seus actius naturals i vol posicionar Ponent com un punt de referència. En aquest sentit, els seus impulsors confien que la dinamització d'aquests espais naturals contribuirà a la diversificació de l'activitat social i econòmica amb la creació de més llocs de treball, la dinamització i generació de noves empreses i serveis especialitzats de restauració, allotjament, guiatge i ornitologia, entre d'altres, i el consum de productes locals.
El director tècnic de l'estany d'Ivars i Vila-sana, Toni Costa, ha destacat que aquests espais tenen uns valors ''únics a Catalunya i fins i tot a nivell Europeu''. En aquest sentit, ha remarcat que les espècies que estan en un perill d'extinció més important del país es troben als secans de Lleida i per això el projecte vol servir per donar a conèixer aquests aspectes.
Al llarg del proper exercici, Leader Ponent vol ampliar el nombre d'espais naturals que integra el projecte i impulsar-ne una divulgació més activa. És per això que té previst posar en marxa una exposició itinerant, un programa d'activitats per dinamitzar els espais, i xerrades pel territori per donar a conèixer el seu valor afegit.
El projecte està finançat al 90% pel Departament d'Agricultura i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural i en un 10% pels Consells Comarcals de les Garrigues, el Pla d'Urgell, l'Urgell i el Segrià. A més a més, també hi han participat agents vinculats al territori i als espais naturals com els ajuntaments de la zona integrada en el projecte, el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, l'Associació Aladrell, i el Departament de Territori i Sostenibilitat.
Espais únics i variats que integren quatre comarques i 75 municipis
El projecte Espais Naturals de Ponent inclou les comarques de les Garrigues, el Pla d'Urgell i l'Urgell, i la part sud de la comarca del Segrià. El conjunt comprèn 75 municipis amb una població de 104.987 habitants i una extensió de 2.292 quilòmetres quadrats.
De l'Aiguabarreig Segre-Cinca, a la Granja d'Escarp, en destaca el contrast paisatgístic entre la verdor de les riberes i la tonalitat seca i eixuta dels voltants així com la diversitat d'ocells. Els secans Mas de Melons-Alfés presenten el millor nucli reproductor de ganga a Catalunya i aplega diverses espècies d'ocells estèpics. Els Secans del Segrià i Utxesa compten amb l'embassament que a més de ser una de les úniques zones humides de la depressió Central és un dels enclavaments de la Catalunya interior que presenta més interès ornitològic.
La Serra de Bellmunt-Almenara, entre el Pla d'Urgell, l'Urgell i la Noguera, mostra la transformació del territori en cultius de secà i només resten petites àrees aïllades de vegetació natural gipsícola i pròpia del carrascar. També en destaca el patrimoni arquitectònic i històric com el Pilar d'Almenara.
Els Secans de Belianes-Preixana compten amb una panoràmica visual molt àmplia i és un dels darrers espais a Catalunya pels ocells estèpics. L'estany d'Ivars i Vila-sana, recuperat l'any 2005 després de ser dessecat l'any 1951, és actualment una zona humida interior de rellevant importància dins el pla de Lleida que cada any rep milers de visitants.
Els Plans de Sió tenen una superfície de més 10.000 hectàrees i formen part de la Xarxa Natura 2000 i són zona ZEPA amb el Centre d'Interpretació dels Secans de Lleida situat al Castell de Concabella. Els Bessons estan situats a prop de les Borges Blanques i al seu capdamunt, des d'una alçada de 594 metres, es pot contemplar tots els paisatges garriguencs, la plana i el Pirineu.
La Vall de Vinaixa té una superfície de poc més de 3.000 hectàrees i presenta una barreja agrícola i forestal molt interessant amb boscos, matolls, oliveres, ametllers, vinya i cereals. Finalment, les Muntanyes de Prades-Serra de la Llena, a banda de formar part d'un espai natural protegit, són u important punt de unificació pels ocells on conflueixen espècies mediterrànies i altres septentrionals.
El projecte inclou 10 espais naturals que malgrat la seva riquesa natural, amb una gran varietat de flora, diversitat d'espècies animals i d'ocells i excepcionalitat dels seus paisatges, no compten amb una percepció pública adequada a aquest valor. Són l'Aiguabarreig del Segre-Cinca, els Secans de Mas de Melons-Alfés, els Secans del Segrià i Utxesa, la Serra de Bellmunt-Almenara, els Secans de Belianes-Preixana, l'estany d'Ivars i Vila-sana, Els Plans de Sió, Els Bessons, la Vall de Vinaixa, i les Muntanyes de Prades-Serra de la Llena.
El projecte vol revertir aquesta mancança d'interès amb la creació de la marca comuna 'Espais Naturals de Ponent', que agrupa els espais, en recopila la informació i la presenta al públic de forma organitzada. Al nou web i a les xarxes socials el visitant trobarà tota la informació necessària per organitzar una estada que li permetrà descobrir aquests 10 espais seleccionats.
La gerent de l'Associació Leader de Ponent, Teresa Fuentes, ha explicat que primerament volen posar en valor aquest espais al ''públic local'' però en segon lloc a la gent de fora. Sota el ''paraigua'' de la marca, ha afegit, hi ha tots aquests espais per tal que es beneficiïn una mica de la força que tenen tots en conjunt, això si però, sense perdre la ''identitat pròpia d'ells mateixos''.
El projecte s'ha concebut de forma estratègica per al territori ja que en busca la valorització dels seus actius naturals i vol posicionar Ponent com un punt de referència. En aquest sentit, els seus impulsors confien que la dinamització d'aquests espais naturals contribuirà a la diversificació de l'activitat social i econòmica amb la creació de més llocs de treball, la dinamització i generació de noves empreses i serveis especialitzats de restauració, allotjament, guiatge i ornitologia, entre d'altres, i el consum de productes locals.
El director tècnic de l'estany d'Ivars i Vila-sana, Toni Costa, ha destacat que aquests espais tenen uns valors ''únics a Catalunya i fins i tot a nivell Europeu''. En aquest sentit, ha remarcat que les espècies que estan en un perill d'extinció més important del país es troben als secans de Lleida i per això el projecte vol servir per donar a conèixer aquests aspectes.
Al llarg del proper exercici, Leader Ponent vol ampliar el nombre d'espais naturals que integra el projecte i impulsar-ne una divulgació més activa. És per això que té previst posar en marxa una exposició itinerant, un programa d'activitats per dinamitzar els espais, i xerrades pel territori per donar a conèixer el seu valor afegit.
El projecte està finançat al 90% pel Departament d'Agricultura i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural i en un 10% pels Consells Comarcals de les Garrigues, el Pla d'Urgell, l'Urgell i el Segrià. A més a més, també hi han participat agents vinculats al territori i als espais naturals com els ajuntaments de la zona integrada en el projecte, el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, l'Associació Aladrell, i el Departament de Territori i Sostenibilitat.
Espais únics i variats que integren quatre comarques i 75 municipis
El projecte Espais Naturals de Ponent inclou les comarques de les Garrigues, el Pla d'Urgell i l'Urgell, i la part sud de la comarca del Segrià. El conjunt comprèn 75 municipis amb una població de 104.987 habitants i una extensió de 2.292 quilòmetres quadrats.
De l'Aiguabarreig Segre-Cinca, a la Granja d'Escarp, en destaca el contrast paisatgístic entre la verdor de les riberes i la tonalitat seca i eixuta dels voltants així com la diversitat d'ocells. Els secans Mas de Melons-Alfés presenten el millor nucli reproductor de ganga a Catalunya i aplega diverses espècies d'ocells estèpics. Els Secans del Segrià i Utxesa compten amb l'embassament que a més de ser una de les úniques zones humides de la depressió Central és un dels enclavaments de la Catalunya interior que presenta més interès ornitològic.
La Serra de Bellmunt-Almenara, entre el Pla d'Urgell, l'Urgell i la Noguera, mostra la transformació del territori en cultius de secà i només resten petites àrees aïllades de vegetació natural gipsícola i pròpia del carrascar. També en destaca el patrimoni arquitectònic i històric com el Pilar d'Almenara.
Els Secans de Belianes-Preixana compten amb una panoràmica visual molt àmplia i és un dels darrers espais a Catalunya pels ocells estèpics. L'estany d'Ivars i Vila-sana, recuperat l'any 2005 després de ser dessecat l'any 1951, és actualment una zona humida interior de rellevant importància dins el pla de Lleida que cada any rep milers de visitants.
Els Plans de Sió tenen una superfície de més 10.000 hectàrees i formen part de la Xarxa Natura 2000 i són zona ZEPA amb el Centre d'Interpretació dels Secans de Lleida situat al Castell de Concabella. Els Bessons estan situats a prop de les Borges Blanques i al seu capdamunt, des d'una alçada de 594 metres, es pot contemplar tots els paisatges garriguencs, la plana i el Pirineu.
La Vall de Vinaixa té una superfície de poc més de 3.000 hectàrees i presenta una barreja agrícola i forestal molt interessant amb boscos, matolls, oliveres, ametllers, vinya i cereals. Finalment, les Muntanyes de Prades-Serra de la Llena, a banda de formar part d'un espai natural protegit, són u important punt de unificació pels ocells on conflueixen espècies mediterrànies i altres septentrionals.