04
d'octubre
del
2016
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de septiembre de 2016
La majoria dels mitjans d’informació s’han fet ressò de la transcendent sentència dictada el passat dia 14 de setembre per la que es resol una qüestió prejudicial plantejada l’any 2014 pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
La reclamació afectava una treballadora amb diversos contractes d’interinitat (en total més de dos anys i mig) realitzats per una administració pública, el darrer dels quals per cobrir el lloc d’una treballadora que tenia permís per realitzar les seves activitats sindicals.
A la reincorporació de la treballadora titular de la plaça, l’administració va extingir el contracte d’interinitat, sense dret a cap tipus d’indemnització.
La treballadora va recòrrer, i es va plantejar la qüestió prejudicial en relació a la intepretació del principi de no discriminació recollit de la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l'acord marc sobre el treball de duració determinada, i concretament de l’article 4 d’aquest. Aquesta disposició preveu que no es pot tractar els treballadors de manera diferent i menys favorable pel simple fet de tenir un contracte de duració determinada o un contracte fix.
Finalment, el Tribunal de Justícia ha resolt en el sentit que:
1. El principi de no discriminació s’aplica a les condicions de treball que comprenen la indemnització que l’empresari està obligat a abonar a un treballador a la finalització del seu contracte de treball de durada determinada.
2. Per tant la normativa que denega qualsevol indemnitzacioper finalització de contracte al treballador amb contracte d'interinitat, mentre que la preveu pels treballadors fixos comparables es contrària a la Directiva comunitaria sobre treball de duració determinada, ja que no hi ha cap raó objectiva que justifiquui la diferencia de tracte entre uns i altres.
Què he de fer si m’afecta una extinció d’un contracte d’interinitat?
La sentència del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea afectará sens dubte al dret intern, això no obstant, i mentre no es procedeixi a la modificació legislativa que amb tota probabilitat provocarà, és molt important que totes les persones que estiguin afectades per la extinció d’un contracte d’interinitat cal que reclamin en temps i forma contra l’administració o l’empresa que els ha acomiadat.
Hem de recordar que el termini per reclamar contra un acomiadament, ja que és el que s’ha de considerar l’extinció, és de 20 dies, i que es tracta d’un termini de caducitat.
Cal doncs que en l’esmentat termini es formuli, bé reclamació prèvia, o bé la demanda de conciliació que correspongui. Aquesta reclamació s'ha de realitzar també en el cas que, tot i que s’hagi produit l’extinció de la relació laboral, encara no hagi passat el termini de 20 dies en el còmput dels quals has de descomptar, dissabtes, diumenges i festius, ja que es considera un termini processal.
En cas que la reclamació no sigui atesa, circumstància molt probable atenent l’estat actual de la situació, caldrà reproduir la reclamació, en la via judicial per fer valdre els vostres drets, sol·licitant l’equiparació de lavostra situació a la dels treballadors fixes.
A risc de repetir-me, vull insistir en que per la presentació de la demanda corre el mateix termini de caducitat de 20 dies, havent-se de descomptar d’aquest nou termini els dies hàbils transcorreguts des de la notificació de l’acomiadament fins a la presentació de la reclamació prèvia.
Dit això, no vull acabar aquesta pinzellada sobre els efectes de la sentència sense apuntar una altra possibilitat, que en qualsevol cas requeriria un estudi més acurat, tant d’aquesta i el seu abast, com del supòsit concret, i és que si l’extinció de l’interinantge hagués succeït fa menys d’un any, es pugui exercitar l’acció de reclamació de quantitat per la indemnització no percebuda.
Compte doncs i no perdis els teus drets.
Per a qualsevol altre aclariment, estem a la teva disposició. Despatx Simeó Miquel
Meritxell Estiarte Garrofé
Advocada laboralista i especialista en funció pública al despatx col·lectiu Simeó Miquel Advocats Associats, també dirigeix l’Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi de l’Advocacia de Lleida i imparteix classes al Màster en Advocacia de la Universitat de Lleida.
La majoria dels mitjans d’informació s’han fet ressò de la transcendent sentència dictada el passat dia 14 de setembre per la que es resol una qüestió prejudicial plantejada l’any 2014 pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
La reclamació afectava una treballadora amb diversos contractes d’interinitat (en total més de dos anys i mig) realitzats per una administració pública, el darrer dels quals per cobrir el lloc d’una treballadora que tenia permís per realitzar les seves activitats sindicals.
A la reincorporació de la treballadora titular de la plaça, l’administració va extingir el contracte d’interinitat, sense dret a cap tipus d’indemnització.
La treballadora va recòrrer, i es va plantejar la qüestió prejudicial en relació a la intepretació del principi de no discriminació recollit de la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l'acord marc sobre el treball de duració determinada, i concretament de l’article 4 d’aquest. Aquesta disposició preveu que no es pot tractar els treballadors de manera diferent i menys favorable pel simple fet de tenir un contracte de duració determinada o un contracte fix.
Finalment, el Tribunal de Justícia ha resolt en el sentit que:
1. El principi de no discriminació s’aplica a les condicions de treball que comprenen la indemnització que l’empresari està obligat a abonar a un treballador a la finalització del seu contracte de treball de durada determinada.
2. Per tant la normativa que denega qualsevol indemnitzacioper finalització de contracte al treballador amb contracte d'interinitat, mentre que la preveu pels treballadors fixos comparables es contrària a la Directiva comunitaria sobre treball de duració determinada, ja que no hi ha cap raó objectiva que justifiquui la diferencia de tracte entre uns i altres.
Què he de fer si m’afecta una extinció d’un contracte d’interinitat?
La sentència del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea afectará sens dubte al dret intern, això no obstant, i mentre no es procedeixi a la modificació legislativa que amb tota probabilitat provocarà, és molt important que totes les persones que estiguin afectades per la extinció d’un contracte d’interinitat cal que reclamin en temps i forma contra l’administració o l’empresa que els ha acomiadat.
Hem de recordar que el termini per reclamar contra un acomiadament, ja que és el que s’ha de considerar l’extinció, és de 20 dies, i que es tracta d’un termini de caducitat.
Cal doncs que en l’esmentat termini es formuli, bé reclamació prèvia, o bé la demanda de conciliació que correspongui. Aquesta reclamació s'ha de realitzar també en el cas que, tot i que s’hagi produit l’extinció de la relació laboral, encara no hagi passat el termini de 20 dies en el còmput dels quals has de descomptar, dissabtes, diumenges i festius, ja que es considera un termini processal.
En cas que la reclamació no sigui atesa, circumstància molt probable atenent l’estat actual de la situació, caldrà reproduir la reclamació, en la via judicial per fer valdre els vostres drets, sol·licitant l’equiparació de lavostra situació a la dels treballadors fixes.
A risc de repetir-me, vull insistir en que per la presentació de la demanda corre el mateix termini de caducitat de 20 dies, havent-se de descomptar d’aquest nou termini els dies hàbils transcorreguts des de la notificació de l’acomiadament fins a la presentació de la reclamació prèvia.
Dit això, no vull acabar aquesta pinzellada sobre els efectes de la sentència sense apuntar una altra possibilitat, que en qualsevol cas requeriria un estudi més acurat, tant d’aquesta i el seu abast, com del supòsit concret, i és que si l’extinció de l’interinantge hagués succeït fa menys d’un any, es pugui exercitar l’acció de reclamació de quantitat per la indemnització no percebuda.
Compte doncs i no perdis els teus drets.
Per a qualsevol altre aclariment, estem a la teva disposició. Despatx Simeó Miquel
Meritxell Estiarte Garrofé
Advocada laboralista i especialista en funció pública al despatx col·lectiu Simeó Miquel Advocats Associats, també dirigeix l’Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi de l’Advocacia de Lleida i imparteix classes al Màster en Advocacia de la Universitat de Lleida.