Set de cada deu periodistes de Ponent admeten haver rebut pressions

Una enquesta del Grup Barnils revela que les institucions públiques i els partits polítics són els que més intenten controlar la informació

Diaris en un quiosc
Diaris en un quiosc | Flickr
Redacció
24 de maig del 2016
Actualitzat a les 10:47h
Una enquesta del Grup de Periodistes Ramon Barnils feta a periodistes que treballen a les comarques de Ponent revela que un 71% dels enquestats han rebut pressions a la seva feina, la majoria de les quals amb la intenció de canviar l’enfocament d’una notícia (24%), afavorir algun tema, persona o institució (24%) o no tocar certs temes o persones (21%).

En aquest sentit, els àmbits d’on provenen més pressions són les institucions públiques i els partits polítics, ja sigui directament de la font, ja sigui a través dels respectius gabinets de premsa. En conjunt, aquests dos àmbits sumen el 47,5% de les pressions fetes a periodistes. També es donen casos de periodistes de gabinets que han rebut pressions dels seus caps per haver volgut prioritzar l’ètica professional als interessos corporatius.

De l’entorn del propi mitjà (caps de secció, direcció, companys) n’arriben menys, però un no menyspreable 22%. Per contra, l’àmbit que té menys tendència a pressionar els professionals és l’associatiu (7%). Per temàtiques, i com a conseqüència del punt anterior, l’àmbit polític és el que més pressions genera (46%), seguit de l’econòmic (16,8%), mentre que l’esportiu és el que menys (2,5%).

Què passa si no s’acata?

Dos de cada tres periodistes que han rebut pressions les han acatat, totalment (21%) o parcialment (45%). Cal destacar, però, que entre els que no n’han fet cas (29%), la gran majoria (78%) no han patit cap tipus de represàlia.