14
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
16:43h
El passat 29 de gener de 2016 es va col·lapsar (esfondrar) el campanar de l’església de Rosselló i el vam perdre, per sort no vam haver de lamentar pèrdues humanes. La voluntat del nostre grup polític municipal Rosselló per Tothom-Entesa sempre ha estat posar-se a disposició i al costat de l’equip de govern fent preguntes i propostes, tant per aclarir els fets com per suggerir, aportar idees de manera constructiva però també per rebre les respostes pertinents.
Atès que l’església de Rosselló és un bé patrimonial municipal amb la consideració de Bé cultural d’interès local (BCIL), vam suggerir fer un conveni de col·laboració amb el Museu de Lleida per exposar les campanes que es va menystenir. Gairebé tres mesos després no tenim signat cap document de dipòsit i custòdia de les campanes i en les reunions que s’han celebrat per parlar d’aquesta qüestió, no hem estat convidats. Menystenir la participació dels grups de l’oposició no ajuda a tenir confiança en l’equip de govern.
Les respostes es demoren massa i sovint ni tan sols se’ns arriba a donar la informació sol·licitada. Així per exemple el 23 de febrer vam demanar un informe sobre la reunió entre Generalitat, Bisbat, Diputació i Ajuntament, tampoc se’ns ha facilitat. Si no recordem malament el lema del partit de govern durant les eleccions era “fem-ho entre tots” però el fet és que se’ns “exclou de tot”.
Corria pel poble el neguit d’una foto datada al web de l’Ajuntament de Rosselló del 6 de setembre de 2015, en la qual s’observa una esquerda important al vèrtex del campanar i que ja es veu que ha estat anteriorment tapada però en la fotografia surt oberta de nou. Davant d’aquesta circumstància, vam demanar per escrit la informació tècnica sobre la datació de la fotografia i les diferents còpies dels informes que daten les actuacions sobre l’esquerda, les comunicacions entre ajuntament i bisbat i de la rehabilitació de la façana. Tota aquesta informació encara dorm en el son dels justos.
Per sort el 21 de març vam poder esclarir alguns dubtes gràcies a les respostes de l’arquitecta, no per escrit sinó de paraula. Tot i haver contestat de paraula, el dia 30 de març vaig demanar per escrit les argumentacions tècniques, ja que les paraules se les pot emportar el vent i en ple SXXI és important tenir la informació oficial per escrit per no haver de fer deduccions.
Si bé cal valorar que l’actuació de l’arquitecta sembla correcta en tot moment, atesos els dèficits estructurals de l’edifici, trobem que amb els fets ocorreguts els dies previs a l’esfondrament no s’objectiva una actuació prou diligent per part de l’equip de govern a pesar dels riscos alertats per l’arquitecta.
Més encara tenint en compte les patologies reiteradament manifestades en informes precedents. El que diu la pròpia arquitecta en l’informe concretament és: ”Deficiències observades d’un risc imminent per a la seguretat de les persones”.
En la mateixa reunió del dia 21 de març de 2016 se’ns mostren unes fotografies de l’any 2004, acompanyades d’unes anotacions per part d’un arquitecte, on es detecten danys qualificats com ruïna en el mateix punt on l’arquitecta municipal detecta l’esquerda que li preocupa en el seu informe.
Els danys que s’observen en aquelles fotografies són evidents i, pel que sembla, no han estan mai incorporats en l’expedient de les actuacions fetes a l’església. Aquest fet és molt greu i és el que posa en evidència la inoperància de les nostres institucions.
Per altra banda en un informe de MASALA Consultors, en el qual es detallen totes les actuacions fetes amb el campanar, no es fa esment de les fotografies del 2004 ni de les anotacions. És per això que vam demanar que es comuniqués de manera immediata a MASALA Consultors la nova i trascendent informació del 2004 per a que s’incorporés i es valorés tècnicament alhora si és concloent o no en el col•lapse de la torre del campanar el dia 29 de gener de 2016. Aquesta petició també ha estat ignorada.
L’ambigüitat de l’equip de govern no s’atura aquí, en el seu informe s’expressa que -per part de l’equip de govern es té coneixement a les vigílies de les festes de Nadal-. El terme “vigílies” expressa proximitat a un esdeveniment, però convindrem que utilitzar-lo en un informe on es requereix exactitud és com a mínim poc rigorós. O és el dia 20 o és el dia 22, no és una informació baladí.
També cal manifestar que saber-ho a les “vigílies” de les festes de Nadal i no comunicar res a l’arquitecta fins a l’11 de gener de 2016 és una badada greu, suposa haver dilapidat 20 dies de temps en els que l’arquitecta hagués pogut comunicar amb més urgència a la propietat i, per tant, actuar amb més marge per evitar mals majors.
Des del nostre grup municipal pensem que l’equip de govern “subsidiàriament” hagués pogut fer molt més si els fets coneguts a les “vigílies” de Nadal s’haguessin comunicat a l’arquitecta amb més celeritat, això hagués permés demanar auxili a altres Administracions (Diputació o Generalitat), que alhora haguessin pogut emetre un informe per tal d’estintolar el campanar. Què s’hagués guanyat amb això? Doncs el campanar dret i poder-lo reparar i no haver hagut de lamentar la pèrdua del poc capital arquitectònic del municipi. En termes econòmics un gran estalvi.
També és cert que quan l’església de Sant Pere es va declarar BCIL hagués estat positiu fer un informe paral•lel amb les actuacions a fer en el temple per mantenir-lo en òptimes condicions i una priorització de les parts a restaurar.
El passat 15 d’abril l’alcalde Josep Abad i el seu regidor Manel Plana treien pit per haver descobert una fotografia del 2004 que per a ells era determinant i no només s’exculpaven dels fets ocorreguts amb el campanar sinó que es penjaven les medalles d’haver salvat la població de Rosselló d’una desgràcia humana, com si ells mateixos haguessin decidit l’hora i el moment en que havia de caure el campanar per apartar-ne la gent.
Ja serà menys. Pot ser ja no recorden que al 2004 governava CiU igual que ara. Ens hauríem de preguntar qui va tapar les esquerdes al 2004 i qui va supervisar les operacions per canviar l’estat de ruïna del nostre campanar. Tanmateix, caldrà demanar tota la informació tècnica sobre les obres fetes en la façana del 2014 per saber si hi havia esquerdes o no.
El campanar ha col·lapsat però cal preguntar-se si el Bisbat com a propietari i CiU com equip de Govern amb les seves actuacions han vetllat prou per evitar-ne el seu col·lapse.
Atès que l’església de Rosselló és un bé patrimonial municipal amb la consideració de Bé cultural d’interès local (BCIL), vam suggerir fer un conveni de col·laboració amb el Museu de Lleida per exposar les campanes que es va menystenir. Gairebé tres mesos després no tenim signat cap document de dipòsit i custòdia de les campanes i en les reunions que s’han celebrat per parlar d’aquesta qüestió, no hem estat convidats. Menystenir la participació dels grups de l’oposició no ajuda a tenir confiança en l’equip de govern.
Les respostes es demoren massa i sovint ni tan sols se’ns arriba a donar la informació sol·licitada. Així per exemple el 23 de febrer vam demanar un informe sobre la reunió entre Generalitat, Bisbat, Diputació i Ajuntament, tampoc se’ns ha facilitat. Si no recordem malament el lema del partit de govern durant les eleccions era “fem-ho entre tots” però el fet és que se’ns “exclou de tot”.
Corria pel poble el neguit d’una foto datada al web de l’Ajuntament de Rosselló del 6 de setembre de 2015, en la qual s’observa una esquerda important al vèrtex del campanar i que ja es veu que ha estat anteriorment tapada però en la fotografia surt oberta de nou. Davant d’aquesta circumstància, vam demanar per escrit la informació tècnica sobre la datació de la fotografia i les diferents còpies dels informes que daten les actuacions sobre l’esquerda, les comunicacions entre ajuntament i bisbat i de la rehabilitació de la façana. Tota aquesta informació encara dorm en el son dels justos.
Per sort el 21 de març vam poder esclarir alguns dubtes gràcies a les respostes de l’arquitecta, no per escrit sinó de paraula. Tot i haver contestat de paraula, el dia 30 de març vaig demanar per escrit les argumentacions tècniques, ja que les paraules se les pot emportar el vent i en ple SXXI és important tenir la informació oficial per escrit per no haver de fer deduccions.
Si bé cal valorar que l’actuació de l’arquitecta sembla correcta en tot moment, atesos els dèficits estructurals de l’edifici, trobem que amb els fets ocorreguts els dies previs a l’esfondrament no s’objectiva una actuació prou diligent per part de l’equip de govern a pesar dels riscos alertats per l’arquitecta.
Més encara tenint en compte les patologies reiteradament manifestades en informes precedents. El que diu la pròpia arquitecta en l’informe concretament és: ”Deficiències observades d’un risc imminent per a la seguretat de les persones”.
En la mateixa reunió del dia 21 de març de 2016 se’ns mostren unes fotografies de l’any 2004, acompanyades d’unes anotacions per part d’un arquitecte, on es detecten danys qualificats com ruïna en el mateix punt on l’arquitecta municipal detecta l’esquerda que li preocupa en el seu informe.
Els danys que s’observen en aquelles fotografies són evidents i, pel que sembla, no han estan mai incorporats en l’expedient de les actuacions fetes a l’església. Aquest fet és molt greu i és el que posa en evidència la inoperància de les nostres institucions.
Per altra banda en un informe de MASALA Consultors, en el qual es detallen totes les actuacions fetes amb el campanar, no es fa esment de les fotografies del 2004 ni de les anotacions. És per això que vam demanar que es comuniqués de manera immediata a MASALA Consultors la nova i trascendent informació del 2004 per a que s’incorporés i es valorés tècnicament alhora si és concloent o no en el col•lapse de la torre del campanar el dia 29 de gener de 2016. Aquesta petició també ha estat ignorada.
L’ambigüitat de l’equip de govern no s’atura aquí, en el seu informe s’expressa que -per part de l’equip de govern es té coneixement a les vigílies de les festes de Nadal-. El terme “vigílies” expressa proximitat a un esdeveniment, però convindrem que utilitzar-lo en un informe on es requereix exactitud és com a mínim poc rigorós. O és el dia 20 o és el dia 22, no és una informació baladí.
També cal manifestar que saber-ho a les “vigílies” de les festes de Nadal i no comunicar res a l’arquitecta fins a l’11 de gener de 2016 és una badada greu, suposa haver dilapidat 20 dies de temps en els que l’arquitecta hagués pogut comunicar amb més urgència a la propietat i, per tant, actuar amb més marge per evitar mals majors.
Des del nostre grup municipal pensem que l’equip de govern “subsidiàriament” hagués pogut fer molt més si els fets coneguts a les “vigílies” de Nadal s’haguessin comunicat a l’arquitecta amb més celeritat, això hagués permés demanar auxili a altres Administracions (Diputació o Generalitat), que alhora haguessin pogut emetre un informe per tal d’estintolar el campanar. Què s’hagués guanyat amb això? Doncs el campanar dret i poder-lo reparar i no haver hagut de lamentar la pèrdua del poc capital arquitectònic del municipi. En termes econòmics un gran estalvi.
També és cert que quan l’església de Sant Pere es va declarar BCIL hagués estat positiu fer un informe paral•lel amb les actuacions a fer en el temple per mantenir-lo en òptimes condicions i una priorització de les parts a restaurar.
El passat 15 d’abril l’alcalde Josep Abad i el seu regidor Manel Plana treien pit per haver descobert una fotografia del 2004 que per a ells era determinant i no només s’exculpaven dels fets ocorreguts amb el campanar sinó que es penjaven les medalles d’haver salvat la població de Rosselló d’una desgràcia humana, com si ells mateixos haguessin decidit l’hora i el moment en que havia de caure el campanar per apartar-ne la gent.
Ja serà menys. Pot ser ja no recorden que al 2004 governava CiU igual que ara. Ens hauríem de preguntar qui va tapar les esquerdes al 2004 i qui va supervisar les operacions per canviar l’estat de ruïna del nostre campanar. Tanmateix, caldrà demanar tota la informació tècnica sobre les obres fetes en la façana del 2014 per saber si hi havia esquerdes o no.
El campanar ha col·lapsat però cal preguntar-se si el Bisbat com a propietari i CiU com equip de Govern amb les seves actuacions han vetllat prou per evitar-ne el seu col·lapse.