04
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
12:33h
Una part de la ciutadania catalana ja ha començat a rebre les notificacions dels nous valors cadastrals, que serveixen per aplicar els rebuts de l’IBI corresponents a les construccions en sòl rústic, i ha comprovat que en molts casos les quantitats a pagar han experimentat un increment desproporcionat. I els qui encara no han rebut les notificacions, no tardaran en constatar també aquests increments perquè el seu abast és general. Davant d’aquest fet tant els sindicats com les organitzacions agràries han reaccionat protestant pel que consideren una mesura que pot considerar-se una autèntica punyalada fiscal a les rendes agràries i ramaderes, que han de lluitar amb múltiples amenaces i constants polítiques de preus lesives i injustes.
Si s’ha produït aquesta revalorització exagerada dels valors cadastrals en sòl rústic, és bàsicament perquè l’Estat, que és qui més dèficit públic genera proporcionalment i qui més recursos financers malbarata, està sotmetent a les administracions locals, que són les més estalviadores i qui millor gestionen, a una dieta d’aprimament injustificada. En aquest marc l’Estat ha optat per regularitzar el valors cadastrals, per tal que els ajuntaments puguin recaptar més d’IBI, mentre ell se segueix desentenent de les penúries econòmiques municipals. D’altra banda, no escapa a ningú que és en territoris com Catalunya, amb explotacions intensives i molta edificació, on tot plegat tindrà major incidència.
Els nous valors cadastrals, s’han calculat prenent com a referència els de la ponència urbana i sense tenir en compte l’evolució dels preus dels darrers anys, que han experimentat oscil·lacions de gran magnitud, arran de l’esclat de la bombolla immobiliària. Tant és així, que en alguns casos els nous valors són tres i quatre cops superiors als existents fins ara i impliquen augments impositius sagnants. Això està provocant que mentre els valors urbans de mitjana freguen el 50% del valor de mercat, els rústics sovint fins i tot el superin. No cal dir que aquest fet té múltiples repercussions negatives i perjudicials: encareix la fiscalitat de les transmissions i dificulta l’accés a beques i ajuts socials, entre altres.
Per això des de ERC exigim una ponència especifica per a les construccions en sòl rústic, per valorar totes les edificacions i que es tinguin en compte els seus usos per evitar situacions absurdes com les construccions de valor patrimonial i històric, com les de pedra seca, que caldria mantenir al marge perquè generen costos difícils d’assumir als propietaris, així com que entre tant s’aprovin uns coeficients reductors més grans per les explotacions agràries per tal d’assegurar la seva viabilitat de futur.
Al Senat la nostra moció, malgrat comptar amb múltiples suports, ha estat tombada per la majoria arrogant del Partit Popular. A la Diputació de Lleida, en canvi, ha gaudit d’un suport unànime. Per tant, amb l’ajuda d’institucions, organitzacions sectorials, partits i de la ciutadania, estem segurs que quan la puguem votar al Congrés dels Diputats podrem assolir el nostre propòsit i anul·lar aquesta revalorització tan perjudicial fins ara pels interessos del sector que garanteix bona part de l’activitat econòmica dels nostres pobles.
Si s’ha produït aquesta revalorització exagerada dels valors cadastrals en sòl rústic, és bàsicament perquè l’Estat, que és qui més dèficit públic genera proporcionalment i qui més recursos financers malbarata, està sotmetent a les administracions locals, que són les més estalviadores i qui millor gestionen, a una dieta d’aprimament injustificada. En aquest marc l’Estat ha optat per regularitzar el valors cadastrals, per tal que els ajuntaments puguin recaptar més d’IBI, mentre ell se segueix desentenent de les penúries econòmiques municipals. D’altra banda, no escapa a ningú que és en territoris com Catalunya, amb explotacions intensives i molta edificació, on tot plegat tindrà major incidència.
Els nous valors cadastrals, s’han calculat prenent com a referència els de la ponència urbana i sense tenir en compte l’evolució dels preus dels darrers anys, que han experimentat oscil·lacions de gran magnitud, arran de l’esclat de la bombolla immobiliària. Tant és així, que en alguns casos els nous valors són tres i quatre cops superiors als existents fins ara i impliquen augments impositius sagnants. Això està provocant que mentre els valors urbans de mitjana freguen el 50% del valor de mercat, els rústics sovint fins i tot el superin. No cal dir que aquest fet té múltiples repercussions negatives i perjudicials: encareix la fiscalitat de les transmissions i dificulta l’accés a beques i ajuts socials, entre altres.
Per això des de ERC exigim una ponència especifica per a les construccions en sòl rústic, per valorar totes les edificacions i que es tinguin en compte els seus usos per evitar situacions absurdes com les construccions de valor patrimonial i històric, com les de pedra seca, que caldria mantenir al marge perquè generen costos difícils d’assumir als propietaris, així com que entre tant s’aprovin uns coeficients reductors més grans per les explotacions agràries per tal d’assegurar la seva viabilitat de futur.
Al Senat la nostra moció, malgrat comptar amb múltiples suports, ha estat tombada per la majoria arrogant del Partit Popular. A la Diputació de Lleida, en canvi, ha gaudit d’un suport unànime. Per tant, amb l’ajuda d’institucions, organitzacions sectorials, partits i de la ciutadania, estem segurs que quan la puguem votar al Congrés dels Diputats podrem assolir el nostre propòsit i anul·lar aquesta revalorització tan perjudicial fins ara pels interessos del sector que garanteix bona part de l’activitat econòmica dels nostres pobles.