20
d'abril
del
2016
Actualitzat
a les
19:05h
Àngel Ros ens rep al seu despatx de la segona planta de la Paeria amb un aire d’alcalde que ja va de tornada. Sense americana ni corbata, i amb part del seu equip de premsa al seu costat, se’l veu disposat a anar al gra, a complir amb el tràmit de l’entrevista. Riu poc, i no bromeja. El proper 24 de maig farà un any que va perdre una majoria absoluta que havia tingut durant vuit anys, un fet que l’ha obligat a pactar-ho tot amb les altres formacions del consistori. Hàbil polític, l'alcalde de Lleida i president del PSC sap jugar però a la geometria variable traçant acords amb aquelles formacions amb les que té bon feeling com C’s o PP. La tasca és cansada, però diu que li queda corda. De fet, es molesta quan li parlen de la seva jubilació.
- La primera entrevista que va concedir a aquest diari va ser el 18 de març del 2015. En aquest any, vostè ha estat protagonista de nombrosos esdeveniments. Què n’ha après de la política?
- Que és una activitat humana i social tan dura com encantadora. La política té dues cares; una de terriblement fascinant, que és quan una senyora et dóna les gràcies o quan els nens et reconeixen pel carrer amb afecte, i una de dolorosa, que és quan et veus agredit injustament.
- Ha estat el seu any polític més dur?
- Sí. Mai havia viscut la política tan dolorosament.
- Se’n penedeix d’alguna cosa?
- De moltes. Per acció i per omissió. Me’n penedeixo de no haver tirat endavant alguns projectes.
- Com quins?
- L’estratègia del comerç l’hagués hagut de jugar amb més intensitat fa anys. Sis concretament, que és quan la legislació catalana ho va permetre. El que estem fent de potenciar i desenvolupar el comerç lleidatà ho hagués pogut fer abans.
- I perquè no ho va fer?
- Perquè a la vida hi han prioritats, i en paral·lel vaig fer altres coses, i ben fetes. Impulsar el creixement de l’economia del coneixement i del parc científic, per exemple. Ningú n’és conscient en aquesta ciutat que un lloc erm i que no aportava res s’hagi convertit en un centre on 1.500 joves hi treballen cada dia. Aquest espai és equiparable a si jo hagués convençut cinc empreses com Sant Miquel per venir a Lleida, però amb la diferència que aquest parc té visió de futur. D’altra banda, vaig prioritzar el sòl industrial amb compres importants a Torre Blanca i Quatre Pilans, però la Generalitat no ens va ajudar, al contrari. Se les volien vendre i vaig convèncer-los de què no ho fessin.
- Gestionar la Paeria és més complicat ara que quan va entrar com alcalde?
- Sí. Ara hi ha menys recursos pel món local. Un exemple són les escoles bressol. Amb el govern tripartit, que jo n’hi dic de progrés, rebíem 1.800 euros per nen i any. Amb CiU vam passar a uns 800 euros i ara, que segueix essent un govern de CiU i ERC, no percebem res. Malgrat tot, l’Ajuntament de Lleida manté 18 escoles bressol, tres escoles d’art, sis escoles per nois amb risc... i a sobre, els que són responsables d’aquesta disminució et demanen que baixis l’IBI.
- Es refereix a CiU, però va voler formar un govern municipal amb ells, oi?
- Ho vaig dir públicament, sí. On està assegut vostè hi havia Toni Postius, i li vaig oferir un govern de coalició.
- I també va parlar només amb la gent d’Unió per establir un acord de govern?
- No. Aleshores era una coalició, i si ho hagués fet tampoc hagués estat un govern que aportés res, perquè haguéssim pujat de vuit a deu regidors. Poca cosa.
- Quina relació té amb Toni Postius?
- Justa en el sentit que és petita. Hi tinc poca relació amb ell i n’hi hauria hagut de tenir més. Sovint, si les coses no són com haurien de ser és per culpa de les dues parts. És com la relació entre Catalunya i Espanya.
- I està disposat a fer alguna cosa per millorar-la?
- La relació que hi ha d’haver és la d’arribar a acords en projectes puntuals. Per mi CiU no és un problema. A part, sempre han tingut sis regidors des que sóc alcalde. Amb Gavín, amb Zaballos i amb Postius. És un resultat estable.
- Amb altres partits s’hi entén millor.
- Hi ha més feeling personal, sí. Amb els quatre regidors de C’s tenim una relació molt cordial igual que amb els dos del PP i, deixi que ho digui, també amb els de la CUP. Els vincles personals en política local són bàsics.
- Vostè va dir que el seu discurs catalanista no canviava tot hi haver pactat el cartipàs amb partits com PP i C's, que no és un acord de govern. Entén que hi hagi gent que no se’l cregui?
- La gent por dir el que vulgui. El mateix dia del pacte del cartipàs, que alguns van dir que era un pacte d’investidura quan jo ja havia sortit alcalde sense el vot de cap altre partit, es va fer una manifestació a la plaça de la Paeria formada per gent que van venir de fora de Lleida. La majoria ho eren. Sens dubte, aquella mobilització va trametre a l’opinió pública una certa idea del pacte. En qualsevol cas, n’estic orgullós d’haver-lo fet. Amb tots els partits hi ha legitimitat democràtica per establir acords.
- Descarta un pacte de govern amb algú?
- Funcionem amb geometria variable, i arribem a acords amb qui tenim més sintonia personal i política. Amb el model comercial es va veure que hi ha entesa de progrés i de desenvolupament amb C’s i PP, partits que són molt respectuosos amb la normativa catalana, espanyola i comunitària i que aposten per una liberalització del comerç. Hi ha d’haver un mix raonable entre formats, i el que compleix la llei té dret a tenir llicències.
- Però descarta un govern de la Paeria on hi hagi més d’un partit?
- Avui per avui ho descarto. No està dins del meu pensament, però la legislatura es llarga.
- PSC i C’s tenen mes coses en comú que diferències?
- Miri, dins d’un sistema democràtic, tots els partits tenen més elements en comú que diferències
- Home...
- Sí, sí sí... El respecte pel marc democràtic, la lluita per la igualtat, per la solidaritat... el PSOE acaba de dir que Podem ha trencat negociacions després de fixar un 90% de punts en comú... hi havia fet un pacte amb C’s perquè van ser capaços de posar-se d’acord amb allò que van definir en el programa. Si es vol, sempre es troben més punts a favor que en contra.
- Per tant, el PSC també té més coses en comú que diferències amb la CUP?
- No aporta res aquesta pregunta. Què vol que sumem els grans valors de llibertat, igualtat i fraternitat? Segur que estem d’acord! A la que puja el nivell d’abstracció tot coincideix.
- Vostè està parlant de grans nivells d’abstracció...
- Doncs baixem el nivell. El més baix és el del carrer. Hi trobarem diferències, però també ens podrem posar d’acord.
- Un dels seus acords més polèmics ha estat el del canvi de Reglament d’usos lingüístics de la Paeria, que el va segellar amb C’s.
- No! Vam arribar a l’acord de què quan hi haguessin canvis normatius o sentències judicials que afectessin el reglament d’usos lingüístics, adaptaríem la normativa, i que sempre respectaríem els idiomes oficials. Crec que això és sensat. El manifest Koiné que s’ha fet públic prova la sensatesa de l’acord que vam fer amb C’s. Vostè creu que en uns moments en què parlem de la societat del coneixement i d’Europa té algun sentit dir que un país tindrà un únic idioma oficial? Una de les nostres riqueses és que la gent sap dos idiomes i alguns tres. Creu que podem renunciar a això?
- La líder de C’s, Ángeles Ribes, és bel·ligerant en aquesta qüestió del Reglament d’usos lingüístics. Ha dit que la Paeria ha de ser “completament bilingüe” a final de legislatura.
- Això no ho diu el pacte que jo sàpiga.
- Ho diu Ángeles Ribes.
- Ho diu el pacte?
- Ho diu la seva sòcia
- Com diu? Abans m’havia dit que no teníem cap pacte de govern, per tant no és la meva sòcia. Trampes en sabem fer tots, si vol jo també em poso a fer-ne.
- En aquest tema sí que ho són. En tot cas, posi-li cometes al terme.
- Ni cometes ni punyetes!
- Com vulgui, retiri-la la paraula si vol.
- I tot i així no em sap greu el pacte, però les coses s’han de dir tal com són.
- I li dic tal com són. Ángeles Ribes va dir el passat 24 de febrer que la Paeria havia de ser un Ajuntament “completament bilingüe” a final de legislatura. Hi té alguna cosa a dir?
- El pacte no ho diu, i jo tampoc. Això vol dir que PSC i C’s tenim diferents polítiques lingüístiques però hem sabut trobar un denominador comú, que és l’acord que vam fer. Els denominadors comuns existeixen en matemàtiques i en política.
- S’han acabat les majories absolutes a Lleida?
- Crec que sí, com passa a l’estat espanyol. Els sistemes electorals configuren majories. El model majoritari porta a majories absolutes, i el proporcional porta a grans representacions parlamentàries. Que a Espanya hi hagués bipartidisme amb un sistema proporcional era un rara avis que no quadrava amb la teoria política, i al final les grans teories s’imposen. Jo he defensat que als ajuntaments hi ha d’haver un sistema majoritari que permeti que el guanyador de les eleccions obtingui el 51% dels regidors. Això passa a França. Algun dia es canviarà aquesta llei quan alguns partits es posin d’acord. El que passa és que la nostra societat és pendular i ara el pèndul està a l’altre costat. Ja tornarà.
- Què vol dir amb això?
- Que per valorar l’estabilitat política primer s’ha de tenir estabilitat econòmica. Tot el que està passant actualment és fruit d’una crisi econòmica brutal que hem patit i que encara patim. No hi ha res més. Passa en el cas de Catalunya i Espanya i a nivell global amb la reacció dels ciutadans enfront un poder econòmic que ha controlat bona part del poder polític i ha empobrit la societat. Quan es recuperi l’economia voldrem l’estabilitat econòmica.
- La seva ambició política es queda a Lleida?
- Sí, clar. La meva ambició era ser alcalde de Lleida, i em sento molt realitzat i confortable essent-ho. També sóc president del PSC, un partit amb molta història a Catalunya, i això representa una gran responsabilitat.
- No marxaria a Madrid a ocupar un càrrec de més responsabilitat si es donés l’oportunitat?
- No. Em sento molt còmode a Lleida, on hi tinc dos néts. He viscut massa temps fora com per no trobar-m’hi a gust ara.
- Quin creu que serà el llegat com alcalde?
- Sembla que ara hagi de fer testament, i a mi encara em queda molta mili.
- Quants anys fa que ho és?
- Dotze i mig.
- Suficients com per poder fer una reflexió, no?
- Crec que hem contribuït molt decididament a la modernització de Lleida i a convertir una ciutat intermèdia en una capital. Lleida avui és més capital que fa 13 anys. Des de l’economia, els serveis, l’estructura urbana...
- Ha pensat algun cop en el relleu?
- Em vol jubilar? Hi pensaré el dia que em retiri.
- I no és perillós pensar en un substitut just quan plegui? Molts polítics no han promocionat el seu successor i el seu partit ho ha patit.
- També és perillós que vagi pel carrer i m’atropelli un tramvia. Ja és la tercera pregunta que em fa sobre la meva jubilació. Deu n’hi do.
- Alguns alcaldes de la demarcació de Lleida es queixen del paper que té la ciutat com a capital. Com ho veu?
- Lleida ja és capital d’un territori de casi 500.000 persones que depassa la província i arriba a Osca, una cosa que això els de Barcelona no ho entenen. Som 139.800 habitants aproximadament i els següents municipis més grans en tenen 15.000. És obvi que som la capital de la província. I ho dic així, província. No faig anar eufemismes com la paraula demarcació. És una tonteria.
- Quin paper ha de jugar Lleida essent capital?
- El de prestar serveis sanitaris, que van avançar molt gràcies a la consellera Marina Geli, universitaris, educatius, culturals... i ara em barallo amb Barcelona per aconseguir que Lleida tingui també una capitalitat indiscutible en temes comercials amb els grans projectes que estem abordant. Aquest desenvolupament és clau, perquè ara hi ha fuga de diners dels lleidatans de la nostra àrea d’influència. Lleida ha de ser una ciutat prou atractiva comercialment com perquè la gent dels pobles del costat hi vinguin i no vagin a Reus, Tarragona o Saragossa.
- Ho explica molt bé, però bona part de l’oposició no li compra aquest discurs.
- Qui me l’ha de comprar són els ciutadans.
- Sí, però aquest tema passarà per ple, i els estudis comercials han estat portats al jutjat.
- L’altre dia es va presentar una moció que intentava aturar el desenvolupament comercial de Lleida i va ser tombada per 14 vots a 13.
- I no li preocupa que la meitat del ple hi estigui en contra?
- Allò important és tenir la meitat més un dels vots a favor.
- Li pregunto si li preocupa.
- Em preocuparia si tingués menys de la meitat dels vots.
- S’ha aparcat definitivament el Parc dels Barrufets?
- Si hagués tingut majoria absoluta ara estaria funcionant el Parc dels Barrufets, s’estaria fent. És evident, hi havia inversors. És evident! CiU va fer marxa enrere, jo no tenia majoria absoluta, i vam buscar un consens per licitar les Basses per parts, que és el que estem fent ara.
- La pèrdua de la seva majoria absoluta va fer descarrilar aquest projecte?
- No. El fet de perdre la majoria va provocar que jo no pogués imposar, entre cometes, el que creia que era millor per Lleida. Vam haver de buscar el pacte ja que el nostre soci polític se’n va desmarcar i era obvi que no es podia fer. Vagi i pregunti-li a CiU per què va canviar d’opinió.
- En el futur és possible que es desenterri el projecte d'un parc temàtic?
- Ara tirarem endavant el càmping i el restaurant i després buscarem si hi ha algú que vol tirar endavant un parc temàtic amb menys metres quadrats. Ja tornarem a negociar.
- Ángeles Ribes va dir que els mitjans de comunicació no haurien de rebre ajudes públiques. Hi està d’acord?
- M’ho hauria de dir la senyora Ribes.
- Li ho pregunto jo.
- Crec que els mitjans de comunicació realitzen una funció social perquè ajuden a trametre informació, a crear opinió i a reflectir la pluralitat de la vida de la ciutat. Per tot això, opino que tenen dret a aspirar a ajuts públics.
- Parlem una mica en clau de política nacional. El procés independentista té aturador?
- No té sortida sense diàleg ni pacte. Fa molt temps que els socialistes ho diem, i per això hem patit un desgast important en els darrers anys. Aquest país ha inventat la política sense diàleg, i això en democràcia no funciona. El suflé independentista s’està desinflant, cada dia es veu més clar, perquè els catalans es van cansat d’aquest impàs. Primer algú els hi va prometre la independència el 2014, i ara que serà en menys de 18 mesos.
- D’aquí 14 mesos no hi haurà una Catalunya independent?
- Clar que no! Alguns n’hi parlaran, sí, però no haurà estat possible. Si vol fem una entrevista vostè i jo i en parlem.
- Creu que la independència és un suflé?
- Catalunya té un 20% de ciutadans que aposten per la independència, però la intolerància de Madrid de cara al diàleg i la negativa a parlar que hi ha hagut des de la Generalitat ha anat fent pujar aquest sentiment, que en cap cas ha assolit el 50%. Ara crec que aquest moviment anirà a la baixa quan es comencin a veure solucions centrals, perquè hi haurà gent que creurà amb altres sortides com la federal. Hem de pensar que en temps convulsos les sortides intermèdies no es veuen viables i els partits que les defensen pateixen. Quan dos es barallen molt i n’hi ha un que es posa al mig, el que sol passar és que aquest acabi rebent, i això és el que li ha passat als socialistes. Tot això anirà canviant quan es vagi veient que les sortides maximalistes no són viables. Ni el centralisme ni la independència.
- Vostè defensa la via federal, però no és una opció política majoritària.
- L’independentisme tampoc ho és.
- Al Parlament de Catalunya, sí.
- Quan hi ha un plebiscit es compten vots, no escons.
- Al Parlament de Catalunya hi ha 72 diputats independentistes de 135. Al Congrés espanyol, el PSOE, que és diu federalista, en té 90 de 350.
- I? Vostè m’està comparant la majoria independentista al Parlament amb una suposada no majoria federalista a Espanya. Escolti, naps i cols no es poden barrejar.
- Com creu doncs que es pot articular el federalisme com una solució viable si no té majoria parlamentària ni a Catalunya ni tampoc a Espanya?
- Fins fa no massa temps el discurs federalista no s’havia fet. Deixi-li temps, perquè és l’única alternativa.
- Vostè creu que hi haurà eleccions al juny?
- No tinc la bola de vidre. Ja em vaig equivocar amb les del Parlament de Catalunya, que pensava que hi hauria eleccions i no hi van ser. Vull esperar fins l’últim minut.
- La primera entrevista que va concedir a aquest diari va ser el 18 de març del 2015. En aquest any, vostè ha estat protagonista de nombrosos esdeveniments. Què n’ha après de la política?
- Que és una activitat humana i social tan dura com encantadora. La política té dues cares; una de terriblement fascinant, que és quan una senyora et dóna les gràcies o quan els nens et reconeixen pel carrer amb afecte, i una de dolorosa, que és quan et veus agredit injustament.
- Ha estat el seu any polític més dur?
- Sí. Mai havia viscut la política tan dolorosament.
- Se’n penedeix d’alguna cosa?
- De moltes. Per acció i per omissió. Me’n penedeixo de no haver tirat endavant alguns projectes.
- Com quins?
- L’estratègia del comerç l’hagués hagut de jugar amb més intensitat fa anys. Sis concretament, que és quan la legislació catalana ho va permetre. El que estem fent de potenciar i desenvolupar el comerç lleidatà ho hagués pogut fer abans.
- I perquè no ho va fer?
- Perquè a la vida hi han prioritats, i en paral·lel vaig fer altres coses, i ben fetes. Impulsar el creixement de l’economia del coneixement i del parc científic, per exemple. Ningú n’és conscient en aquesta ciutat que un lloc erm i que no aportava res s’hagi convertit en un centre on 1.500 joves hi treballen cada dia. Aquest espai és equiparable a si jo hagués convençut cinc empreses com Sant Miquel per venir a Lleida, però amb la diferència que aquest parc té visió de futur. D’altra banda, vaig prioritzar el sòl industrial amb compres importants a Torre Blanca i Quatre Pilans, però la Generalitat no ens va ajudar, al contrari. Se les volien vendre i vaig convèncer-los de què no ho fessin.
- Gestionar la Paeria és més complicat ara que quan va entrar com alcalde?
- Sí. Ara hi ha menys recursos pel món local. Un exemple són les escoles bressol. Amb el govern tripartit, que jo n’hi dic de progrés, rebíem 1.800 euros per nen i any. Amb CiU vam passar a uns 800 euros i ara, que segueix essent un govern de CiU i ERC, no percebem res. Malgrat tot, l’Ajuntament de Lleida manté 18 escoles bressol, tres escoles d’art, sis escoles per nois amb risc... i a sobre, els que són responsables d’aquesta disminució et demanen que baixis l’IBI.
- Es refereix a CiU, però va voler formar un govern municipal amb ells, oi?
- Ho vaig dir públicament, sí. On està assegut vostè hi havia Toni Postius, i li vaig oferir un govern de coalició.
- I també va parlar només amb la gent d’Unió per establir un acord de govern?
- No. Aleshores era una coalició, i si ho hagués fet tampoc hagués estat un govern que aportés res, perquè haguéssim pujat de vuit a deu regidors. Poca cosa.
- Quina relació té amb Toni Postius?
- Justa en el sentit que és petita. Hi tinc poca relació amb ell i n’hi hauria hagut de tenir més. Sovint, si les coses no són com haurien de ser és per culpa de les dues parts. És com la relació entre Catalunya i Espanya.
- I està disposat a fer alguna cosa per millorar-la?
- La relació que hi ha d’haver és la d’arribar a acords en projectes puntuals. Per mi CiU no és un problema. A part, sempre han tingut sis regidors des que sóc alcalde. Amb Gavín, amb Zaballos i amb Postius. És un resultat estable.
- Amb altres partits s’hi entén millor.
- Hi ha més feeling personal, sí. Amb els quatre regidors de C’s tenim una relació molt cordial igual que amb els dos del PP i, deixi que ho digui, també amb els de la CUP. Els vincles personals en política local són bàsics.
- Vostè va dir que el seu discurs catalanista no canviava tot hi haver pactat el cartipàs amb partits com PP i C's, que no és un acord de govern. Entén que hi hagi gent que no se’l cregui?
- La gent por dir el que vulgui. El mateix dia del pacte del cartipàs, que alguns van dir que era un pacte d’investidura quan jo ja havia sortit alcalde sense el vot de cap altre partit, es va fer una manifestació a la plaça de la Paeria formada per gent que van venir de fora de Lleida. La majoria ho eren. Sens dubte, aquella mobilització va trametre a l’opinió pública una certa idea del pacte. En qualsevol cas, n’estic orgullós d’haver-lo fet. Amb tots els partits hi ha legitimitat democràtica per establir acords.
- Descarta un pacte de govern amb algú?
- Funcionem amb geometria variable, i arribem a acords amb qui tenim més sintonia personal i política. Amb el model comercial es va veure que hi ha entesa de progrés i de desenvolupament amb C’s i PP, partits que són molt respectuosos amb la normativa catalana, espanyola i comunitària i que aposten per una liberalització del comerç. Hi ha d’haver un mix raonable entre formats, i el que compleix la llei té dret a tenir llicències.
- Però descarta un govern de la Paeria on hi hagi més d’un partit?
- Avui per avui ho descarto. No està dins del meu pensament, però la legislatura es llarga.
- PSC i C’s tenen mes coses en comú que diferències?
- Miri, dins d’un sistema democràtic, tots els partits tenen més elements en comú que diferències
- Home...
- Sí, sí sí... El respecte pel marc democràtic, la lluita per la igualtat, per la solidaritat... el PSOE acaba de dir que Podem ha trencat negociacions després de fixar un 90% de punts en comú... hi havia fet un pacte amb C’s perquè van ser capaços de posar-se d’acord amb allò que van definir en el programa. Si es vol, sempre es troben més punts a favor que en contra.
- Per tant, el PSC també té més coses en comú que diferències amb la CUP?
- No aporta res aquesta pregunta. Què vol que sumem els grans valors de llibertat, igualtat i fraternitat? Segur que estem d’acord! A la que puja el nivell d’abstracció tot coincideix.
- Vostè està parlant de grans nivells d’abstracció...
- Doncs baixem el nivell. El més baix és el del carrer. Hi trobarem diferències, però també ens podrem posar d’acord.
- Un dels seus acords més polèmics ha estat el del canvi de Reglament d’usos lingüístics de la Paeria, que el va segellar amb C’s.
- No! Vam arribar a l’acord de què quan hi haguessin canvis normatius o sentències judicials que afectessin el reglament d’usos lingüístics, adaptaríem la normativa, i que sempre respectaríem els idiomes oficials. Crec que això és sensat. El manifest Koiné que s’ha fet públic prova la sensatesa de l’acord que vam fer amb C’s. Vostè creu que en uns moments en què parlem de la societat del coneixement i d’Europa té algun sentit dir que un país tindrà un únic idioma oficial? Una de les nostres riqueses és que la gent sap dos idiomes i alguns tres. Creu que podem renunciar a això?
- La líder de C’s, Ángeles Ribes, és bel·ligerant en aquesta qüestió del Reglament d’usos lingüístics. Ha dit que la Paeria ha de ser “completament bilingüe” a final de legislatura.
- Això no ho diu el pacte que jo sàpiga.
- Ho diu Ángeles Ribes.
- Ho diu el pacte?
- Ho diu la seva sòcia
- Com diu? Abans m’havia dit que no teníem cap pacte de govern, per tant no és la meva sòcia. Trampes en sabem fer tots, si vol jo també em poso a fer-ne.
- En aquest tema sí que ho són. En tot cas, posi-li cometes al terme.
- Ni cometes ni punyetes!
- Com vulgui, retiri-la la paraula si vol.
- I tot i així no em sap greu el pacte, però les coses s’han de dir tal com són.
- I li dic tal com són. Ángeles Ribes va dir el passat 24 de febrer que la Paeria havia de ser un Ajuntament “completament bilingüe” a final de legislatura. Hi té alguna cosa a dir?
- El pacte no ho diu, i jo tampoc. Això vol dir que PSC i C’s tenim diferents polítiques lingüístiques però hem sabut trobar un denominador comú, que és l’acord que vam fer. Els denominadors comuns existeixen en matemàtiques i en política.
- S’han acabat les majories absolutes a Lleida?
- Crec que sí, com passa a l’estat espanyol. Els sistemes electorals configuren majories. El model majoritari porta a majories absolutes, i el proporcional porta a grans representacions parlamentàries. Que a Espanya hi hagués bipartidisme amb un sistema proporcional era un rara avis que no quadrava amb la teoria política, i al final les grans teories s’imposen. Jo he defensat que als ajuntaments hi ha d’haver un sistema majoritari que permeti que el guanyador de les eleccions obtingui el 51% dels regidors. Això passa a França. Algun dia es canviarà aquesta llei quan alguns partits es posin d’acord. El que passa és que la nostra societat és pendular i ara el pèndul està a l’altre costat. Ja tornarà.
- Què vol dir amb això?
- Que per valorar l’estabilitat política primer s’ha de tenir estabilitat econòmica. Tot el que està passant actualment és fruit d’una crisi econòmica brutal que hem patit i que encara patim. No hi ha res més. Passa en el cas de Catalunya i Espanya i a nivell global amb la reacció dels ciutadans enfront un poder econòmic que ha controlat bona part del poder polític i ha empobrit la societat. Quan es recuperi l’economia voldrem l’estabilitat econòmica.
- La seva ambició política es queda a Lleida?
- Sí, clar. La meva ambició era ser alcalde de Lleida, i em sento molt realitzat i confortable essent-ho. També sóc president del PSC, un partit amb molta història a Catalunya, i això representa una gran responsabilitat.
- No marxaria a Madrid a ocupar un càrrec de més responsabilitat si es donés l’oportunitat?
- No. Em sento molt còmode a Lleida, on hi tinc dos néts. He viscut massa temps fora com per no trobar-m’hi a gust ara.
- Quin creu que serà el llegat com alcalde?
- Sembla que ara hagi de fer testament, i a mi encara em queda molta mili.
- Quants anys fa que ho és?
- Dotze i mig.
- Suficients com per poder fer una reflexió, no?
- Crec que hem contribuït molt decididament a la modernització de Lleida i a convertir una ciutat intermèdia en una capital. Lleida avui és més capital que fa 13 anys. Des de l’economia, els serveis, l’estructura urbana...
- Ha pensat algun cop en el relleu?
- Em vol jubilar? Hi pensaré el dia que em retiri.
- I no és perillós pensar en un substitut just quan plegui? Molts polítics no han promocionat el seu successor i el seu partit ho ha patit.
- També és perillós que vagi pel carrer i m’atropelli un tramvia. Ja és la tercera pregunta que em fa sobre la meva jubilació. Deu n’hi do.
- Alguns alcaldes de la demarcació de Lleida es queixen del paper que té la ciutat com a capital. Com ho veu?
- Lleida ja és capital d’un territori de casi 500.000 persones que depassa la província i arriba a Osca, una cosa que això els de Barcelona no ho entenen. Som 139.800 habitants aproximadament i els següents municipis més grans en tenen 15.000. És obvi que som la capital de la província. I ho dic així, província. No faig anar eufemismes com la paraula demarcació. És una tonteria.
- Quin paper ha de jugar Lleida essent capital?
- El de prestar serveis sanitaris, que van avançar molt gràcies a la consellera Marina Geli, universitaris, educatius, culturals... i ara em barallo amb Barcelona per aconseguir que Lleida tingui també una capitalitat indiscutible en temes comercials amb els grans projectes que estem abordant. Aquest desenvolupament és clau, perquè ara hi ha fuga de diners dels lleidatans de la nostra àrea d’influència. Lleida ha de ser una ciutat prou atractiva comercialment com perquè la gent dels pobles del costat hi vinguin i no vagin a Reus, Tarragona o Saragossa.
- Ho explica molt bé, però bona part de l’oposició no li compra aquest discurs.
- Qui me l’ha de comprar són els ciutadans.
- Sí, però aquest tema passarà per ple, i els estudis comercials han estat portats al jutjat.
- L’altre dia es va presentar una moció que intentava aturar el desenvolupament comercial de Lleida i va ser tombada per 14 vots a 13.
- I no li preocupa que la meitat del ple hi estigui en contra?
- Allò important és tenir la meitat més un dels vots a favor.
- Li pregunto si li preocupa.
- Em preocuparia si tingués menys de la meitat dels vots.
- S’ha aparcat definitivament el Parc dels Barrufets?
- Si hagués tingut majoria absoluta ara estaria funcionant el Parc dels Barrufets, s’estaria fent. És evident, hi havia inversors. És evident! CiU va fer marxa enrere, jo no tenia majoria absoluta, i vam buscar un consens per licitar les Basses per parts, que és el que estem fent ara.
- La pèrdua de la seva majoria absoluta va fer descarrilar aquest projecte?
- No. El fet de perdre la majoria va provocar que jo no pogués imposar, entre cometes, el que creia que era millor per Lleida. Vam haver de buscar el pacte ja que el nostre soci polític se’n va desmarcar i era obvi que no es podia fer. Vagi i pregunti-li a CiU per què va canviar d’opinió.
- En el futur és possible que es desenterri el projecte d'un parc temàtic?
- Ara tirarem endavant el càmping i el restaurant i després buscarem si hi ha algú que vol tirar endavant un parc temàtic amb menys metres quadrats. Ja tornarem a negociar.
- Ángeles Ribes va dir que els mitjans de comunicació no haurien de rebre ajudes públiques. Hi està d’acord?
- M’ho hauria de dir la senyora Ribes.
- Li ho pregunto jo.
- Crec que els mitjans de comunicació realitzen una funció social perquè ajuden a trametre informació, a crear opinió i a reflectir la pluralitat de la vida de la ciutat. Per tot això, opino que tenen dret a aspirar a ajuts públics.
- Parlem una mica en clau de política nacional. El procés independentista té aturador?
- No té sortida sense diàleg ni pacte. Fa molt temps que els socialistes ho diem, i per això hem patit un desgast important en els darrers anys. Aquest país ha inventat la política sense diàleg, i això en democràcia no funciona. El suflé independentista s’està desinflant, cada dia es veu més clar, perquè els catalans es van cansat d’aquest impàs. Primer algú els hi va prometre la independència el 2014, i ara que serà en menys de 18 mesos.
- D’aquí 14 mesos no hi haurà una Catalunya independent?
- Clar que no! Alguns n’hi parlaran, sí, però no haurà estat possible. Si vol fem una entrevista vostè i jo i en parlem.
- Creu que la independència és un suflé?
- Catalunya té un 20% de ciutadans que aposten per la independència, però la intolerància de Madrid de cara al diàleg i la negativa a parlar que hi ha hagut des de la Generalitat ha anat fent pujar aquest sentiment, que en cap cas ha assolit el 50%. Ara crec que aquest moviment anirà a la baixa quan es comencin a veure solucions centrals, perquè hi haurà gent que creurà amb altres sortides com la federal. Hem de pensar que en temps convulsos les sortides intermèdies no es veuen viables i els partits que les defensen pateixen. Quan dos es barallen molt i n’hi ha un que es posa al mig, el que sol passar és que aquest acabi rebent, i això és el que li ha passat als socialistes. Tot això anirà canviant quan es vagi veient que les sortides maximalistes no són viables. Ni el centralisme ni la independència.
- Vostè defensa la via federal, però no és una opció política majoritària.
- L’independentisme tampoc ho és.
- Al Parlament de Catalunya, sí.
- Quan hi ha un plebiscit es compten vots, no escons.
- Al Parlament de Catalunya hi ha 72 diputats independentistes de 135. Al Congrés espanyol, el PSOE, que és diu federalista, en té 90 de 350.
- I? Vostè m’està comparant la majoria independentista al Parlament amb una suposada no majoria federalista a Espanya. Escolti, naps i cols no es poden barrejar.
- Com creu doncs que es pot articular el federalisme com una solució viable si no té majoria parlamentària ni a Catalunya ni tampoc a Espanya?
- Fins fa no massa temps el discurs federalista no s’havia fet. Deixi-li temps, perquè és l’única alternativa.
- Vostè creu que hi haurà eleccions al juny?
- No tinc la bola de vidre. Ja em vaig equivocar amb les del Parlament de Catalunya, que pensava que hi hauria eleccions i no hi van ser. Vull esperar fins l’últim minut.
Àngel Ros, alcalde de Lleida. Foto: Àlvar Llobet