27
de març
del
2016
- Leandre Cristòfol Peralba neix a Ós de Balaguer el 8 de juny de 1908, en el si d'una família pagesa al costat del Montsec. Aquest indret serà clau per entendre la seva obra. Als 14 anys es trasllada a la ciutat de Lleida per aprendre l’ofici de fuster mentre inicia la seva formació artística a l’acadèmia de Justo Almela, catedràtic d’ensenyament mitjà i pintor d’ascendència sorollista.
- Amb Josep Sanàbria, Francesc Charles Pardell, Josep Tufet i Antoni G. Lamolla forma el grup "Studi d’Art", que li serveix de marc formatiu i d’intercanvi d’experiències. El 1933, Cristòfol es vincula al grup d'intel·lectuals agrupats a l'entorn de la revista Art editada i dirigida per Enric Crous-Vidal, de tendència clarament avantguardista i heterodoxa. L'artista exposa per primera vegada de manera individual al Casino Independent. Juntament amb nou escultures figuratives en presenta una de no figurativa, Cosa lírica.
- El 1936, Cristòfol i Lamolla participen en l'exposició Logicofobista de Barcelona organitzada per l'Associació d'Amics de l'Art Nou (ADLAN). Tot i l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i malgrat les dificultats del moment, Cristòfol no atura la seva activitat creativa, i participa puntualment en iniciatives de recuperació i salvament del patrimoni artístic juntament amb Crous i Lamolla.
- En acabar la guerra, traspassa la frontera amb França i és internat als camps de refugiats de Perpinyà i Argelers. Aviat, però, retorna a l'estat espanyol, on estarà en diversos camps de concentració. L'any 1943 s'instal·la a Barcelona, i poc després, retorna a Lleida.
- El 1950 i un cop recuperada la seva presència expositiva a Lleida, Cristòfol cerca la seva connexió amb esdeveniments artístics externs d'abast més general. Participa en el III Saló d'Octubre a Barcelona. Va ser seleccionat per participar en la I Bienal Hispanoamericana de Arte de 1951.
- El 1960 s'edita la primera publicació dedicada a ell. S'hi recullen un seguit de textos de diversos autors i una entrevista. La revista va acompanyada d'una selecció de fotografies representatives de la seva trajectòria artística, tant de la vessant figurativa com de la no figurativa.
- Entre 1961 i 1973 ocupà la plaça d'ensenyament artístic a l'Institut Màrius Torres de Segon Ensenyament. Durant aquests anys, la seva trajectòria artística s'endinsa en les obres no figuratives, que les mostra en nombroses exposicions.
- L'exposició antològica a la Fundació Miró de Barcelona el 1989 el situa com un dels escultors fonamentals del segle XX a Espanya. Aquesta mostra viatja posteriorment a Lleida i després a l'Institut Valencià d'Art Modern. Aquest mateix any rep el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.
- L'any 1991, la seva obra va ser inclosa a les exposicions "Picasso, Miró, Dalí" que organitzava la Shirn Kunsthale de Frankfurt i a "Constantes del arte catalán actual" que acollia el Museu Rufino Tamayo de México, el Museo de Arte Moderno de Monterrey i, finalment, el Centre d'Art Santa Mònica.
- Cristòfol rep la Medalla Morera, màxim guardó artístic de la ciutat de Lleida, el 1995. També s'inaugura una sala amb el seu nom on es presentà la donació de part del seu llegat que havia fet a l'Ajuntament de Lleida el 1990. Cristòfol mor el 19 d'agost de 1998 a Lleida.
- Amb Josep Sanàbria, Francesc Charles Pardell, Josep Tufet i Antoni G. Lamolla forma el grup "Studi d’Art", que li serveix de marc formatiu i d’intercanvi d’experiències. El 1933, Cristòfol es vincula al grup d'intel·lectuals agrupats a l'entorn de la revista Art editada i dirigida per Enric Crous-Vidal, de tendència clarament avantguardista i heterodoxa. L'artista exposa per primera vegada de manera individual al Casino Independent. Juntament amb nou escultures figuratives en presenta una de no figurativa, Cosa lírica.
- El 1936, Cristòfol i Lamolla participen en l'exposició Logicofobista de Barcelona organitzada per l'Associació d'Amics de l'Art Nou (ADLAN). Tot i l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i malgrat les dificultats del moment, Cristòfol no atura la seva activitat creativa, i participa puntualment en iniciatives de recuperació i salvament del patrimoni artístic juntament amb Crous i Lamolla.
- En acabar la guerra, traspassa la frontera amb França i és internat als camps de refugiats de Perpinyà i Argelers. Aviat, però, retorna a l'estat espanyol, on estarà en diversos camps de concentració. L'any 1943 s'instal·la a Barcelona, i poc després, retorna a Lleida.
- El 1950 i un cop recuperada la seva presència expositiva a Lleida, Cristòfol cerca la seva connexió amb esdeveniments artístics externs d'abast més general. Participa en el III Saló d'Octubre a Barcelona. Va ser seleccionat per participar en la I Bienal Hispanoamericana de Arte de 1951.
- El 1960 s'edita la primera publicació dedicada a ell. S'hi recullen un seguit de textos de diversos autors i una entrevista. La revista va acompanyada d'una selecció de fotografies representatives de la seva trajectòria artística, tant de la vessant figurativa com de la no figurativa.
- Entre 1961 i 1973 ocupà la plaça d'ensenyament artístic a l'Institut Màrius Torres de Segon Ensenyament. Durant aquests anys, la seva trajectòria artística s'endinsa en les obres no figuratives, que les mostra en nombroses exposicions.
- L'exposició antològica a la Fundació Miró de Barcelona el 1989 el situa com un dels escultors fonamentals del segle XX a Espanya. Aquesta mostra viatja posteriorment a Lleida i després a l'Institut Valencià d'Art Modern. Aquest mateix any rep el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.
- L'any 1991, la seva obra va ser inclosa a les exposicions "Picasso, Miró, Dalí" que organitzava la Shirn Kunsthale de Frankfurt i a "Constantes del arte catalán actual" que acollia el Museu Rufino Tamayo de México, el Museo de Arte Moderno de Monterrey i, finalment, el Centre d'Art Santa Mònica.
- Cristòfol rep la Medalla Morera, màxim guardó artístic de la ciutat de Lleida, el 1995. També s'inaugura una sala amb el seu nom on es presentà la donació de part del seu llegat que havia fet a l'Ajuntament de Lleida el 1990. Cristòfol mor el 19 d'agost de 1998 a Lleida.