24
de març
del
2016
Actualitzat
a les
12:18h
La Sala Montsuar de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida acull l’exposició "Terry O'Neill. El rostre de les llegendes", que es podrà visitar fins el 24 d’abril en el marc de La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya.
L'exposició, comissariada per Cristina Carrillo de Albornoz, conté algunes de les fotografies més cèlebres del fotògraf i periodista, que ha centrat la seva carrera en el retrat, documentant així els moments més intimistes i naturals dels grans mites del cinema dels últims 60 anys, els grups de pop i rock que van marcar tendència musical en els 60 i 70 i les figures de la moda, sobretot, dels 90.
L'estil d'O'Neill neix de la conjunció de dos factors: l'ús de la càmera de 35 mm i l'accés als fotografiats, amb els quals passava dies sencers com si fos un d'ells. Segons el fotògraf, hi ha tres regles imprescindibles per ser un gran professional: ser el més invisible possible, tenir una gran paciència i saber combinar una gran discreció amb unes grans dots de relacions públiques.
Del Londres del swinging als astres de Hollywood
El Londres del swinging de la dècada dels anys 60, en plena efervescència cultural i social, va ser documentat i viscut per diversos fotògrafs de l'època, entre els quals es trobava Terry O'Neill al costat de Terence Donovan o David Bailey. L’any 1963 va realitzar la primera fotografia dels Beatles per al diari Daily Sketch al pati del darrere dels estudis d'Abbey Road, on el grup gravava el seu primer disc, Please, please.
A més de ser la primera fotografia dels Beatles que es publicava en premsa, també va ser la primera vegada que un grup apareixia a la portada d'un diari britànic. El tiratge es va esgotar. A aquesta fotografia, li van succeir moltes altres de grups musicals de l'època que començaven a desenganxar com els Rolling Stones, David Bowie o Elton John o supermodels com Jean Shrimpton o Twiggy, estrelles femenines que posseïen "una personalitat i carisma excepcionals", segons O 'Neill.
Quan O'Neill tenia vint anys, va decidir anar a Hollywood a retratar les grans estrelles. Amb l'ajuda dels seus amics Michael Caine i Richard Burton, O'Neill es va introduir al món del cinema i va retratar Clint Eastwood, Paul Newman, Groucho Marx, Ava Gardner, Steve McQueen ia la qual va ser la seva dona, l'actriu Faye Dunaway.
Els astres de la gran pantalla van ser recollits per la mirada d'O'Neill i van formar part fins i tot del seu cercle personal. Però el més retratat al llarg de la seva trajectòria artística va ser el cantant Frank Sinatra, a qui va fotografiar durant 30 anys, des de la seva primera trobada a Miami, durant el rodatge de La dona de ciment (1968).
L'exposició, comissariada per Cristina Carrillo de Albornoz, conté algunes de les fotografies més cèlebres del fotògraf i periodista, que ha centrat la seva carrera en el retrat, documentant així els moments més intimistes i naturals dels grans mites del cinema dels últims 60 anys, els grups de pop i rock que van marcar tendència musical en els 60 i 70 i les figures de la moda, sobretot, dels 90.
L'estil d'O'Neill neix de la conjunció de dos factors: l'ús de la càmera de 35 mm i l'accés als fotografiats, amb els quals passava dies sencers com si fos un d'ells. Segons el fotògraf, hi ha tres regles imprescindibles per ser un gran professional: ser el més invisible possible, tenir una gran paciència i saber combinar una gran discreció amb unes grans dots de relacions públiques.
Del Londres del swinging als astres de Hollywood
El Londres del swinging de la dècada dels anys 60, en plena efervescència cultural i social, va ser documentat i viscut per diversos fotògrafs de l'època, entre els quals es trobava Terry O'Neill al costat de Terence Donovan o David Bailey. L’any 1963 va realitzar la primera fotografia dels Beatles per al diari Daily Sketch al pati del darrere dels estudis d'Abbey Road, on el grup gravava el seu primer disc, Please, please.
A més de ser la primera fotografia dels Beatles que es publicava en premsa, també va ser la primera vegada que un grup apareixia a la portada d'un diari britànic. El tiratge es va esgotar. A aquesta fotografia, li van succeir moltes altres de grups musicals de l'època que començaven a desenganxar com els Rolling Stones, David Bowie o Elton John o supermodels com Jean Shrimpton o Twiggy, estrelles femenines que posseïen "una personalitat i carisma excepcionals", segons O 'Neill.
Quan O'Neill tenia vint anys, va decidir anar a Hollywood a retratar les grans estrelles. Amb l'ajuda dels seus amics Michael Caine i Richard Burton, O'Neill es va introduir al món del cinema i va retratar Clint Eastwood, Paul Newman, Groucho Marx, Ava Gardner, Steve McQueen ia la qual va ser la seva dona, l'actriu Faye Dunaway.
Els astres de la gran pantalla van ser recollits per la mirada d'O'Neill i van formar part fins i tot del seu cercle personal. Però el més retratat al llarg de la seva trajectòria artística va ser el cantant Frank Sinatra, a qui va fotografiar durant 30 anys, des de la seva primera trobada a Miami, durant el rodatge de La dona de ciment (1968).