Josep Rull: «La indústria agroalimentària de Lleida no pot quedar exclosa del corredor mediterrani»

Josep Rull (Terrassa,1968) ha passat de dirigir la sala de màquines de Convergència a preparar des del Departament de Territori i Sostenibilitat les estructures d'estat, sobretot en clau d'infraestructures, que una futura Catalunya independent necessitaria. Les diverses edicions territorials de NacióDigital l'han sotmès a un examen per saber quina estratègia té la conselleria per respondre a les demandes de cada comarca. Pel que fa a Lleida i al Pirineu, el conseller assegura que el Govern de la Generalitat contempla la integració de la demarcació al corredor mediterrani, alhora que aposta per un desdoblament de la N-240 en el tram entre Lleida i les Borges Blanques.

- L’alliberament del peatge de l’AP-2 i la congestió a la N-240 a les Garrigues és un dels temes que més polèmica ha generat en els darrers mesos. Quina és la posició del Departament de Territori al respecte?

- El que hem de fer a curt termini és reduir la sinistralitat a la N-240, sobretot en trams com el de les Garrigues. Aquesta és una qüestió que ens amoïna, i la volem resoldre fent que els camions circulin per l’AP-2 a través d’un sistema de bonificació de peatges.

- Aposta per un desdoblament de la N-240?

- En el tram entre les Borges Blanques i Lleida no podem renunciar a aquest desdoblament, perquè si ho féssim deixaríem d’abastir una zona molt sensible des del punt de vista econòmic. Necessitem que els polígons industrials guanyin múscul econòmic, i això ho farem possible garantint el trànsit. Amb l’alliberament del peatge no resoldríem aquesta qüestió.

- De què parlem quan fem referència a un desdoblament d’aquesta via?

- Quan parlo de desdoblar no vull dir construir una nova autovia al costat. És important que això quedi clar perquè sinó correm el risc que el territori no entengui què estem fent. Pretenem que hi hagi una nova carretera que sigui segura i que tingui la capacitat de gestionar la congestió a prop dels polígons. Fins i tot es podria plantejar un màxim de velocitat diferent al de la N-240.

- La construcció d’una nova via també se la planteja en el tram entre les Borges Blanques i Montblanc?

- No té cap sentit fer aquesta proposta. En aquest tram sí que es podria treure el peatge i possibilitar que els vehicles pesants i no pesants poguessin circular fins a connectar amb el tram de l’A-27.
 
- El projecte del túnel de Comiols fa anys que està al calaix. El pensen impulsar algun dia?

- El que tenim ara sobre la taula en relació al túnel de Comiols no ho podem afrontar, i li donaré tres dades que argumenten això que li dic; hauríem d’invertir 185 milions per reduir només 3,7 minuts amb una intensitat diària mitjana de 1274 vehicles. Aquesta obra cal que sigui replantejada d’una manera molt més ambiciosa per tal que tinguem un retorn de la inversió molt més gran.

Si abordem una obra com aquesta ho hem de fer amb la seguretat que hi haurà un canvi substancial. Mentre això no passi, el que fem és treballar per reduir la sinistralitat de la via. Aquest és el nostre objectiu a curt termini.

- Corredor mediterrani: és la gran reivindicació. El president Puigdemont ha llançat una campanya per donar-li prioritat. Tenen esperances que Europa intervingui per forçar l'estat espanyol a ser més diligent?

- Sí, n'estem convençuts perquè Europa hi posa recursos i ha de garantir que aquests recursos siguin ben emprats. Europa ha fet una definició de corredors estratègics, i ha definit el corredor mediterrani com estratègic. Amb la inacció de l'estat espanyol, el que es fa és contradir les decisions de la Unió Europea, amb un nivell altíssim de negligència. Per tant, la UE serà un gran aliat. Parlem el mateix llenguatge que ells. I sintonitzarem.

De fet, ara fa poc, la Comissió Europea li ha fet una estibada d'orelles al govern espanyol, dient-li que no pot continuar invertint en trens de gran velocitat, amb un nivell de sostenibilitat econòmica i social molt baix, mentre negligeix les seves accions en el corredor mediterrani. La inacció del govern espanyol posa en risc un corredor estratègic no pels Països Catalans, no per l'estat espanyol sinó pel conjunt d'Europa. Estem convençuts que hi trobarem complicitat. 

 - Les administracions de Lleida han fet front comú per incloure la demarcació al corredor mediterrani. Creu que hi té possibilitats de ser?
 
- Lleida ha de formar part del corredor mediterrani, tan en termes viaris com en ferroviaris. El Govern inclou la demarcació en aquest projecte, però hem de tenir clar que la nostra concepció d’aquesta infraestructura és àmplia. El corredor no només és la columna vertebral ferroviària, sinó també tota la capil·laritat de vies que s’hi connecten. La indústria agroalimentària de Lleida ho és, i no en pot quedar exclosa.

- Recentment s'ha anunciat que Andorra Airlines connectaria l'aeroport d'Andorra-La Seu d'Urgell amb diverses ciutats europees i que començaria a funcionar a partir d'abril. És manté aquest projecte?

- Nosaltres hem dotat la infraestructura, però són les companyies les que han de decidir si hi volen operar. En aquest sentit donem el protagonisme a la iniciativa privada i apostem per un aeroport que sigui rendible, sense ajudar ni finançar les companyies, com ha passat en altres aeroports.

- I han tingut contacte amb algunes empreses?

- Vostè ja n'ha dit una. També confiem que l'estat andorrà, que és el propietari de l'aeroport, ens pugui ajudar en la política comercial.

- Els treballadors de Muntanya de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) han anunciat vaga per Setmana Santa. Es pot reconduir?

- Hi estem treballant sobre la base de les mateixes condicions que es van pactar amb els treballadors de les línies que operen des de Barcelona, però no podem anticipar propostes concretes, això correspon als qui estan a la taula de negociacions. És un tema sensible pel turisme, ho reconeixem. Des del Govern i FGC estem fent uns esforços importants dins les limitacions pressupostàries que tenim.

- A banda de les grans infraestructures, quines són les línies d'acció prioritàries en matèria de mobilitat que pretén el seu departament?

- El que intentarem és superar el mecanisme de les ATM territorial i anar cap a una ATM del conjunt del país. I tenim un instrument potent que és la T-Mobilitat. El que volem és ampliar la integració tarifària al conjunt del país. Aquesta és la segona gran revolució que volem fer a nivell de transport públic. La primera la vam fer amb la integració tarifària a l'entorn de l'àrea de Barcelona. Això ho hem estès amb ATM territorials, i ara el que volem és fer aquest nou pas endavant.

I és a l'entorn de la T-Mobilitat que volem canviar determinats elements que els limiten molt des d'un punt de vista operatiu, i estendre amb un criteri comú a tot el país la integració tarifària, a les 42 comarques catalanes. Però cada vegada que fem això, el que necessitem són recursos. Amb l'aprovació de la llei de finançament del transport públic, ens dóna eines per poder treballar millor. Quan comença tota aquesta operació de la T-Mobilitat? Mirarem de posar-la en marxa aquest any 2016. Aquest és l'objectiu, amb gradualitat. Començarem a l'entorn de Barcelona.
 
- Parlem de política. Fa dies que es va donant voltes al termini que es va fixar el Govern, de 18 mesos, per avançar cap a l'estat propi. Quan des de l'executiu es diu que el termini pot ser flexible, és perquè estem a l'espera de com es resol l'escenari espanyol?

- Nosaltres, com a Govern, estem treballant amb aquest escenari de 16-17 mesos. Treballem amb dos fronts diferents. Tenir-ho tot preparat per l'endemà, pel dia més un. Una part important de la gestió d'aquest departament és tenir preparades aquestes estructures d'estat. Potser aquest és el departament on són més tangibles aquestes estructures d'estat. L'endemà, hem de garantir que els trens funcionen, hem de garantir que els aeroports puguin estar perfectament en servei. Que els controladors aeris tinguin reconeixement internacional i que el país continuï funcionant.

Nosaltres establim aquesta prioritat i estem convençuts que tindrem les coses preparades. Jo he volgut traslladar al conjunt de l'estructura política d'aquest departament que aquesta és una prioritat. Nosaltres som un Govern de transició nacional, som un Govern escollit per preparar tota l'estructura d'estat per l'endemà, pel dia més un. Aquest és un primer element que ens condiciona, i aquí els terminis els podem complir.

- I el segon element?

- És el d'eixamplar la majoria. Per poder aconseguir el reconeixement internacional, hem d'eixamplar, hem d'engruixir aquesta majoria. Amb el 48% ens serà molt difícil d'aconseguir el reconeixement internacional que necessitem.

En gran mesura, si fem bé les coses, des d'un punt de vista de confiança, de seguretat jurídica, d'explicar a la gent perquè és imprescindible i perquè és necessari de fer aquest pas endavant, creiem que ens en podem sortir. Aquests serien els dos factors que podrien condicionar els terminis. La qüestió referida a l'estat espanyol? Des d'aquesta perspectiva, com a mínim, a nosaltres, no ens condiciona.
 
- El Govern no amaga que prefereix Pedro Sánchez a la Moncloa en lloc de Rajoy. Realment, creuen que la relació serà diferent i no hi haurà tants problemes de liquiditat, per exemple?

- Mariano Rajoy és una expressió política de la recentralització i el combat amb totes les conseqüències de l'existència de la nació catalana. L'agressivitat de Rajoy no comença a partir de l'any 2012, quan es fa la gran manifestació o es convoquen les eleccions. Aquesta agressivitat del govern de Rajoy comença abans. Comença el març de l'any 2012, quan s'aproven uns pressupostos que són els més agressius que es recordi des de l'època d'Aznar i de Felipe González, a Catalunya.

Comença aquí. I comença quan, per exemple, el ministre Montoro diu que no finançaran nacions artificials. Estem parlant d'un govern concebut des del seu moment zero per recentralitzar l'Estat i extingir qualsevol mínima expressió de plurinacionalitat. El que ens agradaria és trobar interlocutors amb els quals ens poguéssim asseure, poguéssim parlar i poguéssim gestionar la possibilitat de fer un referèndum consensuat. Això és difícil amb Pedro Sánchez. Però, per altra banda, potser es pot establir una relació oberta, o plausible en les relacions, en les converses, que són molt complicades amb el govern de Rajoy. 

- Convergència ha de ser un catch-all party? Un partit que no es defineix massa ideològicament per abraçar un espectre molt ampli de la població? O s'ha de definir més per no ser ambigu?

- Convergència és un partit que treballa per la independència de Catalunya. En aquests moments, nosaltres el que volem és eixamplar aquesta majoria. Per tant, ens adrecem a consolidar els convençuts, i a aquells que estan a favor del dret de decidir, incorporar-los al sí. Aquesta és la idea bàsica que tenim. A partir d'aquí, ha de ser un partit de síntesi en el qual hi càpiguen diverses sensibilitats.

És evident que, durant un cert període, se'ns ha escorat cap a la dreta, i això ens fa perdre centralitat. Se'ns ha assenyalat com un partit de dretes. I hi ha un decalatge entre com és Convergència i com som percebuts per part de la gent. I, per tant, ens hem de ressituar des d'aquesta perspectiva, mantenint aquesta idea de ser un partit de síntesi però, evidentment, ens hem de centrar cap al centre i centre-esquerra si volem ser un partit que ho agafi tot.