04
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
0:43h
JARC-COAG ha sol·licitat al Ministeri d'Agricultura i a l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan) que posin en marxa els mecanismes per facilitar la venda directa de carn de conill al consumidor per aconseguir que els cunicultors deixin de perdre diners.
En aquest sentit, l'organització agrària reclama l'adaptació de la normativa higiènica-sanitària comunitària per accelerar la comercialització directa del productor al consumidor. JARC-COAG remarca que la manca de rendibilitat ha fet que el nombre d'explotacions de conill a Catalunya s'hagi reduït gairebé a la meitat des del 2009. Durant el darrer any els cunicultors han cobrat, de mitjana, 1,53 euros per un quilo de conill, malgrat que el cost de producció se situa entorn dels 1,80 euros/quilo.
JARC-COAG defensa que la "falta de rendibilitat" de les explotacions productores de conills "fa necessari trobar sistemes de comercialització alternatius que suposin un major valor afegit per als productors, com el cas de la venda directa", tal com ja s'està fent en països com ara Itàlia, França i Bèlgica.
Segons les darreres dades de l'Índex de Preus en Origen i Destí (IPOD), elaborades per JARC-COAG, durant el darrer any el preu en destí del conill ha estat, de mitjana, 3,5 vegades superior al preu en origen que cobra el productor.
Entre gener del 2015 i el mateix mes del 2016, el preu mitjà en origen ha estat d'1,53 euros/quilo. Aquesta quantitat se situa per sota dels costos de producció, que un estudi de la interprofessional Intercun estima en 1,80 euros/quilo. Així mateix, JARC-COAG denuncia que actualment els cunicultors estan cobrant 1,30 euros per quilo de carn, mentre el consumidor paga a destí un preu mitjà de 5,28 euros/quilo.
El sindicat agrari assegura que aquest context "crític" ha "descapitalitzat els ramaders" i ha forçat al tancament de 900 explotacions de conill a Catalunya des del 2009, cosa que indica que, en només 6 anys, el nombre d'explotacions ha caigut un 47%.
Sistemes de comercialització alternatius
Davant d'un escenari caracteritzat per una situació de baixos preus (per sota de costos), escàs consum intern, excés d'oferta i dificultats a l'hora de donar una major sortida a l'exterior, JARC-COAG creu necessari "trobar sistemes de comercialització alternatius que suposin un valor afegit de les produccions".
Per això, l'organització ha demanat al Ministeri d'Agricultura i a l'Aecosan que s'autoritzin els escorxadors en explotació i uns requisits més assequibles per als escorxadors de petita capacitat, tal com succeeix a França o Àustria. JARC-COAG considera que, d'aquesta manera, "es facilitaria al ramader optar per ambdues opcions de sacrifici".
En el cas d'aquells ramaders que per les seves circumstàncies econòmiques o petita producció no puguin desenvolupar el sacrifici en explotació, el sindicat planteja que podrien derivar els seus productes a petits escorxadors locals.
Molts d'aquests escorxadors locals estaven actius fa anys, utilitzant-se per al sacrifici de ramaderies de la zona i destinant la producció al seu consum en l'entorn rural en el qual es trobaven. JARC-COAG recorda que, després del tancament dels mateixos, "la població rural va perdre l'accés al mercat de conills produïts a la zona, el qual gaudia d'unes notables qualitats organolèptiques, com són la frescor o el sabor". "La venda directa en molts casos resulta ser l'única via per arribar a certs consumidors, generalment localitzats en el mitjà rural", segons el sindicat.
En aquest sentit, l'organització agrària reclama l'adaptació de la normativa higiènica-sanitària comunitària per accelerar la comercialització directa del productor al consumidor. JARC-COAG remarca que la manca de rendibilitat ha fet que el nombre d'explotacions de conill a Catalunya s'hagi reduït gairebé a la meitat des del 2009. Durant el darrer any els cunicultors han cobrat, de mitjana, 1,53 euros per un quilo de conill, malgrat que el cost de producció se situa entorn dels 1,80 euros/quilo.
JARC-COAG defensa que la "falta de rendibilitat" de les explotacions productores de conills "fa necessari trobar sistemes de comercialització alternatius que suposin un major valor afegit per als productors, com el cas de la venda directa", tal com ja s'està fent en països com ara Itàlia, França i Bèlgica.
Segons les darreres dades de l'Índex de Preus en Origen i Destí (IPOD), elaborades per JARC-COAG, durant el darrer any el preu en destí del conill ha estat, de mitjana, 3,5 vegades superior al preu en origen que cobra el productor.
Entre gener del 2015 i el mateix mes del 2016, el preu mitjà en origen ha estat d'1,53 euros/quilo. Aquesta quantitat se situa per sota dels costos de producció, que un estudi de la interprofessional Intercun estima en 1,80 euros/quilo. Així mateix, JARC-COAG denuncia que actualment els cunicultors estan cobrant 1,30 euros per quilo de carn, mentre el consumidor paga a destí un preu mitjà de 5,28 euros/quilo.
El sindicat agrari assegura que aquest context "crític" ha "descapitalitzat els ramaders" i ha forçat al tancament de 900 explotacions de conill a Catalunya des del 2009, cosa que indica que, en només 6 anys, el nombre d'explotacions ha caigut un 47%.
Sistemes de comercialització alternatius
Davant d'un escenari caracteritzat per una situació de baixos preus (per sota de costos), escàs consum intern, excés d'oferta i dificultats a l'hora de donar una major sortida a l'exterior, JARC-COAG creu necessari "trobar sistemes de comercialització alternatius que suposin un valor afegit de les produccions".
Per això, l'organització ha demanat al Ministeri d'Agricultura i a l'Aecosan que s'autoritzin els escorxadors en explotació i uns requisits més assequibles per als escorxadors de petita capacitat, tal com succeeix a França o Àustria. JARC-COAG considera que, d'aquesta manera, "es facilitaria al ramader optar per ambdues opcions de sacrifici".
En el cas d'aquells ramaders que per les seves circumstàncies econòmiques o petita producció no puguin desenvolupar el sacrifici en explotació, el sindicat planteja que podrien derivar els seus productes a petits escorxadors locals.
Molts d'aquests escorxadors locals estaven actius fa anys, utilitzant-se per al sacrifici de ramaderies de la zona i destinant la producció al seu consum en l'entorn rural en el qual es trobaven. JARC-COAG recorda que, després del tancament dels mateixos, "la població rural va perdre l'accés al mercat de conills produïts a la zona, el qual gaudia d'unes notables qualitats organolèptiques, com són la frescor o el sabor". "La venda directa en molts casos resulta ser l'única via per arribar a certs consumidors, generalment localitzats en el mitjà rural", segons el sindicat.