29
de gener
del
2016
- Pere IV d’Aragó (III en la numeració catalana) va néixer a Balaguer l'any 1319. Fill primogènit d’Alfons el Benigne i de Teresa d’Entença, el sobrenom amb el que va passar a la història no s'ajusta a la realitat, perquè el rei era va ser un home cruel i violent. També se'l coneix com "el del punyalet".
- Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Es va proposar l'objectiu de reintegrar a la Corona catalano-aragonesa els territoris perduts per successives particions successòries.
- En primer lloc, va annexionar les Balears (1343), el Rosselló i la Cerdanya (1344), al·legant l'incompliment dels deures del rei de Mallorca Jaume III com a vassall d'Aragó; per consolidar les seves conquestes va haver de rebutjar un intent de Jaume III per recuperar el regne amb ajuda de França en 1349.
- Pel que fa a l'illa de Sardenya, Pere III va voler acabar amb les contínues rebel·lions antiaragoneses que encoratjava Gènova; per això es va aliar amb Venècia i va vèncer la flota genovesa a Constantinoble (1352) i L'Alguer (1353); després va desembarcar a Sardenya, sotmetent als rebels per la força (1354-1356).
- També va tractar de recuperar Sicília casant-se amb Elionor de Sicília i convertint-se així en hereu d'aquell regne (1349); l'oposició del papa i dels Anjou el va portar a reforçar els drets de la casa d'Aragó mitjançant el casament del seu nét Martí amb la reina Maria de Sicília (1379).
- L'aliança amb Venècia -i amb França- va enterbolir les relacions amb Castella (apaivagades des dels començaments del regnat), ja que Pere I de Castella era aliat de Gènova i d'Anglaterra.
- D'aquesta manera va esclatar la Guerra dels Dos Peres (1356-1369), que se superposava a la guerra civil castellana (doncs Aragó donava suport a la candidatura al Tron de Enric II de Trastàmara) i a la Guerra dels Cent Anys, que enfrontava anglesos i francesos pel domini de les regions occidentals de França.
- La inexistència de descendents homes dels seus dos primers matrimonis va portar a Pere IV a declarar hereva a la seva filla Constança, trencant el costum successòria de la Corona d'Aragó i contrariant els drets del germà del rei; allò va desencadenar la rebel·lió de la noblesa a Aragó ia València.
- El rei va haver de fer concessions als nobles en les Corts de Saragossa (1347) i de València (1348), fins que, recolzant-se a Catalunya, va aconseguir imposar-se militarment als rebels (batalles d'Épila i Mislata) i castigar als seus capitostos (1348). En tot cas, el matrimoni amb Elionor de Sicília va solucionar el problema successori, amb el naixement dels futurs reis Joan I (1350) i Martí I (1356).
- Pere el Cerimoniós va morir a Barcelona la nit de Reis de 1387 després d’un llarg regnat. Alguns historiadors el consideren com l’últim gran rei de la casa de Barcelona. En el camp polític militar va derrotar tots els seus opositors i va ampliar els dominis de la Corona.
- Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Es va proposar l'objectiu de reintegrar a la Corona catalano-aragonesa els territoris perduts per successives particions successòries.
- En primer lloc, va annexionar les Balears (1343), el Rosselló i la Cerdanya (1344), al·legant l'incompliment dels deures del rei de Mallorca Jaume III com a vassall d'Aragó; per consolidar les seves conquestes va haver de rebutjar un intent de Jaume III per recuperar el regne amb ajuda de França en 1349.
- Pel que fa a l'illa de Sardenya, Pere III va voler acabar amb les contínues rebel·lions antiaragoneses que encoratjava Gènova; per això es va aliar amb Venècia i va vèncer la flota genovesa a Constantinoble (1352) i L'Alguer (1353); després va desembarcar a Sardenya, sotmetent als rebels per la força (1354-1356).
- També va tractar de recuperar Sicília casant-se amb Elionor de Sicília i convertint-se així en hereu d'aquell regne (1349); l'oposició del papa i dels Anjou el va portar a reforçar els drets de la casa d'Aragó mitjançant el casament del seu nét Martí amb la reina Maria de Sicília (1379).
- L'aliança amb Venècia -i amb França- va enterbolir les relacions amb Castella (apaivagades des dels començaments del regnat), ja que Pere I de Castella era aliat de Gènova i d'Anglaterra.
- D'aquesta manera va esclatar la Guerra dels Dos Peres (1356-1369), que se superposava a la guerra civil castellana (doncs Aragó donava suport a la candidatura al Tron de Enric II de Trastàmara) i a la Guerra dels Cent Anys, que enfrontava anglesos i francesos pel domini de les regions occidentals de França.
- La inexistència de descendents homes dels seus dos primers matrimonis va portar a Pere IV a declarar hereva a la seva filla Constança, trencant el costum successòria de la Corona d'Aragó i contrariant els drets del germà del rei; allò va desencadenar la rebel·lió de la noblesa a Aragó ia València.
- El rei va haver de fer concessions als nobles en les Corts de Saragossa (1347) i de València (1348), fins que, recolzant-se a Catalunya, va aconseguir imposar-se militarment als rebels (batalles d'Épila i Mislata) i castigar als seus capitostos (1348). En tot cas, el matrimoni amb Elionor de Sicília va solucionar el problema successori, amb el naixement dels futurs reis Joan I (1350) i Martí I (1356).
- Pere el Cerimoniós va morir a Barcelona la nit de Reis de 1387 després d’un llarg regnat. Alguns historiadors el consideren com l’últim gran rei de la casa de Barcelona. En el camp polític militar va derrotar tots els seus opositors i va ampliar els dominis de la Corona.