Jorge Soler: «Amb les barbaritats del PP, entenc que molts catalans siguin independentistes»

A Jorge Soler li diuen doctor, però no perquè sigui un sobrenom. El candidat de Ciutadans a Lleida és metge, i s'estrena en política en aquestes eleccions després de treballar-se una trajectòria professional que l'ha fet conegut en diversos indrets de la ciutat. La gent el para, i a ell li agrada explicar-se. L'entrevista comença tard, i s'atura a la meitat perquè uns pacients li pregunten si tornarà a la consulta. Aquesta és una pregunta que no respon amb seguretat. No ho diu, però se li nota que té ganes de fer política.

- Vostè no ha viscut mai de la política, oi?

- Mai no havia pensat en dedicar-m'hi. Fa uns mesos em van fer l'oferta d'encapçalar la llista de Ciutadans a Lleida, i em vaig engrescar ràpid. De fet, m'he passat les vacances preparant-me per aquest repte.

- De què viu?

- Sóc metge amb plaça fixa. El meu àmbit de feina ha estat sempre el Centre Històric de Lleida, on he viscut de molt a prop les desigualtats socials i he intentat ajudar la gent que ho passa malament.

- Defineixi Ciutadans

- És un partit que té les idees molt clares, que vol canviar les coses. Les estructures polítiques, el model de finançament, impulsar una regeneració democràtica...

- Estan més propers al PP o al PSC?

- Estem al mig, encara que no sé ben bé on estan els socialistes (riu). El nostre és un programa centrista on es prioritzen dues coses: l'activació de l'economia i unes polítiques socials sòlides.

- Bé, aquest és un discurs que fan altres partits. Què els diferencia a vostès?

- Tenim moltes coses en comú amb altres formacions. Jo no vull estar al capdavant d'un partit que no té per objectiu ajudar la gent.

- Aposten per acabar amb la corrupció. Com ho pensen fer?

- De moltes maneres, i tenim un programa molt clar en aquest sentit. El primer que cal aconseguir és que els que governin aquest país sigui gent honesta. El meu partit em va fer signar un document en el qual donava fe que el meu currículum era cert. Escolti, jo sóc una persona que té un nom i una trajectòria, que vinc de la facultat i de llocs que són molt respectacles. No puc anar al costat de gent que està vinculada amb escàndols polítics. S'han de fer moltes coses per acabar amb la corrupció.

- Sí, però quines.

- L'administració ha de ser transparent. Tots creiem que Madrid no financia bé Catalunya, això és una evidència, però hem de saber on van els diners. Ens diuen que la gestió és pública, però on? ens mereixem un govern que sigui clar. D'altra banda, també hem de despolititzar les institucions. Aquí sempre ens han governat els mateixos, o uns o els altres. I després resulta que al gran pare de la pàtria se li havia oblidat que tenia diners a Andorra.

- Limitació de mandats?

- Em sembla obligat. Ja li dic, resulta que sempre han manat els mateixos i que a sobre, quan anat a negociar, han fracassat.

- Quants anys?

- Vuit anys són suficients.

- Què hi va a fer al Parlament si el 27-S surt escollit diputat?

- Intentar governar per a tothom. Sempre he volgut solucionar els problemes de la gent, i m'he trobat còmode en aquesta voluntat. M'hi he deixat la pell en ajudar, sóc una persona treballadora, d'escoltar molt i que s'entén bé amb tothom.

- Com es pot governar per a tothom si vostès defensen, per exemple, un model educatiu trilingüe en un país on hi ha molta gent que aposta per una immersió lingüística que posen en dubte. Creu que aquestes persones es veurien representades per Ciutadans?

- Les coses s'han de negociar. El que pretenem és que es millorin les competències, i que les properes generacions surtin més preparades en totes les matèries. Sobre la llengua, veig aquest tema com una oportunitat. Que la gent parli bé el català, el castellà i l'anglès, perquè ara no està passant. Jo veig estudiants de medicina que no poden passar una consulta a Anglaterra, perquè es necessita un bon nivell. Jo vaig estar una temporada a Londres, i sé per experiència que és complicat fer-ho.

- La immersió lingüística ha creat conflicte? Ho dic perquè durant anys molts alumnes catalans han rebut més classes en castellà del que marcava aquest model i ningú s'ha queixat. Només ara.

- Hi ha hagut problemes perquè s'ha polititzat. És cert que no n'hi havia hagut mai.

- I qui creu que els ha creat?

- En bona part, Madrid, que mai no ha entès Catalunya.

- Diu que Madrid mai no ha entès Catalunya, i que és una evidència que el país esta mal finançat. Pot entendre que hi hagi gent que s'hagi convertit a l'independentisme?

- Clar que es pot entendre, sobretot quan surt la gent del PP dient les barbaritats que diuen. Per això crec que s'ha de canviar el govern d'Espanya. Catalunya és un motor, una gran terra d'oportunitats, de gent treballadora. És un territori de gent que innova.

- Per tant, seria viable com a estat independent, oi?

- Aquesta no és la qüestió.

- Ja. Però ho creu o no?

- Crec que Catalunya necessitaria el mercat d'Europa, que és molt important.

- I pensa que marxaria de la Unió Europea?

- Clar que marxaria!

- Ho assegura?

- No sóc jurista, sóc metge jo.

- Li ho pregunto perquè el seu partit ha brandat sovint aquest discurs que es basa en dir que un estat català sortiria de la Unió Europea.

- En primer lloc; crec que és important entendre que la legalitat la marquen els estats, i que ara mateix Espanya té un vincle amb Europa, com si fos un contracte. Si es declarés la independència, Catalunya perdria aquest contracte, i aleshores l'economia se'n ressentiria, perquè el que volen les empreses són mercats tranquils on la gent hi pugui invertir. Al cinturó metropolità de Barcelona hi ha moltes filials d'empreses estrangeres...

- Volkswagen ha anunciat que invertirà a la seva planta de Barcelona 3.000 milions entre 2015 i 2019.

- Marxar seria un error. Tots els mandataris europeus ho diuen. En una entrevista recent, Artur Mas va reconèixer que ha trucat els dirigents de tot Europa i que no li han agafat el telèfon. I aquest ha de ser el nostre líder? Catalunya no és pot estar ni un minut fora d'Europa. Ja hi ha qui diu que els funcionaris haurien de fer esforços econòmics...

- Creu que els funcionaris no cobrarien?

- Hi hauria canvis econòmics. El fet que hi hagi un risc ens ha de fer replantejar moltes coses. Li poso un exemple; els projectes de recerca més interessants són els europeus, i això fa que tinguis grups d'investigació potents. Catalunya quedaria al marge de tot això si surt de la UE.

- En què millorarà econòmicament el país si el governa Ciutadans?

- Rebaixarem impostos, unificarem duplicitats, revisarem el tram autonòmic, que és el més car de l'estat...

- El seu model és el federal?

- Pot ser una bona opció.

- Sí, però li pregunto si això és el que defensen

- El nostre és el model de la transparència. Les balances fiscals són molt complicades d'entendre, i ara sembla que les negociacions es basen en qui més plora. Volem un país on es pugui captar el talent, que a la gent jove se la pugui contractar sense que els empresaris hagin de pagar la Seguretat Social durant els primers anys. Simplificar la burocràcia...

- Eliminaran els Consells Comarcals?

- Hi ha moltes duplicitats, i és convenient una reducció de les estructures d'aquests organismes, també de les diputacions. Jo ja entenc que aquestes institucions serveixin per garantir el finançament a petits municipis, i sobretot en un territori com el nostre, on tenim una magnífica dispersió territorial, però ens hem d'encarregar que hi hagi més bons polítics i menys gent col·locada i càrrecs de confiança. L'administració s'ha d'aprimar.

- Si el 27-S guanyen les forces independentistes, què faran?

- No guanyaran

- S'ha mirat les enquestes?

- Escolti què diu el carrer. La gent veu que darrere de Junts pel Sí hi ha Artur Mas amb molts interessos. L'independentisme és sentiment i emoció, però no té cap fonament.

- La sensació és que estan obsessionats amb Artur Mas...

- Ell és el líder d'aquest moviment, que és realment un despropòsit. El candidat de Girona, Lluís Llach, va dir que no tenia ni idea del model turístic. Aquesta gent ens ha de governar?

- Vostè va estar vinculat a la Fundació CatDem, qua ve estar escorcollada fa setmanes. Expliqui'm què hi feia.

- L'any 2009 vaig fer un llibre que versava sobre la immigració. Em van trucar de molts indrets i vaig fer conferències a molts llocs. En aquella època m'interessava moure'm molt i fer créixer el meu currículum. Em donaven premis, i escrivia articles que es publicaven en llocs de prestigi. Un dia l'editor Lluís Pagés em va presentar un noi del Senegal que estava vinculat amb polítiques d'immigració de la Generalitat de Catalunya, i jo vaig veure que allò era una oportunitat per promocionar el meu treball. Em va trucar Marina Geli, que aleshores era consellera de Sanitat, i em va sorgir la possibilitat de presentar el llibre a la Fundació CatDem, on ho vaig fer en una conferència que està penjada a internet. No tinc res a amagar.

- La tornaria a fer ara a la CatDem?

- Si estiguessim al 2009, sí. Jo no sabia que aquesta fundació estava vinculada amb operacions estranyes. He de dir, però, que allà vaig conèixer gent molt bona i preparada. Xavier Celorrio, Jordi Sauret, el mateix Agustí Colomines, que n'era el director. Ens vam reunir unes quantes vegades per parlar d'immigració, de sanitat, de processos d'integració... era un grup molt plural, però hi vaig anar perdent el contacte amb el temps.
 

La campanya del 27-S, en directe a NacióDigital

Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S

Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S

Mapa interactiu: quins municipis han visitat els set caps de llista?

Enquesta: què votaràs el 27-S?

La porra del 27-S: reparteix els 135 diputats del Parlament

Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions

Totes les fotos de la campanya de les eleccions del 27-S