19
de setembre
del
2015
Actualitzat
a les
17:48h
Sara Vilà ja sap de què van unes eleccions al Parlament de Catalunya. El 2012 va liderar la candidatura d'ICV a les terres de Lleida, i ara repeteix, encara que encapçalant la llista de Catalunya Sí que es Pot, la que molts vinculen amb Pablo Iglesias. Vilà creu que la seva presència els ajuda a omplir barris i a engrescar la gent, una fita que es complementa, diu, amb la voluntat que té la seva llista de pactar un referèndum amb Madrid i d'iniciar un procés constituent.
- Vostè ha viscut de la política?
- Sí, des de l'any 2009. Tenia un càrrec de confiança al Consell Comarcal de les Garrigues per treballar en temes socials i polítics. El 2011 vam perdre el conseller comarcal i aleshores em va contractar ICV i la fundació Nous Horitzons per fer estudis dins del partit. A partir del 2012 tinc el sou de diputada al Parlament de Catalunya.
- I com es guanyava la vida abans?
- M'agrada aquesta pregunta, perquè així em puc explicar. D'ençà que estudiava Filosofia a la Universitat de Barcelona vaig treballar; feia de cambrera i als estius a Unió de Pagesos feia de treballadora social amb els temporers que venien a Lleida a collir fruita. Va ser en aquella època que vaig començar a interessar-me per la immigració. Després vaig fer un màster de contactes multiculturals a la Universitat de Lleida i posteriorment em va contractar l’Institut Europeu de la Mediterrània per treballar en un congrés de moviments humans. Més endavant em van donar una beca per cursar a Egipte un màster de polítiques relacionat amb la Unió Europea i els països àrabs, i després també vaig formar part d’un projecte de cooperació al Marroc.
- Què farà al Parlament si surt escollida el 27-S?
- El que he estat fent fins ara. Seguir investigant la gestió i la opacitat del canal Segarra-Garrigues, lluitar contra el Consorci sanitari, contra aquelles polítiques i activitats extractives que afecten els ciutadans i el medi ambient... per molt que ens diguin que aquesta és una legislatura excepcional, Catalunya tindrà un govern i es faran polítiques. Si guanyem, aplicarem el nostre programa electoral, i sinó, treballarem per incidir en els governants. També sobre el tema nacional. El nostre full de ruta és més realista i compta amb majories més àmplies que el de Junts pel Sí.
- Alguns candidats acusen el seu partit de ser poc concret en aquesta qüestió. Com definiria vostè Catalunya Sí que es Pot?
- Autodeterminista
- I això què vol dir?
- Entre el sí i el no hi ha l'autodeterminisme. Estem a favor de l'autodeterminació de Catalunya. Creiem que s’ha renunciat excessivament ràpid al referèndum, i tot i els problemes que ens posa Madrid per fer-lo, veiem que hi ha possibilitats de canvi a Espanya. Si totes les enquestes donessin la majoria absoluta al PP o al PSOE, que per nosaltres és si fa o no fa el mateix en aquest tema, ja li diria que és més complicat, però considerem que no ho és. Hi ha moltes forces que poden projectar un canvi de mentalitat al Congrés.
- Confia sobretot en una, Podemos.
- Sembla que quedarà un Congrés dividit en quatre formacions; PP, PSOE, Podemos i Ciutadans. Independentment de la representació que tregui Podemos, el fet de fer fora Rajoy de la Moncloa és vital per a nosaltres. Si això passés, se’ns obririen molts camins, i no només en el tema nacional.
- I si no es dóna aquest cas i Rajoy continua com a president del Govern espanyol?
- No subordinem la nostra agenda. El que plantegem és un procés constituent en el qual es vagi redactant una Constitució catalana, però volem que es faci de manera popular i que el poble se la pugui fer seva. No volem un text aprovat ràpidament amb quatre esmenes. D’aquesta manera ens assegurem la inclusió en aquest procés de molta gent que ara n’està al marge.
- Pel que diu, el seu partit no està tant lluny de les forces independentistes malgrat que el posin al mateix sac que Ciutadans i PP.
- A Artur Mas li interessa dir que estem al bloc del no, però la realitat és més tossuda i a partir del 28 de setembre el discurs de Junts pel Sí canviarà i diran que els nostres diputats no es poden comptar amb els del PP i Ciutadans. Si els hi interessa sumar forces hauran de fer aquest relat.
- Un persona que és independentista els pot votar?
- Totalment. De fet, tenim molta gent a la candidatura que ho és.
- Vostè mateixa, Lluís Rabell...
- Ell va dir que no se sent independentista tot i que va votar Sí-Sí el 9-N. Ho va fer com un vot de càstig i no de ruptura amb el Govern espanyol. Un no s'ha de sentir necessàriament independentista per votar que sí en un referèndum. Però a Catalunya Sí que es Pot hi ha una bona colla de candidats que aposten per l’estat propi. Votar-nos no és incompatible amb ser independentista.
- El seu objectiu a curt termini és un referèndum?
- Sí, i un procés constituent.
- I l’estat propi a la llarga?
- Com més aviat millor, però hem de ser realistes.
- Per tant, sí que visualitzen una Catalunya independent en un futur...
Hi ha moltes opinions en aquest sentit dins de Catalunya Sí que es Pot. Gent que aposta per l’estat propi i d’altres que creuen en el confederalisme. Totes les postures són legítimes.
- Això no pot crear dubtes a l'hora de votar?
- Pot crear dubtes si un intenta polaritzar la campanya. Diem que les eleccions són multiplebiscitàries. En aquests comicis s’escullen diputats, i el nostre projecte polític va més enllà de la independència. Potser hi ha gent que prefereix que a Catalunya governi un partit que prioritza les polítiques socials que porta al seu programa.
- Bé, però els que defensen la independència ho fan precisament per tenir unes eines que permetin millorar aquestes polítiques de les que parla. Almenys, això diuen...
- A mi no m’agrada aquest discurs, no el comparteixo gens. La CUP, per exemple, diu que manté la lluita social i nacional en el mateix eix, però crec que prioritza el segon per sobre del primer. S’oblida que mentre s’arriba a la independència el país s’ha de governar, i que no es pot desmantellar.
- Quin paper tindrà la seva candidatura si les forces independentistes obtenen majoria absoluta la setmana vinent?
- La CUP ha d’aclarir primer si donarà suport a Artur Mas com a president del Govern. A partir d’aquí, nosaltres no descartem treballar en un full de ruta nacional. Després de les eleccions s’hauran de posar sobre la taula els projectes polítics, i intentar trobar majories, i no estem lluny en aquest sentit. L’únic que ens diferencia amb la CUP és que tenim els passos desordenats. Ells saben que sense una àmplia majoria no es pot declarar la independència, i nosaltres som partidaris d’un procés constituent. Cal veure com ho valora Junts pel Sí, i què proposa.
- Vostès defensen un referèndum pactat amb Madrid. Això vol dir una reforma de la Constitució espanyola?
- No parlem de reforma, sinó de voluntat política. Ho hem tingut molt clar des del principi. Si no hi ha hagut referèndum és perquè no han volgut, no perquè no hi hagi la Constitució adequada, això és una molt mala excusa. Teníem cinc vies jurídiques per poder-lo fer, i qualsevol d’elles ens servia. Vam anar a Madrid a demanar-lo i ens van dir que no.
- Li sap greu que Romeva vagi a la llista de Junts pel Sí?
- Per nosaltres no, per ell sí. No entenem massa aquest canvi, i no veiem clar on s’ha posat. Em sembla que ni ell mateix ho sap. La sensació que tinc és que ell fa un discurs i Artur Mas en fa un altre. La seva cara bonica li ha servit a Junts pel Sí per tapar la cara dura de Mas.
- Parlant de cares. Els hi va bé a vostès la cara del Pablo Iglesias, o els eclipsa?
- Ens va bé perquè ens permet arribar en barris on abans era molt difícil entrar. Hi ha molta gent que no anava a votar a les eleccions al Parlament de Catalunya, i ara s’estan mobilitzant. Amb Pablo Iglesias, que és una cara coneguda, omplim els barris, i això ens indica que el canvi de polítiques i el trencament amb el sistema antic també engresca.
- En què es concreta el seu programa econòmic.
- PP, PSOE i CDC s’han dedicat en els darrers anys a rescatar bancs, i nosaltres volem ajudar les persones. Hem de capgirar aquestes polítiques, i tot i que sabem que hi ha 16.000 milions de dèficit fiscal, tenim clar que hi ha uns pressupostos que poden ser gestionats d’una altra manera, i amb responsabilitat. Només dos de cada 25 nens tenen beca menjador, hi ha 45.000 pisos buits a Catalunya, 49 desnonaments diaris... tot això s’ha de resoldre. Els diners que s’han destinat a constructores i a grans infraestructures que no són urgents nosaltres els volem posar al servei de Benestar Social.
- A Lleida, un dels seus grans cavalls de batalla ha estat el Segarra-Garrigues. Què proposa per millorar aquesta obra?
- Una auditoria. Fer una foto fixa de com està aquesta situació i tornar a fer un plantejament de les coses que no funcionen. El nostre model s’allunya molt del de CDC, que aposta per grans explotacions enlloc de potenciar les petites finques familiars. El que cal fer amb el canal és fer rendir al màxim l’obra que ja està feta, i això ara no està passant. Molts pagesos no s’han sumat al reg, perquè no el veuen viable, i això ens indica la necessitat de revisar el model de gestió. S’hauran de mancomunar algunes coses, i també compensar els regants que estan afectats per la zona ZEPA, que la fixa Europa.
- En els darrers dies s’ha acusat Romeva d’anar contra el Segarra-Garrigues precisament per aquest tema.
El PSC se sent culpable per la seva mala gestió en aquest tema, perquè era competència seva durant el Tripartit. Romeva no va anar en contra del canal, sinó que només va intentar fer complir la normativa d’aus per evitar multes, que finalment ens han acabat posant. Amb el Segarra-Garrigues es necessita el gran debat de país que vam demanar en aquesta darrera legislatura i que no ens han deixat fer.
- Vostè ha estat molt bel·ligerant amb aquesta qüestió. Per quina raó?
- Perquè no és aigua neta. No acuso, perquè no en tinc proves, però m’han arribat comentaris de factures inflades, de firmes de contractes sense els passos administratius adequats...
- Li fa por que amb la independència Catalunya surti de la Unió Europea?
- Tinc un sentiment contradictori en aquest aspecte. Sortir-ne no crec que sigui una bona notícia. Només cal veure el calvari que està passant Grècia per no sortir de l’euro, que empobriria la societat i provocaria fuga de capitals. Ara, cal ser conscients que Europa no pot continuar per aquest camí, i que és necessari un canvi de les maneres de fer política. Europa ofega els seus estats.
- Creu que pot passar?
- Hi ha molta demagògia, i bàsicament perquè ningú no ho sap. És cert que no està prevista la sortida de cap país, però Catalunya no ho és, de manera que no sé com podria sortir si mai no hi ha entrat (riu). No obstant, si s’ho proposa la Comunitat Econòmica Europea, Catalunya pot quedar fora.
La campanya del 27-S, en directe a NacióDigital
Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S
Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S
Mapa interactiu: quins municipis han visitat els set caps de llista?
Enquesta: què votaràs el 27-S?
La porra del 27-S: reparteix els 135 diputats del Parlament
Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions