El nervi de la revolta

"El seny, si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat, només serveix per tapar covardies". El candidat de la Crida per Lleida - CUP, Pau Juvillà, té aquesta màxima en una litografia penjada en una de les parets de casa seva. Vaig mirant mentre cuina alguna cosa ràpida. De fet, aquest noi de 41 anys que s'estrena en unes eleccions municipals com a cap de llista ho fa tot ràpid. O almenys, això sembla a simple vista. Se li embarbussen les paraules perquè, diu, té massa coses a dir, i reconeix que aquest és el principal problema que té quan li toca fer debats o parlar en públic.

L'esbronquen per aquest motiu, però el nervi el pot. Juvillà és capaç de fer la compra, atendre una trucada, saludar la caixera i parlar sobre les enquestes gairebé al mateix moment. L'energia que desprèn, esgota. Ho diu fins i tot un dels polítics catalans que més de bòlit va, David Fernández. "Al Pau el pateixo" bromeja tranquil. 
 
Les enquestes diuen que el seu partit tindrà representació a la Paeria a partir del mes de juny, però diu que no s'ho creu, que el que compta són els vots i no els sondatges. Mengem fideus, i ell parla de les llistes i del debat que té en una hora amb els candidats que, com ell, no han estat al consistori en els darrers quatre anys. Repassa apunts i anota possibles intervencions. Pregunta i respon a les preguntes sobre els llibres i els quadres que té a casa. Alguns de Cuba i de Gaza, on hi va estar el 2007.

Cal marxar, però abans faig un balanç del temps de descans. Zero minuts. I tot això només amb un ronyó. "Com dius?", pregunto. Sí, mira. S'aixeca la samarreta i deixa veure una cicatriu d'un pam que li van haver de fer per culpa d'un tumor. "Sempre vaig pensar que aniria bé, la cosa". I sí, hi va anar.

De la campanya li costa haver d'estar a tot arreu. "Treballo i faig campanya, i això vol dir que poso els nens a dormir i, alguns dies, he de tornar a sortir per enganxar cartells", diu. Arribats a la tele, regna la cordialitat, i alguna que altra broma amb Ángeles Ribes, la política unionista de moda a Lleida, i amb Eduard Baches, el candidat amb el qual aniria a sopar. El candidat de la Crida per Lleida no és el més jove, però té una cara de nen trapella que el fa empàtic. Ho comprova la maquilladora, que diu que no pot fer miracles quan el candidat li demana que el deixi ros i amb ulls blaus.
 
Amb aquesta cleca entra a un debat que està marcat per les crítiques al govern de Ros, que no hi és. La cordialitat de la prèvia s'ha traslladat al camp de batalla, on els partits no s'han fet sang entre ells. "Volia atacar més, però tenia poc temps" es justifica mentre sortim volats a buscar el cotxe per anar a un acte de la Crida que, quan arribem, ja ha començat. La premsa apunta amb els micròfons David Fernández quan irromp Juvillà, que exigeix a l'alcalde de la ciutat que doni explicacions sobre les investigacions de la Fiscalia al finançament de la Llotja.

Just acabar, prenem el cotxe amb el diputat i cap a Balaguer. Ho fa carregant un faristol, que entra com cop al cotxe. D'alguna manera i sense voler, de Juvillà depèn l'èxit de l'acte a la capital de la Noguera. Porta el protagonista i part de l'escenari. No pot fallar, i per això s'acolloneix quan un cotxe de Mossos d'Esquadra engega la sirena just quan està rere seu. "T'imagines que ara ens paren? arruïnem la campanya" bromeja. Amb el temps just, arriba a la Plaça Mercadal amb un nervi que contrasta amb la calma de Fernández, que durant el viatge ha estat pendent d'un mòbil que li treu fum. 
 
"Creus que entrarà la Crida a Lleida?", li demano. "Hauria de fer-ho, i crec que ho farà" sentencia Fernández.