Jornada de reflexió

Si la lliga hagués començat fa dos mesos, el Lleida hagués baixat a tercera divisió. Aquesta dada serveix per explicar el desastrós final que ha completat l'equip d'Imanol Idiakez, a to durant gran part de la temporada i que s'ha ensorrat d'una manera tan sorprenent com irritant en els moment decisius de l'any. Els lleidatans no faran play-off per demèrits propis, perquè tot i que han treballat bé durant molts mesos, no han estat capaços de fer un salt endavant quan era necessari. Sense nervi ni caràcter, els blaus s'han anat empetitint després de la derrota al camp del Nàstic, un cop que els va allunyar del liderat i que va marcar un punt d'inflexió en la singladura del Lleida Esportiu per aquesta temporada, que ha passat de ser la més prometedora a ser la més decebedora de la curta història del Lleida Esportiu. 

Aquell equip que confiava no només en fer play-off, sinó també en lluitar pel liderat a final de temporada, s'ha abandonat tot i el suport dels afeccionats, pocs si es compara amb la dimensió de la ciutat, però insistents en l'anhel de fer play-off per somiar en altres èxits majors. Fora de casa l'equip ha baixat les seves prestacions d'una manera que ha fet impossible pensar que aquesta plantilla estava en condicions de pujar a Segona A com tantes vegades s'havia repetit des de la directiva, a voltes, excedida en la confiança i que ha posat una pressió a la plantilla que reconeixia el propi Idiakez durant la seva trista roda de premsa d'ahir. Els lleidatans creien que podien fer-ho, i així es muntaven les campanyes de màrqueting del club, necessàries i molt legítimes, però el problema a la gespa només el podien solucionar els jugadors, i no ho han sabut fer.

S'imposa la reflexió al club després d'aquest daltabaix, i la primera decisió que cal prendre és la continuïtat d'Idiakez, un tècnic que en les darreres setmanes ha estat molt qüestionat per l'afició, que el comparava amb Seligrat, un entrenador que no tenia la filosofia de toc del basc però que mantenia una tensió competitiva que enguany no s'ha vist en el moment més important. Jordi Esteve va ratificar-lo tot just acabar el partit de Cornellà, però en futbol no hi ha res segur, i menys quan el Lleida Esportiu és expert en assegurar continuïtats mentre negocia amb altres tècnics. Que es quedi o no Idiakez no treu, però, que el club no hagi d'afrontar els canvis que es produiran, de segur, en la plantilla.

Jugar un any més a Segona B farà que alguns dels jugadors de referència com Chamorro, Miramon o Ekhi puguin albirar altres oportunitats en equips de categories més altes que la del Lleida. El repte dels Esteve serà doble; intentar mantenir l'estructura d'aquest conjunt i fitxar bo i barat, una tasca que, tot sigui dit de passada, Jordi Esteve ha fet bé en diverses ocasions. De fet, un dels problemes principals del Lleida és precisament aquest, haver d'anar buscant oportunitats perquè la caixa no permet alegries, una situació que entronca amb la dificultat de fons que es troba aquest equip, que és el poc suport de la ciutat. Els aficionats que van al Camp d'Esports són de primera, però la capital de província que és Lleida no ha demostrat que vulgui un equip més enllà de la Segona B.

El Nàstic jugarà el play-off patrocinat per Sorigué, i el Reus farà el mateix lluint Borges. Més enllà dels interessos que puguin tenir aquestes marques en fer la publicitat en aquests equips, el cert és que aquest és el paradigma de tot plegat. El Lleida jugarà a la Segona B fins que la ciutat vulgui.