El candidat exigent que rebutja la sort

"Mai com ara no hi havia hagut tanta unitat al partit entorn un candidat". Ho diu un dels dirigents de CiU a Lleida, que parla amb entusiasme de l'alcaldable que li vol disputar la vara de paer en cap a Àngel Ros. El repte que té Toni Postius és tan gran com engrescador. La il·lusió de ser el responsable de la fi de tres dècades de governs socialistes a la capital del Segrià és el carburant que fa moure aquest enginyer informàtic de 30 anys que porta un any de preparació política per lliurar la batalla final que es lliurarà d'aquí una setmana. Sap que està en el moment decisiu i que el rival és fort, per això es multiplica per atendre, saludar o escoltar el màxim número de persones.

Mentre ho fa, el seu equip de comunicació l'elogia i l'afalaga d'una manera que gairebé fa la pregunta obligada: "Té algun defecte?". S'ho pensen uns segons fins i tot. "No es cuida massa, ho hauria de fer més" assegura l'assessora política de la federació, optimista, com tots, de cara al 24-M.
 
Aquest dissabte és el dia gran de CiU a Lleida, el dia del míting amb el president de la Generalitat i on Postius haurà de fer el seu discurs de gala. Diu que se l'ha preparat durant el matí, però admet que parlar en públic és una de les coses que menys li agrada de fer en campanya electoral. "Sóc bastant tímid i encara ara tinc papallones a l'estomac abans de parlar" admet el candidat, que surt a la palestra amb el públic dempeus i al crit d'"alcalde, alcalde!".

Carrega molt durament contra Ros amb l'objectiu de contraposar després les seves propostes i voluntats polítiques, basades en la transparència i la participació. En general, se'n surt bé el candidat, tot i que el lloc on se'l veu més còmode és en la distància curta, escoltant i proposant. Ho podrà fer millor o pitjor, però és innegable que Postius té moltes ganes de ser alcalde. El primer que acabaria amb Ros.

Diuen que és molt pesat d'ell mateix, i que s'aplica una exigència que transmet al seu cercle més proper de campanya, que pressiona, a voltes, amb missatges de Whatsapp. "Estic en cinc grup diferents de CiU" indica el candidat mentre arriba al barri de l'Horta, un indret on les cases disperses i els terrenys llaurats obliguen a desplaçar-se en cotxe per fer campanya. Postius puja al seient del copilot, i es sincera quan se li pregunta amb quin dels seus rivals polítics aniria a sopar.

"Ho faria amb Eduard Baches d'ICV i també amb Àngel Ros. M'agradaria estar parlant a soles durant dues hores", diu Postius mentre s'arriba a una de les cases on l'esperen. Tothom qui rep el candidat li diu que el votarà, unes paraules que agraeix però que generen un dubte. Com sap si diuen la veritat? Creu que sí, que votaran per ell, i ho explica per una peculiar teoria: "La gent que no et vol votar s'acomiada amb un "que tinguis sort!". La sort, diu, no li farà ser alcalde. Els vots, sí.  
 
En aquest sentit creu que el seu partit ha de solucionar el problema de la desmobilització d'un votant que confia en CiU quan toquen eleccions autonòmiques i que es queda a casa o marxa a altres partits quan els comicis són locals. Per això considera fonamental trepitjar el carrer, per fer-se conegut i fermar aquest elector. Aquesta serà la clau de volta del seu futur polític immediat, la capacitat de fer un salt electoral. "Em quedaré tocat si no l'aconseguim fer", diu.

D'aquí set dies s'enfrontarà a la veritat de les urnes, i encara que apunta alt, assegura que també li ha passat pel cap deixar-ho si els resultats són dolents. Mentrestant, seguirà en aquest tasca que desitja acabar, però no perquè no li agradi, sinó per recuperar la normalitat de les relacions familiars.