23
d'abril
del
2015
Actualitzat
a les
0:53h
El maig del 2010 la Paeria de Lleida prohibia l’ús del vel integral. L’argument que donava la institució era que aquest element atemptava contra la igualtat de gènere. Immediatament després de la prohibició de Lleida, el debat es va traslladar a Tarragona, el Vendrell o Barcelona. La polèmica estesa a diferents ciutats catalanes obviava que l’element no deixa de ser una mostra pública d’identitat col·lectiva i de gènere, en aquest cas de tipus religiós. Com en tots els casos, altra cosa és que l’element es dugui per imposició.
Tanmateix, el del 2010 no era el primer cop que es prohibia un element relacionat amb la identitat a Lleida. Antoni Castellà Mora va ser nomenat com a nou director de l’Escola Normal de Lleida el novembre de 1881, el que seria l’equivalent al degà de l’actual Facultat d’Educació. Castellà era originari de Balaguer, havia estat un estudiant brillant i va concursar per obtenir la plaça de Lleida. La seva arribada a l’Escola Normal de Lleida no va ser del tot tranquil·la. En aquella època diversos estudiants mostraven la seva adhesió al catalanisme acudint a classe amb una barretina roja.
El director, poc amic d’aquest ideari, va reaccionar sense esperar. De seguida va fixar un avís on argumentava que la barretina era “alarde de menos adhesión a la autoridad del Gobierno”. I això significava que “esta Dirección no puede menos que prohibir en cumplimiento de un deber sagrado, a dichos alumnos el uso de aquel gorro durante su permanencia en la Escuela”. La prohibició incloïa “que la infracción de esta orden será castigada con el rigor que previenen las disposiciones reglamentarias”.
Els estudiants no es van quedar plegats de braços i van recórrer la prohibició. Finalment, l’afer va arribar a orelles del governador civil, que va fer retirar l’ordre de prohibir l’ús de la barretina. El mateix ha acabat passant amb el cas del vel integral, el Tribunal Suprem anul·lava l’ordenança de l’ajuntament que el prohibia.
En els dos casos, observem com elements del vestuari que expressen una identitat són prohibits. En cap cas es prohibeix a les monges dur la seva característica roba que cobreix part del seu cos o a la guàrdia civil portar tricorni, per exemple. Tot sembla indicar que podem expressar una determinada identitat i altres no. En un país com el nostre, que es defineix a sí mateix com a democràtic i liberal veiem com algunes identitats són minoritzades i altres dominants. En un país divers com el nostre, quin ha de ser el tret o els trets identitaris que ens caracteritzin? Poden ser la llibertat?
Veieu també:
MIÑAMBRES, A. (1994). L’Escola Normal de Lleida. Lleida: Universitat de Lleida.
Altres Històries de Lleida
Tanmateix, el del 2010 no era el primer cop que es prohibia un element relacionat amb la identitat a Lleida. Antoni Castellà Mora va ser nomenat com a nou director de l’Escola Normal de Lleida el novembre de 1881, el que seria l’equivalent al degà de l’actual Facultat d’Educació. Castellà era originari de Balaguer, havia estat un estudiant brillant i va concursar per obtenir la plaça de Lleida. La seva arribada a l’Escola Normal de Lleida no va ser del tot tranquil·la. En aquella època diversos estudiants mostraven la seva adhesió al catalanisme acudint a classe amb una barretina roja.
El director, poc amic d’aquest ideari, va reaccionar sense esperar. De seguida va fixar un avís on argumentava que la barretina era “alarde de menos adhesión a la autoridad del Gobierno”. I això significava que “esta Dirección no puede menos que prohibir en cumplimiento de un deber sagrado, a dichos alumnos el uso de aquel gorro durante su permanencia en la Escuela”. La prohibició incloïa “que la infracción de esta orden será castigada con el rigor que previenen las disposiciones reglamentarias”.
Els estudiants no es van quedar plegats de braços i van recórrer la prohibició. Finalment, l’afer va arribar a orelles del governador civil, que va fer retirar l’ordre de prohibir l’ús de la barretina. El mateix ha acabat passant amb el cas del vel integral, el Tribunal Suprem anul·lava l’ordenança de l’ajuntament que el prohibia.
En els dos casos, observem com elements del vestuari que expressen una identitat són prohibits. En cap cas es prohibeix a les monges dur la seva característica roba que cobreix part del seu cos o a la guàrdia civil portar tricorni, per exemple. Tot sembla indicar que podem expressar una determinada identitat i altres no. En un país com el nostre, que es defineix a sí mateix com a democràtic i liberal veiem com algunes identitats són minoritzades i altres dominants. En un país divers com el nostre, quin ha de ser el tret o els trets identitaris que ens caracteritzin? Poden ser la llibertat?
Veieu també:
MIÑAMBRES, A. (1994). L’Escola Normal de Lleida. Lleida: Universitat de Lleida.
Altres Històries de Lleida