29
de març
del
2015
Actualitzat
a les
16:27h
A Joan Ramon Zaballos li queden dos mesos com a cap de l’oposició a la Paeria. Després de quatre anys al capdavant del grup municipal de CiU, a aquest professor d’alemany li esperen de nou les classes de l’Escola Oficial d’Idiomes. Vist amb recels i dubtes pels membres del seu propi partit el 2011, ha aconseguit revertir aquesta mirada amb un tarannà dialogant i una predisposició al pacte que l’han convertit en el prototip de polític bona persona. “Tinc la sensació que vaig entrar per una porta que no tocava i ara surto per la principal” admet. Carrega contra el sectarisme que ha vist a la política lleidatana, i destaca que mai ha pres una decisió sense creure-se-la. La conversa és en català, però la podria fer amb els 8 idiomes que controla.
- Com està vivint vostè com a cap de l’oposició la crisi entre Camps i Ros?
- Es fa difícil saber fins a quin punt afectaran els efectes col·laterals d’aquesta guerra. És massa d’hora encara. Ens trobem en una doble via; la judicial i la política. En la primera podem tenir alguna novetat fins i tot abans de les eleccions, i en la segona veurem si Ros es capaç de fermar el votant. Les eleccions municipals del 2011 van ser molt atípiques, perquè l’alcalde estava en el seu millor moment i un 51% de l’electorat no va anar a votar, i això va generar una situació molt anòmala a la Paeria, on només hi van entrar tres partits. Ara això canviarà, perquè a les urnes hi anirà més gent i perquè la figura d’aquell Ros omnipresent i omnipotent ha quedat tacada. Caldrà veure si la gent que abans li feia confiança a ell es quedarà a casa o optarà per altres formacions. I ull, un altre tema que influirà serà el nacional, i Ros ja ha demostrat que no és independentista.
- Però la setmana passada en una entrevista a NacióLleida Ros deia que en termes de lleialtat a Catalunya era el mateix el PSC que CiU...
- Això és mentida. Aquest discurs el fa anar molt perquè sap que hi ha gent que a les eleccions autonòmiques i estatals voten CiU i que a les municipals el voten a ell. Juga a la confusió en aquest sentit. La situació és molt clara; hi ha un partit independentista que es Convergència i que va amb candidats d’Unió que també ho són. Després n’hi ha un altre, el PSC, que diu que és federalista i que no té res a veure amb CiU. El que diu Ros és una estratègia electoral.
- Són aquestes municipals una primera volta del 27-S?
- Poc o molt sí. Hi ha gent que m’ha dit que votarà en clau nacional tancant els ulls per no veure el candidat. Ara, també cal destacar els personalismes, que a les municipals sempre compten.
- CiU va treure 6 regidors el 2011 i ara torna a aspirar a guanyar les eleccions. D’on traurà els vots que li falten per arribar a governar la Paeria?
- Hi ha dos objectius clars; El primer és captar aquella gent que vota CiU a les eleccions autonòmiques i estatals però que vota Ros a les municipals. S’ha d’aturar aquest canvi, i això només serà possible si hi ha un líder local de referència, perquè quan la imatge és Artur Mas o Duran i Lleida la gent vota, però quan ha estat Zaballos, Gavin, Giné o Varela, la cosa no ha funcionat. El segon és transmetre una imatge d’alternativa de govern, de gent que és capaç de gestionar aquesta ciutat. Toni Postius treballa en aquesta línia.
- No transmetia aquesta sensació vostè quan va ser candidat fa quatre anys?
- El PSC tenia la ciutat molt treballada i contrarestar això en només quinze dies de campanya electoral va ser molt difícil. Ha estat posteriorment quan hem anar dibuixant aquesta imatge d’alternativa de Govern. En aquesta legislatura CiU ha aprovat pressupostos, ha plantejat projectes de ciutat, ha donat suport a polítiques d’ocupació, ha treballat colze a colze amb el l’equip de govern quan ha calgut i l’ha criticat quan així ho hem considerat. A dia d’avui, CiU és una alternativa de govern sòlida. La única que hi ha.
- Lamenta ara no presentar-se?
- Va ser una decisió molt meditada. Ni me’n penedeixo ara ni tampoc quan vaig acceptar ser el cap de llista fa quatre anys, perquè hem treballat bé. Fa quatre anys un director de diari va pronosticar que no arribaria a Nadal, i no només hi vaig arribar sinó que, a més, hem estat l’únic partit de la Paeria que ha acabat el mandat amb les mateixes persones que el va començar, i tots ben avinguts i treballant. No ha estat fàcil gestionar segons quina situació, sobretot després de les eleccions primàries per escollir un nou candidat, on es van presentar dos membres del grup. La situació que es crea després d’aquesta votació és que Bea Obis fa de portaveu sabent que el que anava de sis, Toni Postius, l’ha guanyat en les primàries del partit, i jo desaparec de primera línia perquè s’ha de promocionar el cap de cartell.
- Molta generositat per part seva
- Meva i de tots. La cohabitació amb el Toni en el lideratge del grup municipal no era fàcil, i la Bea tampoc ho va passar bé després de les primàries. Tots hem arribat units al final perquè aquesta ha estat la nostra intenció, i perquè hem tingut clar que la prioritat era Lleida i Catalunya i que el nostre rival no érem nosaltres sinó un PSC amb majoria absoluta. Aquesta ha estat la clau.
- Sobre què reflexiona per acabar prenent la decisió de fer un pas al costat?
- Tres grans temes van pivotar en els meus pensaments en aquells dies. El principal és el del parc temàtic familiar de les Basses d’Alpicat. Tenia clar que si jo em presentava una altra vegada cop a candidat de CiU, el parc dels Barrufets s’hauria bloquejat. No haguéssim arribat on estem ara segur.
- Ros no li hagués volgut donar al seu principal rival electoral un as per jugar la partida...
- Exactament! Quan jo prenc la decisió de no repetir com a candidat el projecte de les Basses no està lligat, i és en aquest moment que prenc la decisió de renunciar a la candidatura i apostar per treballar a fons en aquesta idea de parc familiar. En aquells dies li envio una carta al president de la Generalitat, Artur Mas, per dir-li que uns dels principals motius de la meva renúncia és la viabilitat d’aquest pla, i li demano que li doni suport.
- Un motiu és aquest, però diu que en tenia dos més
- El segon és a nivell de partit. Miro Convergència i veig que jo sóc independent i que hi ha altra gent com la Bea Obis que té ganes de presentar-se. Això també va influir. El tercer és a nivell personal. Durant aquest procés jo perdo la meva mare i tinc la família a Barcelona. Ho poso tot a la balança i opto per no presentar-me.
- Què canviaria de la seva gestió al capdavant del grup municipal de CiU?
- Poca cosa. Tornaria a portar el grup com ho he fet els darrers quatre anys. Veníem d’una manera de fer política on el líder ho era tot, i això ho hem canviat en aquesta darrera legislatura. He confiat en el meu equip i per tant no he tingut por en donar-li autonomia de manera que si un regidor s’ha treballat un tema ha estat ell el que l’ha defensat al ple i davant dels mitjans de comunicació. Aquest tarannà va sobtar molt, però al final altres partits com el PP també l’han aplicat. Fa quatre anys només parlava Joan Vilella, i des de fa un temps ja són altres regidors els que també prenen la paraula. Crec en els projectes més que en els personalismes, tot i que entenc que ha d’existir algú que tingui el paper de líder. Ara bé, tenint clar que aquest referent no ha de ser un conducator.
- L’ha decebut la política?
- Té grans coses, però també en té de tristes i decebedores. Hi ha gent amb egos molt grans i que es miren abans a ells que no pas a la ciutat. Nosaltres hem votat coses sent conscients que no han agradat al nostre partit, però ho hem fet perquè crèiem que era bo per Lleida. No hem pres cap decisió que anés en contra de les nostres conviccions.
- Li han picat la cresta algun cop?
- No. Vaig posar la condició que em respectessin les decisions quan em van venir a buscar per ser candidat el 2011. Fent un símil futbolístic, jo sóc més un Iniesta que reparteix joc que no un Pepe que dóna puntades, i aquesta manera de fer havia de ser respectada. He intentat ser fidel al que creia que havia de fer, i això em fa sentir orgullós. No he fet política ni per acontentar avatars de Twitter ni per omplir els diaris amb titulars.
L’altre dia em deien que mai tan pocs havien fet tant, amb tan pocs recursos, i crec que és cert, perquè la majoria absoluta del PSC no ens ho ha posat fàcil. Ens hem pres les coses com si depenguessin de nosaltres i no com si només fóssim regidors de l’oposició que la única feina que tenen és carregar contra el Govern. Pensi que quan vam arribar a la Paeria, la tensió entre CiU i PSC era molt gran per culpa dels conflictes entre Àngel Ros i Isidre Gavin. Vaig estar molts mesos treballant per suavitzar el panorama...
- Joan Ramon Zaballos, el pacificador
- Es pot dir així sí, sobretot durant els primers mesos de legislatura. Gran part de la meva feina va ser la d’arribar a un nivell de normalitat en les relacions. Volíem que els documents els rebéssim amb Pdf i mails i que no calgués anar a fer fotocòpies com passava la legislatura anterior. En aquest sentit hem capgirat la situació radicalment.
- L’oposició al govern municipal que ha fet CiU ha estat tova?
- No ho ha estat, de tova. Hem treballat a través dels sistemes ordinaris, que són les comissions i els plens, i hem estat demanant molta informació a l’executiu de Ros. El que no hem volgut fer ha estat treballar en base a les filtracions d’informació. Moltes coses que Marta Camps ha passat en el darrer mes als mitjans ja les havíem demanat perquè no hi teníem accés, i jo en més d’una ocasió havia dit que tot això esclataria el dia que algú de dins ho fes públic. No em pensava, però, que això ho acabés fent la regidora d’Urbanisme, que no ha actuat bé al no donar explicacions al ple de la Paeria. No pot ser que estigui defensant la transparència als mitjans i que no obri la boca al consistori, la institució que li ha estat pagant el sou en els darrers deu anys.
- Recorda algun dia en especial que ho hauria engegat tot a rodar?
- 365 dies l’any durant tota la legislatura (riu). No recordo un moment que tingués aquesta sensació concreta més enllà de les decepcions que en alguns casos comporta aquesta feina
- No tenir carnet de Convergència li ha posat traves?
- No m’ho ha facilitat. Al partit li va costar de pair la meva elecció, perquè era una persona independent, que havia estat escollida a darrera hora i que no era de Lleida.
- I ara molts el feliciten i el valoren.
- Tinc la sensació que a Convergència vaig entrar per una porta que no era la que tocava i que ara surto per la principal amb uns agraïments que, sincerament, tampoc crec que siguin tan merescuts.
- Ha notat els aires fraticídes de CiU en algun moment?
- Tot i que he fet poca vida interna, el que sí que he vist és que hi ha gent que només mira el partit, que creuen que ells ho fan tot bé i els altres tot malament. Estan asfixiats per les sigles, i la política no s’ha de viure així. Els temes de partit de vegades són complicats de gestionar, i per això dono valor a com hem sabut portar el procés de canvi al grup municipal. No crec que els altres partits ho haguessin fet així; ni PSC, ni PP ni tampoc ERC, on tothom sap la posició de debilitat de Carles Vega.
- Excepte Paco Cerdà, la resta del grup municipal no seguirà. Com ho veu?
- Són decisions personals de cadascú.
- Quin consell li donaria a Toni Postius?
- Que segueixi la línia que hem estat portant durant aquesta legislatura. Que sàpiga que la possibilitat del pacte sempre existeix, i que posar-te a la contra no soluciona els problemes per molt còmode que pugui ser. Tenir la capacitat de pacte és molt important per afrontar aquests nous temps polítics i econòmics. Sense aquesta habilitat ens abocarem a la frustració. Després del 9-N en vam tenir un exemple.
- Hi ha sectarisme en la política lleidatana?
- Més del que m’imaginava. Hi ha gent que només es mira el partit i que actua de manera molt hipòcrita. El que diu en públic i el que diu en privat són coses molt diferents.
- Diuen de vostè que és bona gent. Hi ha lloc a la política per aquestes maneres de fer que defensa?
- De bona gent n’hi ha d’haver, però en aquest món no pots ser innocent. Has de tenir clar quines són les regles del joc, i que s’hi donen puntades. La política no és una ONG ni tampoc les germanes de la caritat, però te’n surts bé si creus que el teu objectiu ha de ser millorar la societat. Això és el que intentat en els darrers quatre anys.
- Però ha vist gent que no actua com vostè...
- Jo tinc la sort que el dia 15 de juny la cap de Departament d’Alemany de l’Escola Oficial d’Idiomes m’espera per corregir exàmens. No estic lligat per la política. Altres no ho poden dir i per això estan més pendents d’ells que no de la ciutat. Amb les idees no es paguen les hipoteques.
- Convergència ha de continuar amb Unió?
- Si Unió vol continuar amb Convergència s’ha de fer independentista. El tema no admet matisos, perquè no hi ha ningú que sigui independent a mitges. Unió ha de reflexionar sobre què vol fer en aquest sentit i posicionar-se. La línia del mig no existeix.
- I creu que pot acceptar la independència?
- Molta gent de base d’Unió són independentistes, i se’n fan més gràcies a les polítiques del Govern de Madrid, que evidencia que el federalisme és impossible. D’altra banda crec que el pes de Duran Lleida ja no és tan gran com abans.
- Josep Rull va dir que els convergents no eren independentistes, sinó nacionalistes que volen la independència. Li molesta aquesta calculada ambigüitat?
- És evident que el nom fa la cosa, però crec que Rull va dir això per remarcar que els catalans que volem la independència no estem en contra dels espanyols ni d’Espanya. A mi m’agrada molt, conec el país i la seva literatura, i em sembla una absurditat plantejar aquesta situació com un conflicte on ens hem de tirar els plats pel cap. Si estic amb una persona però convenim que la relació ens va en detriment del dos, el que farem serà separar-nos, però ens continuarem estimant i apreciant igual, perquè hem passat moltes coses junts i perquè, a més, som veïns. Si li falta sucre li deixaré, i a l’inrevés. Crec realment que la independència de Catalunya serà bona per Espanya, perquè necessita reformar-se i aquest sotrac pacífic impulsaria canvis. Ja va passar amb la pèrdua de les colònies el 1898.
- Què farà ara?
- El 15 de juny m’incorporo a l’Escola Oficial d’Idiomes després de quatre anys d’excedència. Vaig deixar-ho essent-ne el director i ara tornaré com a professor d’alemany. Ser professor m’agrada, i alguns cops he trobat a faltar el contacte amb els alumnes.
- Com està vivint vostè com a cap de l’oposició la crisi entre Camps i Ros?
- Es fa difícil saber fins a quin punt afectaran els efectes col·laterals d’aquesta guerra. És massa d’hora encara. Ens trobem en una doble via; la judicial i la política. En la primera podem tenir alguna novetat fins i tot abans de les eleccions, i en la segona veurem si Ros es capaç de fermar el votant. Les eleccions municipals del 2011 van ser molt atípiques, perquè l’alcalde estava en el seu millor moment i un 51% de l’electorat no va anar a votar, i això va generar una situació molt anòmala a la Paeria, on només hi van entrar tres partits. Ara això canviarà, perquè a les urnes hi anirà més gent i perquè la figura d’aquell Ros omnipresent i omnipotent ha quedat tacada. Caldrà veure si la gent que abans li feia confiança a ell es quedarà a casa o optarà per altres formacions. I ull, un altre tema que influirà serà el nacional, i Ros ja ha demostrat que no és independentista.
- Però la setmana passada en una entrevista a NacióLleida Ros deia que en termes de lleialtat a Catalunya era el mateix el PSC que CiU...
- Això és mentida. Aquest discurs el fa anar molt perquè sap que hi ha gent que a les eleccions autonòmiques i estatals voten CiU i que a les municipals el voten a ell. Juga a la confusió en aquest sentit. La situació és molt clara; hi ha un partit independentista que es Convergència i que va amb candidats d’Unió que també ho són. Després n’hi ha un altre, el PSC, que diu que és federalista i que no té res a veure amb CiU. El que diu Ros és una estratègia electoral.
- Són aquestes municipals una primera volta del 27-S?
- Poc o molt sí. Hi ha gent que m’ha dit que votarà en clau nacional tancant els ulls per no veure el candidat. Ara, també cal destacar els personalismes, que a les municipals sempre compten.
- CiU va treure 6 regidors el 2011 i ara torna a aspirar a guanyar les eleccions. D’on traurà els vots que li falten per arribar a governar la Paeria?
- Hi ha dos objectius clars; El primer és captar aquella gent que vota CiU a les eleccions autonòmiques i estatals però que vota Ros a les municipals. S’ha d’aturar aquest canvi, i això només serà possible si hi ha un líder local de referència, perquè quan la imatge és Artur Mas o Duran i Lleida la gent vota, però quan ha estat Zaballos, Gavin, Giné o Varela, la cosa no ha funcionat. El segon és transmetre una imatge d’alternativa de govern, de gent que és capaç de gestionar aquesta ciutat. Toni Postius treballa en aquesta línia.
- No transmetia aquesta sensació vostè quan va ser candidat fa quatre anys?
- El PSC tenia la ciutat molt treballada i contrarestar això en només quinze dies de campanya electoral va ser molt difícil. Ha estat posteriorment quan hem anar dibuixant aquesta imatge d’alternativa de Govern. En aquesta legislatura CiU ha aprovat pressupostos, ha plantejat projectes de ciutat, ha donat suport a polítiques d’ocupació, ha treballat colze a colze amb el l’equip de govern quan ha calgut i l’ha criticat quan així ho hem considerat. A dia d’avui, CiU és una alternativa de govern sòlida. La única que hi ha.
- Lamenta ara no presentar-se?
- Va ser una decisió molt meditada. Ni me’n penedeixo ara ni tampoc quan vaig acceptar ser el cap de llista fa quatre anys, perquè hem treballat bé. Fa quatre anys un director de diari va pronosticar que no arribaria a Nadal, i no només hi vaig arribar sinó que, a més, hem estat l’únic partit de la Paeria que ha acabat el mandat amb les mateixes persones que el va començar, i tots ben avinguts i treballant. No ha estat fàcil gestionar segons quina situació, sobretot després de les eleccions primàries per escollir un nou candidat, on es van presentar dos membres del grup. La situació que es crea després d’aquesta votació és que Bea Obis fa de portaveu sabent que el que anava de sis, Toni Postius, l’ha guanyat en les primàries del partit, i jo desaparec de primera línia perquè s’ha de promocionar el cap de cartell.
- Molta generositat per part seva
- Meva i de tots. La cohabitació amb el Toni en el lideratge del grup municipal no era fàcil, i la Bea tampoc ho va passar bé després de les primàries. Tots hem arribat units al final perquè aquesta ha estat la nostra intenció, i perquè hem tingut clar que la prioritat era Lleida i Catalunya i que el nostre rival no érem nosaltres sinó un PSC amb majoria absoluta. Aquesta ha estat la clau.
- Sobre què reflexiona per acabar prenent la decisió de fer un pas al costat?
- Tres grans temes van pivotar en els meus pensaments en aquells dies. El principal és el del parc temàtic familiar de les Basses d’Alpicat. Tenia clar que si jo em presentava una altra vegada cop a candidat de CiU, el parc dels Barrufets s’hauria bloquejat. No haguéssim arribat on estem ara segur.
- Ros no li hagués volgut donar al seu principal rival electoral un as per jugar la partida...
- Exactament! Quan jo prenc la decisió de no repetir com a candidat el projecte de les Basses no està lligat, i és en aquest moment que prenc la decisió de renunciar a la candidatura i apostar per treballar a fons en aquesta idea de parc familiar. En aquells dies li envio una carta al president de la Generalitat, Artur Mas, per dir-li que uns dels principals motius de la meva renúncia és la viabilitat d’aquest pla, i li demano que li doni suport.
- Un motiu és aquest, però diu que en tenia dos més
- El segon és a nivell de partit. Miro Convergència i veig que jo sóc independent i que hi ha altra gent com la Bea Obis que té ganes de presentar-se. Això també va influir. El tercer és a nivell personal. Durant aquest procés jo perdo la meva mare i tinc la família a Barcelona. Ho poso tot a la balança i opto per no presentar-me.
- Què canviaria de la seva gestió al capdavant del grup municipal de CiU?
- Poca cosa. Tornaria a portar el grup com ho he fet els darrers quatre anys. Veníem d’una manera de fer política on el líder ho era tot, i això ho hem canviat en aquesta darrera legislatura. He confiat en el meu equip i per tant no he tingut por en donar-li autonomia de manera que si un regidor s’ha treballat un tema ha estat ell el que l’ha defensat al ple i davant dels mitjans de comunicació. Aquest tarannà va sobtar molt, però al final altres partits com el PP també l’han aplicat. Fa quatre anys només parlava Joan Vilella, i des de fa un temps ja són altres regidors els que també prenen la paraula. Crec en els projectes més que en els personalismes, tot i que entenc que ha d’existir algú que tingui el paper de líder. Ara bé, tenint clar que aquest referent no ha de ser un conducator.
- L’ha decebut la política?
- Té grans coses, però també en té de tristes i decebedores. Hi ha gent amb egos molt grans i que es miren abans a ells que no pas a la ciutat. Nosaltres hem votat coses sent conscients que no han agradat al nostre partit, però ho hem fet perquè crèiem que era bo per Lleida. No hem pres cap decisió que anés en contra de les nostres conviccions.
- Li han picat la cresta algun cop?
- No. Vaig posar la condició que em respectessin les decisions quan em van venir a buscar per ser candidat el 2011. Fent un símil futbolístic, jo sóc més un Iniesta que reparteix joc que no un Pepe que dóna puntades, i aquesta manera de fer havia de ser respectada. He intentat ser fidel al que creia que havia de fer, i això em fa sentir orgullós. No he fet política ni per acontentar avatars de Twitter ni per omplir els diaris amb titulars.
L’altre dia em deien que mai tan pocs havien fet tant, amb tan pocs recursos, i crec que és cert, perquè la majoria absoluta del PSC no ens ho ha posat fàcil. Ens hem pres les coses com si depenguessin de nosaltres i no com si només fóssim regidors de l’oposició que la única feina que tenen és carregar contra el Govern. Pensi que quan vam arribar a la Paeria, la tensió entre CiU i PSC era molt gran per culpa dels conflictes entre Àngel Ros i Isidre Gavin. Vaig estar molts mesos treballant per suavitzar el panorama...
- Joan Ramon Zaballos, el pacificador
- Es pot dir així sí, sobretot durant els primers mesos de legislatura. Gran part de la meva feina va ser la d’arribar a un nivell de normalitat en les relacions. Volíem que els documents els rebéssim amb Pdf i mails i que no calgués anar a fer fotocòpies com passava la legislatura anterior. En aquest sentit hem capgirat la situació radicalment.
Zaballos ha defensat la política de pactes que ha aplicat aquesta legislatura Foto: Àlvar Llobet
- L’oposició al govern municipal que ha fet CiU ha estat tova?
- No ho ha estat, de tova. Hem treballat a través dels sistemes ordinaris, que són les comissions i els plens, i hem estat demanant molta informació a l’executiu de Ros. El que no hem volgut fer ha estat treballar en base a les filtracions d’informació. Moltes coses que Marta Camps ha passat en el darrer mes als mitjans ja les havíem demanat perquè no hi teníem accés, i jo en més d’una ocasió havia dit que tot això esclataria el dia que algú de dins ho fes públic. No em pensava, però, que això ho acabés fent la regidora d’Urbanisme, que no ha actuat bé al no donar explicacions al ple de la Paeria. No pot ser que estigui defensant la transparència als mitjans i que no obri la boca al consistori, la institució que li ha estat pagant el sou en els darrers deu anys.
- Recorda algun dia en especial que ho hauria engegat tot a rodar?
- 365 dies l’any durant tota la legislatura (riu). No recordo un moment que tingués aquesta sensació concreta més enllà de les decepcions que en alguns casos comporta aquesta feina
- No tenir carnet de Convergència li ha posat traves?
- No m’ho ha facilitat. Al partit li va costar de pair la meva elecció, perquè era una persona independent, que havia estat escollida a darrera hora i que no era de Lleida.
- I ara molts el feliciten i el valoren.
- Tinc la sensació que a Convergència vaig entrar per una porta que no era la que tocava i que ara surto per la principal amb uns agraïments que, sincerament, tampoc crec que siguin tan merescuts.
- Ha notat els aires fraticídes de CiU en algun moment?
- Tot i que he fet poca vida interna, el que sí que he vist és que hi ha gent que només mira el partit, que creuen que ells ho fan tot bé i els altres tot malament. Estan asfixiats per les sigles, i la política no s’ha de viure així. Els temes de partit de vegades són complicats de gestionar, i per això dono valor a com hem sabut portar el procés de canvi al grup municipal. No crec que els altres partits ho haguessin fet així; ni PSC, ni PP ni tampoc ERC, on tothom sap la posició de debilitat de Carles Vega.
- Excepte Paco Cerdà, la resta del grup municipal no seguirà. Com ho veu?
- Són decisions personals de cadascú.
- Quin consell li donaria a Toni Postius?
- Que segueixi la línia que hem estat portant durant aquesta legislatura. Que sàpiga que la possibilitat del pacte sempre existeix, i que posar-te a la contra no soluciona els problemes per molt còmode que pugui ser. Tenir la capacitat de pacte és molt important per afrontar aquests nous temps polítics i econòmics. Sense aquesta habilitat ens abocarem a la frustració. Després del 9-N en vam tenir un exemple.
- Hi ha sectarisme en la política lleidatana?
- Més del que m’imaginava. Hi ha gent que només es mira el partit i que actua de manera molt hipòcrita. El que diu en públic i el que diu en privat són coses molt diferents.
- Diuen de vostè que és bona gent. Hi ha lloc a la política per aquestes maneres de fer que defensa?
- De bona gent n’hi ha d’haver, però en aquest món no pots ser innocent. Has de tenir clar quines són les regles del joc, i que s’hi donen puntades. La política no és una ONG ni tampoc les germanes de la caritat, però te’n surts bé si creus que el teu objectiu ha de ser millorar la societat. Això és el que intentat en els darrers quatre anys.
- Però ha vist gent que no actua com vostè...
- Jo tinc la sort que el dia 15 de juny la cap de Departament d’Alemany de l’Escola Oficial d’Idiomes m’espera per corregir exàmens. No estic lligat per la política. Altres no ho poden dir i per això estan més pendents d’ells que no de la ciutat. Amb les idees no es paguen les hipoteques.
- Convergència ha de continuar amb Unió?
- Si Unió vol continuar amb Convergència s’ha de fer independentista. El tema no admet matisos, perquè no hi ha ningú que sigui independent a mitges. Unió ha de reflexionar sobre què vol fer en aquest sentit i posicionar-se. La línia del mig no existeix.
- I creu que pot acceptar la independència?
- Molta gent de base d’Unió són independentistes, i se’n fan més gràcies a les polítiques del Govern de Madrid, que evidencia que el federalisme és impossible. D’altra banda crec que el pes de Duran Lleida ja no és tan gran com abans.
- Josep Rull va dir que els convergents no eren independentistes, sinó nacionalistes que volen la independència. Li molesta aquesta calculada ambigüitat?
- És evident que el nom fa la cosa, però crec que Rull va dir això per remarcar que els catalans que volem la independència no estem en contra dels espanyols ni d’Espanya. A mi m’agrada molt, conec el país i la seva literatura, i em sembla una absurditat plantejar aquesta situació com un conflicte on ens hem de tirar els plats pel cap. Si estic amb una persona però convenim que la relació ens va en detriment del dos, el que farem serà separar-nos, però ens continuarem estimant i apreciant igual, perquè hem passat moltes coses junts i perquè, a més, som veïns. Si li falta sucre li deixaré, i a l’inrevés. Crec realment que la independència de Catalunya serà bona per Espanya, perquè necessita reformar-se i aquest sotrac pacífic impulsaria canvis. Ja va passar amb la pèrdua de les colònies el 1898.
- Què farà ara?
- El 15 de juny m’incorporo a l’Escola Oficial d’Idiomes després de quatre anys d’excedència. Vaig deixar-ho essent-ne el director i ara tornaré com a professor d’alemany. Ser professor m’agrada, i alguns cops he trobat a faltar el contacte amb els alumnes.