15
de març
del
2015
Actualitzat
a la
13:46h
El Gerent Territorial de l'Institut Català de la Salut a Lleida, Jaume Capdevila, rep al seu despatx de l'hospital Arnau de Vilanova. D'entrada assegura que s'explicarà les vegades que facin falta per fermar la posició en relació del nou Sistema Sanitari Integral de la demarcació, que serà públic. "Totalment" apunta el doctor, que creu que la Marea Blanca vol polititzar aquest procés amb les seves crítiques. Creu que la gestió empresarial garanteix el caràcter públic del servei, i destaca que el futur passa per una atenció primària que converteixi els hospitals en centres quirúrgics.
- Parlem primer de la campanya de grip. Ha estat la més forta dels darrers anys?
- Sí. El número de casos ha estat més alt que el de l’any passat, i això ens ha obligat a consumir més recursos sanitaris.
- Hem vist el hospitals lleidatans saturats. Es pot evitar d’alguna manera això?
- Quan hi ha un gran pic de casos de grip és complicat que no passin aquestes situacions. De saturacions hospitalàries n’he vist moltes, i no és una cosa que passi només aquí, sinó que molts països europeus també han de fer front a casos puntuals de cues de pacients per ingressar. Quan tens episodis d’aquestes característiques és fonamental saber reaccionar bé i que tothom treballi de manera coordinada. A Lleida, l’Arnau de Vilanova i el Santa Maria ho han fet de manera que s’han obert llits en un lloc quan en l’altre en faltaven i s’han distribuït els pacients des de l’únic punt d’Urgències que tenim. Aquesta tasca ha minimitzat el temps d’espera, que no es pot comparar en el que han tingut en altres indrets d’Espanya, on s’han generat saturacions d’entre 3 i 4 dies d’espera.
- Les característiques dels pacients fan variar les hores d’espera?
- El pacient d’hivern respon a un perfil de persona gran que precisa de proves mèdiques. Quan la grip és forta, agredeix aquestes persones i la feina hospitalària s’ha d’intensificar. Per això és tan important l’atenció domiciliària, per evitar que hi puguin haver casos de col·lapse. La grip es resisteix millor si el malalt està ben controlat a casa seva.
- Té la sensació que hi ha persones que van a l’hospital sense necessitar-ho?
- Hi ha una bossa de la població que encara acudeix als hospitals sense tenir un problema tan greu com per anar-hi, però cada cop són menys. En aquest sentit s’ha de fer una feina de reeducació que posi èmfasi en la importància de la corresponsabilitat que tenim tots els ciutadans per fer funcionar la sanitat pública. S’han d’explicar bé les funcions que ofereixen els hospitals i saber que no podem deixar-ho tot en mans dels metges i les infermeres. Cal que el ciutadà sigui responsable de la seva salut i que actuï en conseqüència en punts com la bona alimentació, la higiene personal, el descans, la lluita contra el sedentarisme...
- Les llistes d’espera s’han reduït en el darrer any a Lleida.
- És una xifra molt bona que s’ha de posar en valor. Els hospitals de Lleida cada cop són més quirúrgics, i prova d’això és que s’han augmentat un 6% el nombre d’intervencions en el darrer any. La nostra voluntat ha estat sempre la de rebaixar el volum d’aquestes llistes, i ho estem aconseguint.
- La sanitat pública de Lleida surt millor de la crisi del que va entrar?
- D’aquesta crisi en sortirem molt reforçats gràcies a la unió de serveis en una mateixa estratègia de gestió que suposa el Sistema Sanitari Integral. A la demarcació de Lleida només hi ha una gran ciutat, i aquesta característica del territori fa que la resta de municipis estiguin vinculats a una xarxa de centres d’atenció primària públics que juguen un paper fonamental. Volem millorar aquests serveis, i ho farem amb el Consorci, que serà 100% públic. D’altra banda, cal destacar l’esforç que han fet els treballadors durant aquests anys de crisi, que han minimitzat l’impacte dels ajustos fets per les administracions.
- Hi ha hagut massa retallades?
- És evident que sempre m’agradarien més diners per gestionar, però també cal tenir en compte que si volem ser un país seriós ens hem d’ajustar al que els nostres ciutadans poden pagar. La salut no és només tenir bons hospitals, sinó també una educació gratuïta de qualitat, beques menjador, una bona xarxa viària, ajudes per als joves que volen accedir a una vivenda... Jo estic encantat que arribin diners a l’àmbit hospitalari, però si són recursos que els trec d’aquests altres serveis, m’estaria equivocant al demanar-los. El nivell de salut d’una societat es calibra en base a la bona conjunció de tots els serveis públics.
- Què és el Consorci Sanitari?
- La suma de dues empreses publiques que en generen una de nova més potent que garanteix un model assistencial més àgil basat en un únic punt de coordinació i totalment públic. El pressupost del Sistema Sanitari Integral serà 100% públic i permetrà que les decisions es prenguin des del mateix territori. Les coses les fem per perpetuar-les, per garantir que la sanitat pública actual la puguin gaudir els nostres fills i néts.
- En què notaran la millora els ciutadans?
- La gestió dels hospitals estarà unificada, i els centres del territori es veuran més recolzats. Es faran especialitats a Lleida que ara s’estan fent a Barcelona, i es crearan altres serveis. Li posaré un exemple perquè quedi clar; Les duplicitats de serveis que detectarem amb la creació d’aquest nou model de gestió s’aniran eliminant per donar pas a nous serveis i més reforç de metges i infermeres. Això no vol dir que s’hagi de fer fora gent, no es tocarà cap plaça de les actuals. Aquest canvi progressiu s’anirà fent a partir de les jubilacions.
- Per què creu que la Marea Blanca posa tan en dubte que el Consorci sigui 100% públic?
- Hi ha una voluntat de polititzar tot aquest procés de creació del Sistema Sanitari Integral. Aquest nou model augmenta la competitivitat del sector públic de Lleida i allunya la fragilitat que tindríem si estiguéssim segmentats. A part, el Consorci s’està fent de manera molt transparent. Ens van dir que no els hi agradava que als Estatuts s’obrís la porta a entitats sense ànim de lucre, i ho vam treure. Se’ns va demanar un òrgan que vigilés el procés, i vam crear l’Observatori ciutadà. Fem tot el que ens demanen i més per tal de deixar clar que no hi ha cap voluntat de privatitzar res. No obstant, encara que ho volguéssim, ens costaria, perquè el territori té unes característiques que no són gens atractives per les empreses. Un 2% més d’envelliment que la mitjana, un 3% més de sobreenvelliment, un 3% més d’immigració, som el 37% del territori català on només hi viu un 6% de la població de tot el país... Volem continuar treballant per millorar l’assistència en els 700 nuclis que tenim, aquesta és la realitat.
- S’ha de gestionar el Consorci com una empresa?
- Tots els hospitals han de tenir principis de gestió empresarials, perquè estem tractant amb diners que són de tots i s’han de fer rendibles. No hem de confondre el concepte empresarial amb el de privatització, no té res a veure en aquest cas. Amb 300.000 euros, per exemple, podem fer un consultori a un poble de 100 habitants, que no tindria cap sentit, o podem iniciar una campanya de diagnòstics de càncers de colon que pot agafar a temps pacients que tinguin tumors. Com més criteris empresarials, més es reforçarà la sanitat pública i més competitiva serà. Li posaré un altre exemple; ara l’Arnau de Vilanova compra medicaments i li fan un 10% de descompte i el Santa Maria els compra i li fan un 12%. Amb el nou sistema i la integració d’aquests dos hospitals en un mateix ens, els descomptes seran més grans, perquè no és el mateix comprar 100 productes que comprar-ne 400. Els diners que ens estalviem es destinaran a millorar el servei.
- Els critiquen amb l’argument que la corrupció ha vingut dels consorcis.
- No és cert. Si hi ha hagut algun cas com el d’Innova a Reus, que la llei actuï, però no podem carregar-nos tot un model per un episodi concret. També hem vist casos de corrupció a sindicats i no per això demanem l’eliminació de les seccions sindicals. A Catalunya tenim molts hospitals amb una gestió que és reconeguda a nivell internacional, i és un gran error utilitzar la sanitat pública com a espasa.
- La Marea Blanca va recollir prop de 40.000 firmes contra el Consorci Sanitari i denuncia que no se’ls hi ha fet cas.
- Tot el que diu la Marea Blanca es té en compte. Aquest col·lectiu ha demanat a la gent que firmés amb l’argument que la sanitat podria ser privada i que s’hauria de pagar, i així és molt normal que la gent hi doni suport. A part, el que diuen també em sembla bé a mi; que la sanitat de Lleida sigui 100% pública. Reclamen una cosa en la que estem d’acord.
- Per quina raó no hi és aquest col·lectiu a l’Observatori ciutadà?
- Tampoc hi estic jo, ni el delegat de Salut. La Marea Blanca i els sindicats van ser citats per parlar sobre el tema. Després, s’emetrà un informe.
- Quan creu que es crearà definitivament el Sistema Sanitari Integral?
- Després de setmana santa. Ara sortirà a informació pública per tal que tothom qui vulgui hi pugui dir la seva. Amb els canvis que es proposaran sortiran uns estatuts i un conveni regulador. El Servei Català de la Salut ho aprovarà i després serà publicat al Diari Oficial de Catalunya. D’entrada no es notarà res, però amb el pas dels mesos els serveis milloraran.
- L’Arnau de Vilanova té molts serveis externalitzats?
- Molts no. Alguns com la cuina o el manteniment, però serveis clínics cap. Tots són públics.
- I de metges que tenen consultes pròpies n’hi ha molts?
- Existeix aquest grup de professionals que tenen consultes, sí, però la llei regula les incompatibilitats. Ignoro si n’hi ha algun que es deriva pacients a la privada, perquè això és molt difícil de veure amb el gran volum de persones que ingressen als hospitals lleidatans. No obstant, tinc plena confiança amb l’ètica professionals dels metges que treballen a l’Arnau de Vilanova i al Santa Maria i sé que ho fan bé.
- El conseller Boi Ruiz va recomanar les mútues privades. Vostè ho faria també?
- Jo m’ocupo de gestionar diners públics, no hi entro en això. Sí que és veritat, però, que a Lleida hi ha hagut com una tradició de fer-se mútues privades al marge de la sanitat pública, sobretot abans que s’obrís l’Arnau de Vilanova. Hi havia un punt de por i de desconfiança, sobretot en el món rural. Ara això ha anat baixant. Si la gent vol tenir una mútua, que la tingui, però que sàpiga que pot estar ben tranquil amb el sistema sanitari públic.
- Amb una Catalunya independent es gestionaria millor la sanitat pública?
- No he vist els números, però no tinc dubte que, com a mínim, ens quedaríem en la mateixa situació que l’actual i molt possiblement millor.
- Les previsions demogràfiques apunten a un creixement del nombre de persones de la tercera edat. Com es preparen davant d’això?
- Estem canviant progressivament el model assistencial basat en l’atenció domiciliària. Calen equips més potents per afrontar el repte d’una societat envellida. Tot el que es pugui fer als domicilis serà feina que s’alliberarà dels hospitals. D’altra banda, l’objectiu que hem de tenir és que el teixit empresarial no desaparegui i que sigui capaç d’atreure la gent jove. Catalunya està en un lloc estratègic per fer captar aquest nou talent.
- Al final, si no s’adapten es col·lapsaran...
- El model sanitari ha de canviar en funció de com ho fa la piràmide del ciutadà. Hospitals quirúrgics i atenció mèdica a domicilis. Una atenció primària potent és fonamental.
- Què vol dir per una societat que hi hagi una gran bossa de la població que tingui més de 65 anys?
- Primera que la societat és bona, que la gent que moria abans ara no ho fa. La nostra expectativa de vida és de les més altes del món, i en aquest escenari cal que ens preparem per donar l’atenció necessària. Tenim la sort que aquest no és un canvi que arribarà d’un dia per l’altre, sinó que serà progressiu.
- Quines malalties preocupen més?
- Les que generen més mortalitat, sobretot el càncer. S’ha avançat molt i hem tingut grans avenços, però cal seguir treballant, en especial amb el pàncrees i pulmó. La diabetis també és una malaltia que s’ha de tenir en compte i les malalties neurodegeneratives, que causen una gran incapacitat a la persona i obliga a la dependència d’altres.
- Hi ha més casos de càncer ara que abans? O és que ara els coneixem?
- N’hi ha més perquè la gent que abans es moria, ara viu. Ens fem més vells i apareixen més casos. La supervivència ha augmentat del 20% al 80% en poques dècades.
- Hi pot haver un encaix entre la medicina tradicional i l’alternativa de plantes?
- Si es basa en un rigor científic no hi ha cap problema. Si es demostra que una planta va bé per curar alguna malaltia, benvinguda sigui. Els medicaments que nosaltres receptem han estat provats abans i testats per assegurar una garantia d’eficàcia.
- La indústria farmacèutica vol fer diners cronificant les malalties enlloc de curar-les?
- En aquest punt apel·lo a l’ètica dels professionals. Si troben el guariment el que no es pot fer és buscar cronificar-lo. La història està plena d’exemples de malalties que s’han eradicat gràcies a les vacunes com la Polio, la Tosferina o la Diftèria. S’ha avançat molt en aquest camp.
- Si pogués millorar una cosa de la sanitat pública quina seria?
- Intentaria millorar les condicions socials de les persones. Si això passés tindrem menys malalts.
- Parlem primer de la campanya de grip. Ha estat la més forta dels darrers anys?
- Sí. El número de casos ha estat més alt que el de l’any passat, i això ens ha obligat a consumir més recursos sanitaris.
- Hem vist el hospitals lleidatans saturats. Es pot evitar d’alguna manera això?
- Quan hi ha un gran pic de casos de grip és complicat que no passin aquestes situacions. De saturacions hospitalàries n’he vist moltes, i no és una cosa que passi només aquí, sinó que molts països europeus també han de fer front a casos puntuals de cues de pacients per ingressar. Quan tens episodis d’aquestes característiques és fonamental saber reaccionar bé i que tothom treballi de manera coordinada. A Lleida, l’Arnau de Vilanova i el Santa Maria ho han fet de manera que s’han obert llits en un lloc quan en l’altre en faltaven i s’han distribuït els pacients des de l’únic punt d’Urgències que tenim. Aquesta tasca ha minimitzat el temps d’espera, que no es pot comparar en el que han tingut en altres indrets d’Espanya, on s’han generat saturacions d’entre 3 i 4 dies d’espera.
- Les característiques dels pacients fan variar les hores d’espera?
- El pacient d’hivern respon a un perfil de persona gran que precisa de proves mèdiques. Quan la grip és forta, agredeix aquestes persones i la feina hospitalària s’ha d’intensificar. Per això és tan important l’atenció domiciliària, per evitar que hi puguin haver casos de col·lapse. La grip es resisteix millor si el malalt està ben controlat a casa seva.
- Té la sensació que hi ha persones que van a l’hospital sense necessitar-ho?
- Hi ha una bossa de la població que encara acudeix als hospitals sense tenir un problema tan greu com per anar-hi, però cada cop són menys. En aquest sentit s’ha de fer una feina de reeducació que posi èmfasi en la importància de la corresponsabilitat que tenim tots els ciutadans per fer funcionar la sanitat pública. S’han d’explicar bé les funcions que ofereixen els hospitals i saber que no podem deixar-ho tot en mans dels metges i les infermeres. Cal que el ciutadà sigui responsable de la seva salut i que actuï en conseqüència en punts com la bona alimentació, la higiene personal, el descans, la lluita contra el sedentarisme...
- Les llistes d’espera s’han reduït en el darrer any a Lleida.
- És una xifra molt bona que s’ha de posar en valor. Els hospitals de Lleida cada cop són més quirúrgics, i prova d’això és que s’han augmentat un 6% el nombre d’intervencions en el darrer any. La nostra voluntat ha estat sempre la de rebaixar el volum d’aquestes llistes, i ho estem aconseguint.
- La sanitat pública de Lleida surt millor de la crisi del que va entrar?
- D’aquesta crisi en sortirem molt reforçats gràcies a la unió de serveis en una mateixa estratègia de gestió que suposa el Sistema Sanitari Integral. A la demarcació de Lleida només hi ha una gran ciutat, i aquesta característica del territori fa que la resta de municipis estiguin vinculats a una xarxa de centres d’atenció primària públics que juguen un paper fonamental. Volem millorar aquests serveis, i ho farem amb el Consorci, que serà 100% públic. D’altra banda, cal destacar l’esforç que han fet els treballadors durant aquests anys de crisi, que han minimitzat l’impacte dels ajustos fets per les administracions.
- Hi ha hagut massa retallades?
- És evident que sempre m’agradarien més diners per gestionar, però també cal tenir en compte que si volem ser un país seriós ens hem d’ajustar al que els nostres ciutadans poden pagar. La salut no és només tenir bons hospitals, sinó també una educació gratuïta de qualitat, beques menjador, una bona xarxa viària, ajudes per als joves que volen accedir a una vivenda... Jo estic encantat que arribin diners a l’àmbit hospitalari, però si són recursos que els trec d’aquests altres serveis, m’estaria equivocant al demanar-los. El nivell de salut d’una societat es calibra en base a la bona conjunció de tots els serveis públics.
- Què és el Consorci Sanitari?
- La suma de dues empreses publiques que en generen una de nova més potent que garanteix un model assistencial més àgil basat en un únic punt de coordinació i totalment públic. El pressupost del Sistema Sanitari Integral serà 100% públic i permetrà que les decisions es prenguin des del mateix territori. Les coses les fem per perpetuar-les, per garantir que la sanitat pública actual la puguin gaudir els nostres fills i néts.
- En què notaran la millora els ciutadans?
- La gestió dels hospitals estarà unificada, i els centres del territori es veuran més recolzats. Es faran especialitats a Lleida que ara s’estan fent a Barcelona, i es crearan altres serveis. Li posaré un exemple perquè quedi clar; Les duplicitats de serveis que detectarem amb la creació d’aquest nou model de gestió s’aniran eliminant per donar pas a nous serveis i més reforç de metges i infermeres. Això no vol dir que s’hagi de fer fora gent, no es tocarà cap plaça de les actuals. Aquest canvi progressiu s’anirà fent a partir de les jubilacions.
- Per què creu que la Marea Blanca posa tan en dubte que el Consorci sigui 100% públic?
- Hi ha una voluntat de polititzar tot aquest procés de creació del Sistema Sanitari Integral. Aquest nou model augmenta la competitivitat del sector públic de Lleida i allunya la fragilitat que tindríem si estiguéssim segmentats. A part, el Consorci s’està fent de manera molt transparent. Ens van dir que no els hi agradava que als Estatuts s’obrís la porta a entitats sense ànim de lucre, i ho vam treure. Se’ns va demanar un òrgan que vigilés el procés, i vam crear l’Observatori ciutadà. Fem tot el que ens demanen i més per tal de deixar clar que no hi ha cap voluntat de privatitzar res. No obstant, encara que ho volguéssim, ens costaria, perquè el territori té unes característiques que no són gens atractives per les empreses. Un 2% més d’envelliment que la mitjana, un 3% més de sobreenvelliment, un 3% més d’immigració, som el 37% del territori català on només hi viu un 6% de la població de tot el país... Volem continuar treballant per millorar l’assistència en els 700 nuclis que tenim, aquesta és la realitat.
El gerent de l'ICS creu que la sanitat s'ha d'adaptar al repte de l'envelliment de la societat Foto: Àlvar Llobet
- S’ha de gestionar el Consorci com una empresa?
- Tots els hospitals han de tenir principis de gestió empresarials, perquè estem tractant amb diners que són de tots i s’han de fer rendibles. No hem de confondre el concepte empresarial amb el de privatització, no té res a veure en aquest cas. Amb 300.000 euros, per exemple, podem fer un consultori a un poble de 100 habitants, que no tindria cap sentit, o podem iniciar una campanya de diagnòstics de càncers de colon que pot agafar a temps pacients que tinguin tumors. Com més criteris empresarials, més es reforçarà la sanitat pública i més competitiva serà. Li posaré un altre exemple; ara l’Arnau de Vilanova compra medicaments i li fan un 10% de descompte i el Santa Maria els compra i li fan un 12%. Amb el nou sistema i la integració d’aquests dos hospitals en un mateix ens, els descomptes seran més grans, perquè no és el mateix comprar 100 productes que comprar-ne 400. Els diners que ens estalviem es destinaran a millorar el servei.
- Els critiquen amb l’argument que la corrupció ha vingut dels consorcis.
- No és cert. Si hi ha hagut algun cas com el d’Innova a Reus, que la llei actuï, però no podem carregar-nos tot un model per un episodi concret. També hem vist casos de corrupció a sindicats i no per això demanem l’eliminació de les seccions sindicals. A Catalunya tenim molts hospitals amb una gestió que és reconeguda a nivell internacional, i és un gran error utilitzar la sanitat pública com a espasa.
- La Marea Blanca va recollir prop de 40.000 firmes contra el Consorci Sanitari i denuncia que no se’ls hi ha fet cas.
- Tot el que diu la Marea Blanca es té en compte. Aquest col·lectiu ha demanat a la gent que firmés amb l’argument que la sanitat podria ser privada i que s’hauria de pagar, i així és molt normal que la gent hi doni suport. A part, el que diuen també em sembla bé a mi; que la sanitat de Lleida sigui 100% pública. Reclamen una cosa en la que estem d’acord.
- Per quina raó no hi és aquest col·lectiu a l’Observatori ciutadà?
- Tampoc hi estic jo, ni el delegat de Salut. La Marea Blanca i els sindicats van ser citats per parlar sobre el tema. Després, s’emetrà un informe.
- Quan creu que es crearà definitivament el Sistema Sanitari Integral?
- Després de setmana santa. Ara sortirà a informació pública per tal que tothom qui vulgui hi pugui dir la seva. Amb els canvis que es proposaran sortiran uns estatuts i un conveni regulador. El Servei Català de la Salut ho aprovarà i després serà publicat al Diari Oficial de Catalunya. D’entrada no es notarà res, però amb el pas dels mesos els serveis milloraran.
- L’Arnau de Vilanova té molts serveis externalitzats?
- Molts no. Alguns com la cuina o el manteniment, però serveis clínics cap. Tots són públics.
- I de metges que tenen consultes pròpies n’hi ha molts?
- Existeix aquest grup de professionals que tenen consultes, sí, però la llei regula les incompatibilitats. Ignoro si n’hi ha algun que es deriva pacients a la privada, perquè això és molt difícil de veure amb el gran volum de persones que ingressen als hospitals lleidatans. No obstant, tinc plena confiança amb l’ètica professionals dels metges que treballen a l’Arnau de Vilanova i al Santa Maria i sé que ho fan bé.
- El conseller Boi Ruiz va recomanar les mútues privades. Vostè ho faria també?
- Jo m’ocupo de gestionar diners públics, no hi entro en això. Sí que és veritat, però, que a Lleida hi ha hagut com una tradició de fer-se mútues privades al marge de la sanitat pública, sobretot abans que s’obrís l’Arnau de Vilanova. Hi havia un punt de por i de desconfiança, sobretot en el món rural. Ara això ha anat baixant. Si la gent vol tenir una mútua, que la tingui, però que sàpiga que pot estar ben tranquil amb el sistema sanitari públic.
- Amb una Catalunya independent es gestionaria millor la sanitat pública?
- No he vist els números, però no tinc dubte que, com a mínim, ens quedaríem en la mateixa situació que l’actual i molt possiblement millor.
- Les previsions demogràfiques apunten a un creixement del nombre de persones de la tercera edat. Com es preparen davant d’això?
- Estem canviant progressivament el model assistencial basat en l’atenció domiciliària. Calen equips més potents per afrontar el repte d’una societat envellida. Tot el que es pugui fer als domicilis serà feina que s’alliberarà dels hospitals. D’altra banda, l’objectiu que hem de tenir és que el teixit empresarial no desaparegui i que sigui capaç d’atreure la gent jove. Catalunya està en un lloc estratègic per fer captar aquest nou talent.
- Al final, si no s’adapten es col·lapsaran...
- El model sanitari ha de canviar en funció de com ho fa la piràmide del ciutadà. Hospitals quirúrgics i atenció mèdica a domicilis. Una atenció primària potent és fonamental.
- Què vol dir per una societat que hi hagi una gran bossa de la població que tingui més de 65 anys?
- Primera que la societat és bona, que la gent que moria abans ara no ho fa. La nostra expectativa de vida és de les més altes del món, i en aquest escenari cal que ens preparem per donar l’atenció necessària. Tenim la sort que aquest no és un canvi que arribarà d’un dia per l’altre, sinó que serà progressiu.
- Quines malalties preocupen més?
- Les que generen més mortalitat, sobretot el càncer. S’ha avançat molt i hem tingut grans avenços, però cal seguir treballant, en especial amb el pàncrees i pulmó. La diabetis també és una malaltia que s’ha de tenir en compte i les malalties neurodegeneratives, que causen una gran incapacitat a la persona i obliga a la dependència d’altres.
- Hi ha més casos de càncer ara que abans? O és que ara els coneixem?
- N’hi ha més perquè la gent que abans es moria, ara viu. Ens fem més vells i apareixen més casos. La supervivència ha augmentat del 20% al 80% en poques dècades.
- Hi pot haver un encaix entre la medicina tradicional i l’alternativa de plantes?
- Si es basa en un rigor científic no hi ha cap problema. Si es demostra que una planta va bé per curar alguna malaltia, benvinguda sigui. Els medicaments que nosaltres receptem han estat provats abans i testats per assegurar una garantia d’eficàcia.
- La indústria farmacèutica vol fer diners cronificant les malalties enlloc de curar-les?
- En aquest punt apel·lo a l’ètica dels professionals. Si troben el guariment el que no es pot fer és buscar cronificar-lo. La història està plena d’exemples de malalties que s’han eradicat gràcies a les vacunes com la Polio, la Tosferina o la Diftèria. S’ha avançat molt en aquest camp.
- Si pogués millorar una cosa de la sanitat pública quina seria?
- Intentaria millorar les condicions socials de les persones. Si això passés tindrem menys malalts.