Corrupció, polítics, empresaris i portes giratòries

«Les obres públiques han estat una bona pastura per aquest tipus d’assumptes. I al llarg de la història no n’han faltat casos»

Jordi Soldevila
20 de febrer del 2015
Actualitzat a les 11:51h
990_1424429060F.C.MollerussaBona
990_1424429060F.C.MollerussaBona

Imatge del Ferrocarril de Mollerussa Foto: Fons Miguel Diago


En l’Anuari Mèdia.cat 2013 el periodista David Marín assenyalava les portes giratòries entre la política i les grans empreses. En l’informe exposava el cas de les relacions entre la concessionària del Segarra-Garrigues i l’exalcalde de Mollerussa, exdiputat i exconseller Josep Grau. No és un cas únic, els darrers anys han aparegut a la premsa diversos articles d’altres polítics amb casos semblants, especialment en el sector energètic.
 
Les obres públiques han estat una bona pastura per aquest tipus d’assumptes. I al llarg de la història no n’han faltat casos. Els darrers anys del segle XIX, l’empresari barceloní Manuel Bertrand va impulsar la construcció d’una fàbrica sucrera a Menàrguens (la Noguera). L’objectiu era cobrir el buit en el mercat deixat després de la pèrdua de la colònia espanyola de Cuba.
 
La ubicació de la fàbrica es va decidir després de la intervenció d’un dels grans propietaris agrícoles de Lleida, Enric d’Hostalric. Tanmateix, tenia un problema i era l’accés als grans mercats urbans. Només podia fer-se per carretera i en aquell moment el transport per aquesta via era lent. Ara bé, hi havia una alternativa, el transport per ferrocarril. La manera d’agilitzar el transport en ferrocarril era construir una via fèrria o direcció Lleida o direcció Barcelona.
 
Entre els que es van interessar a aconseguir enllaçar la fàbrica amb la via fèrria entre Lleida i Barcelona va ser l’ajuntament de Mollerussa. El consistori estava encapçalat per Josep Jaques Piñol, membre del Partit Conservador, home de negocis i gran propietari i el principal contribuent de la població.
 
Jaques va convèncer els edils que calia fer un esforç per aconseguir que l’enllaç amb la via Lleida-Barcelona es produís a Mollerussa. L’alcalde va proposar cedir els terrenys per la construcció de l’estació i la via fèrria que passés pel terme de Mollerussa. La cessió havia de tenir la respectiva indemnització.
 
I aquí és on es desencadena la segona part de la qüestió. Jaques proposava que la indemnització es pagués amb diners públics de l’ajuntament, tot i ser una obra privada i d’interès i beneficis privats. La proposta va resultar encantadora per Manuel Bertrand que va decidir construir la terminal a Mollerussa. El ferrocarril es va inaugurar el 1905 amb tota la pompa.
 
No obstant, el desenllaç d’aquesta història encara havia d’arribar. Els favors calia pagar-los bé. I va ser així com Josep Jaques Piñol va esdevenir el director del ferrocarril de via estreta entre Mollerussa i Balaguer. Tot un premi pels dos principals protagonistes, Bertrand i Jaques. Les portes giratòries tenen dies d’història amb una tipologia de protagonistes ben marcada. És allò que els diputats de la CUP han fet tristament famós amb el nom d’oligarquia cleptocràtica a principis del segle XXI.