01
de febrer
del
2015
Actualitzat
a les
14:13h
Ramon Farré rep al seu despatx de la Delegació del Govern a Lleida. Amable i atent, prepara cafè mentre fa avinent que rere la taula hi manca la Senyera, però que el Llibre blanc de la Transició Nacional que té sense estrenar en un prestatge ja farà el fet per la foto. Històric convergent, assegura que no creu que el debat sobre la independència acabi trencant CiU i defensa la creació de les estructures d'estat tot i admetre que, en el cas de la Hisenda pròpia, el país ha dormit a la palla durant molts anys. Sobre el territori, insisteix en el caire públic del Consorci Sanitari de Lleida i creu que no toca una inversió a l'aeroport per un sistema anti-boira.
- Lleida ha acabat el 2014 amb un atur del 14%. No és una xifra alta si es compara amb la d’altres indrets, però és prou elevada per posar-hi atenció. S’admet que hi ha una bossa de la població que ja no podrà treballar més després d’aquesta crisi?
- Després de set anys de crisi econòmica i d’una evolució de l’atur que ha tingut una forma W, és una realitat que hi ha un col·lectiu sense formació i amb dificultats per reciclar-se que es trobarà en una situació molt difícil en els propers temps. Tot i això, no m’atreveixo a dir que ja no podran tornar al món laboral, perquè crec que hi pot haver esperança amb les noves mesures del Banc Central Europeu i amb els aires que arriben d’Estats Units i del Japó, on sembla que es comença a obrir l’aixeta del diner. Es pot produir un canvi en el tema de l’ocupació, i a Catalunya ho hem estat veient en els darrers mesos.
- S’ha creat ocupació, però és dèbil i temporal. Els contractes indefinits han passat a millor vida?
- El mercat de treball ha canviat molt i cal que siguem conscients que ens encaminem cap a un escenari on cada cop seran més freqüents els moviments laborals. Aquell treballador que entrava a treballar a Correus als 17 anys i en sortia als 65 és d’una altra època. El model del contracte indefinit s’està acabant, i per això cal que es dediquin esforços a bastir una xarxa de seguretat que protegeixi els treballadors que no tenen feina.
- L’atemptat de Charlie Hebdo ha augmentat el risc terrorista a Lleida?
- Aquest atac jihadista no ha fet canviar en res la situació. No hi ha més risc ara que fa uns mesos, tot i que hem de saber que el risc zero no existeix. Confiem plenament amb els Mossos d’Esquadra, que tenen molt bona relació amb la policia espanyola i francesa, i estem tranquils. Treballem per minimitzar els riscos.
- S’ha criticat molt la hipocresia d’alguns caps de govern que defensaven la llibertat d’expressió però que als seus països la coarten. Entén les crítiques?
- A París hi va anar gent de perfil molt variat. Caps d’estats on s’hi troben minories que tenen molt poca llibertat d’expressió, per tant, un punt d’hipocresia sí que hi és, però crec que no és el cas dels governants de les societats més avançades.
- Hi ha alguna novetat en referència a l’accident de finals d’any a Boldú on hi va morir un mosso d'esquadra?
- La persona que va causar l’accident encara no està en disposició de fer totes les declaracions necessàries davant del jutge perquè encara s’està recuperant de l’accident. Volem saber què va passar, però som conscients que de vegades no arribes fins al fons de la qüestió perquè es poden haver donat situacions fortuïtes i circumstàncies complicades d’escatir. Cal deixar que la investigació avanci, i un cop hi hagin les proves damunt la taula i s’hagi tancat la instrucció, ja valorarem.
- Col·lectius com els “Lobos callejeros” que es va detenir la setmana passada a Lleida es fan forts en èpoques de crisi?
- Crec que faríem un anàlisi molt reduccionista si penséssim això. Vincular la delinqüència amb la crisi econòmica seria com dir que quan acabi una, acabarà l’altra, i això no serà així. És més, les accions delictives es registren a la baixa en èpoques de dificultats econòmiques. Generalment, el context no explica el comportament de la gent.
- Hi ha més guetos ara que fa deu anys?
- No ho crec. La nostra societat té tendència a disgregar-se i estratificar-se, és cert, però aquest fet no es limita només en l’àmbit de la immigració. En aquest sentit, la feina que s’ha fet a Catalunya per evitar els guetos i consolidar la integració és molt bona. Les escoles, per exemple, fan una tasca que n’hi ha per treure’s el barret, i també altres associacions que treballen de manera impecable fent xarxa d’integració. A ningú no se li pregunta d’on ve, al contrari. És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya.
- Si un tema ha estat espinós enguany pel Govern a Lleida ha estat el del Consorci Sanitari. Es privatitzarà?
- Unim quatre ens públics, amb pressupost públic, amb treballadors públics, amb sistemes de gestió i control que són públics, amb una voluntat que sigui públic... és impossible que el Consorci Sanitari es privatitzi. A part, per si havia algun dubte, s’ha eliminat dels estatuts la possibilitat que alguna empresa de caràcter privat i sense ànim de lucre pugui entrar a formar part del Consorci.
- I si això és tan clar, per què creu que actua d’aquesta manera la Marea Blanca?
- Internament saben que el Consorci i la sanitat a Lleida només serà públic, que no hi hauran privatitzacions. Juguen a una altra cosa. El debat es centra en si és millor o no que el sistema permeti la gestió des del mateix territori, i crec que ho és. Tindrem la capacitat per decidir d’acord amb les possibilitats pressupostaries que tinguem. El fet de governar la teva sanitat és un salt endavant, una bona notícia que només comporta avantatges encara que cal considerar que tot canvi genera resistències inicials.
- Per quina raó no han convidat la Marea Blanca a l’Observatori ciutadà del Consorci?
- La gent de la Marea Blanca ha tingut entrevistes constants amb els responsables de la gestió d’aquest Consorci. El col·lectiu està format per alguns membres sindicals que han estat molt informats de tot aquest procés, i el que s’ha pretès a l’hora de crear aquest organisme observador és la inclusió d’altres entitats i persones que no estan dins dels àmbits de decisió i de seguiment per tal que puguin tenir coneixença de com es desenvolupa el procés. No és un òrgan de control, sinó de transparència. No volem amagar res.
- S’augmentarà la nòmina de càrrecs amb el nou sistema sanitari integral?
- No. Si fas un sistema de gestió integrat és precisament per aconseguir que el pes de l’administració pugui anar minvant per invertir en més recursos. Fent un símil futbolístic, apliquem la filosofia Cruyff, els diners al camp i no al banc. El diner cal posar-lo al pacient i al metge, i per fer-ho possible cal que s’aprimi el sistema de gestió.
- Hi ha hagut un excés de càrrecs a les administracions en els darrers anys?
- Crec que no. S’han pres decisions per optimitzar alguns serveis en els darrers anys, i això ha comportat una reducció de càrrecs. Ningú no entendria que, en època de crisi, els organismes públics s’engreixessin en detriment de la societat del benestar. Les administracions han d’anar compassades amb la realitat de cada moment.
- Parlem de l’aeroport. És un autèntic filó turístic pel Pirineu i per Andorra, però en canvi, no reporta beneficis per Ponent. Com es pot revertir aquesta situació?
- El gruix de la gent se’n va a Andorra, no podem emmascarar la realitat. Aquest és un aeroport que està molt ben situat per accedir a la part central dels Pirineus i això fa que els turistes marxin. No som responsables d’aquest fet, però sí que treballem per promocionar paquets turístiques de Ponent i per posar l’aeroport al mapa amb activitats com l’Air Challenge. No obstant, cal destacar que la gran massa del flux turístic de les terres de Lleida no arriba per aire.
- A la infraestructura li cal un nou sistema anti-boira que permeti l’aterratge dels avions en moments de poca visibilitat?
- L’aeroport s'ubica en una zona on la boira sovinteja durant l’hivern. Ho sabíem. La terminal té un instrument de nivell 1 que facilita l’aterratge dels avions quan hi ha poca visibilitat, però no pot actuar quan la visibilitat és molt escassa. A aeroports com el de Barcelona o el de Madrid sí que tenen aquests sistemes més avançats, però tot i això, hi ha un dia que tampoc poden aterrar els avions. A Lleida estem parlant que, quan un avió no pot operar degut a la boira, queden afectades unes 750 persones, i per aquest volum de gent no crec que s’hagin de gastar milions d’euros en millorar el sistema. La gent ho entendria? Crec que no. Ens atacaria per invertir en l’aeroport i no fer-ho en les residències de la tercera edat. Ja ens hem equivocat prou amb les infraestructures com per haver de fer inversions només per quedar bé.
- El transport aeri de mercaderies és una via per fer més rendible l’aeroport?
- Hi ha diverses propostes damunt la taula, d’empresaris de Lleida i d’altres que són de fora. Sobre el transport aeri de mercaderies és necessari tenir clar que aquesta és una operació comercial complexa i que requereix bidireccionalitat, perquè si els avions tornen buits els preus es disparen. Per posar un exemple; Barcelona gestiona 100.000 tones de mercaderies l’any i Madrid 300.000, i aquestes xifres estan molt per sota dels grans hubs de transports de mercaderies. Ara per ara, no crec que Alguaire sigui vist com un aeroport on es pugui explotar aquesta via comercial.
- Hi va haver massa eufòria en les previsions de beneficis que podria aportar el Lleida-Alguaire?
- (Pensa) Potser sí. No conec els estudis que es van fer ni la seva profunditat, però sí que és cert que fa cinc anys es venia l’aeroport com una oportunitat per connectar Lleida amb Europa i amb els anys s’ha vist que no hi ha una massa de gent suficient per fer-ho possible. L’aeroport no permet alegries com la de subvencionar viatges als ciutadans com es va fer durant un temps.
- Calia aquest aeroport a Lleida?
- No ens hem de plantejar el que hauria pogut estar. Aquest aeroport és un actiu que tenim i que hem de fer rendible perquè l’hem pagat entre tots.
-El 2015 és un any electoral. A Grècia ha guanyat Syriza i a l’Estat espanyol treu el cap Podemos. Entén la irrupció d’aquests moviments?
- Si es produeixen és que hi ha motius. Aquestes noves forces apareixen per una combinació de molts factors com una crisi econòmica llarga, un cansament de les maneres de fer política, un patiment per part de la classe mitjana, una indignació vinculada a que els rics i els pobres cada cop ho són més... tot això genera el naixement de noves formacions que han sabut llegir els nous temps. El que no sigui capaç d’interpretar bé cap on va la societat, patirà. Li pot passar al PSOE, que pot acabar ensorrat com el PASOK a Grècia, a Iniciativa... a tots.
- Per tant, podem vincular l’auge d’aquests nous partits a una incapacitat de les formacions ‘històriques’ a l’hora d’interpretar els nous corrents de la societat...
- Potser haurien aparegut igual degut al cansament de la gent cap als partits clàssics, a la manca de lideratge, de discurs... explicar de manera vàlida el que està passant quan està passant té un punt d’agosarament. Amb els anys agafarem perspectiva històrica per comprendre les causes d’aquests canvis.
- Unes eleccions al Parlament de Catalunya pel març haurien estat precipitades si es té en compte la magnitud del projecte que Convergència, Esquerra i la CUP tenen entre mans?
- La data que queda és la bona, igual que les branques dels arbres quan esporgues. Les eleccions podrien haver estat el mes de març si hi hagués hagut una gran conjunció de forces sobiranistes, però no va ser així.
- CiU i ERC viuran una lluna de mel a les municipals després del pacte electoral?
- Llunes de mel, ni als matrimonis (riu). El Fair Play electoral hi ha de ser amb tothom, però és evident que amb el pacte es va prioritzar una bona entesa entre els dos partits, i és molt raonable. El procés necessita que l’administració local estigui governada per persones que estiguin en plena sintonia amb allò que es vol fer des de la Generalitat. Amb ERC tindrem bones relacions tot i acceptar les discrepàncies en diversos temes i que serem adversaris electorals.
- La federació de CiU està garantida?
- No tinc raons per pensar que això no ha de ser així. Joana Ortega ser una de les responsables de l’organització del 9-N, Ramon Espadaler va dirigir l’operatiu dels Mossos d’Esquadra per evitar problemes durant el dia de la votació, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, també s’hi va implicar. Tots ells són d’Unió i estan en la mateixa coordenada que la gent de Convergència.
- El dret a decidir ha funcionat com un paraigua on molts s’hi refugiaven per evitar el debat sobre la independència. Ara s’obrirà aquest meló i caldrà posicionar-se. Insisteixo; Unió i Convergència poden deixar de ser socis en els propers mesos?
- Si Unió i Convergència no discrepessin voldria dir que són el mateix partit. Que hi hagi discrepàncies és raonable, però és gestionen i s’avança plegats. L’aliança és sòlida.
- Els contraris a la construcció de les estructures d’estat ataquen el Govern pel flanc dels pocs recursos. Diuen que amb els pocs diners que hi ha no s’haurien de gastar diners amb aquestes coses. Com rebat aquest argument?
- Una gran part del pressupost de la Generalitat de Catalunya va destinat a educació i sanitat, això és pot comprovar. És evident que no tenim tots els diners del món, però la inversió a les estructures d’estat és només uns decimals en les xifres pressupostaries. Moltes d’aquestes estructures ja les tenim, però d’altres com la Hisenda Catalana s’han de crear perquè durant molts anys no vam preocupar-nos de construir-la.
- El seu nom ha sonat en els darrers anys per encapçalar la llista de CiU a la Paeria i plantar batalla al PSC. Descarta fer aquest pas algun dia?
- Si algú vol jugar-se diners apostant que jo no em presentaré, que ho faci, perquè guanyarà. Jo no seré mai candidat a la Paeria, no trauria cap a res que jo amb 67 o 68 anys fos cap de cartell. El candidat de CiU és en Toni Postius, una persona jove amb molt recorregut polític.
- Lleida ha acabat el 2014 amb un atur del 14%. No és una xifra alta si es compara amb la d’altres indrets, però és prou elevada per posar-hi atenció. S’admet que hi ha una bossa de la població que ja no podrà treballar més després d’aquesta crisi?
- Després de set anys de crisi econòmica i d’una evolució de l’atur que ha tingut una forma W, és una realitat que hi ha un col·lectiu sense formació i amb dificultats per reciclar-se que es trobarà en una situació molt difícil en els propers temps. Tot i això, no m’atreveixo a dir que ja no podran tornar al món laboral, perquè crec que hi pot haver esperança amb les noves mesures del Banc Central Europeu i amb els aires que arriben d’Estats Units i del Japó, on sembla que es comença a obrir l’aixeta del diner. Es pot produir un canvi en el tema de l’ocupació, i a Catalunya ho hem estat veient en els darrers mesos.
- S’ha creat ocupació, però és dèbil i temporal. Els contractes indefinits han passat a millor vida?
- El mercat de treball ha canviat molt i cal que siguem conscients que ens encaminem cap a un escenari on cada cop seran més freqüents els moviments laborals. Aquell treballador que entrava a treballar a Correus als 17 anys i en sortia als 65 és d’una altra època. El model del contracte indefinit s’està acabant, i per això cal que es dediquin esforços a bastir una xarxa de seguretat que protegeixi els treballadors que no tenen feina.
- L’atemptat de Charlie Hebdo ha augmentat el risc terrorista a Lleida?
- Aquest atac jihadista no ha fet canviar en res la situació. No hi ha més risc ara que fa uns mesos, tot i que hem de saber que el risc zero no existeix. Confiem plenament amb els Mossos d’Esquadra, que tenen molt bona relació amb la policia espanyola i francesa, i estem tranquils. Treballem per minimitzar els riscos.
- S’ha criticat molt la hipocresia d’alguns caps de govern que defensaven la llibertat d’expressió però que als seus països la coarten. Entén les crítiques?
- A París hi va anar gent de perfil molt variat. Caps d’estats on s’hi troben minories que tenen molt poca llibertat d’expressió, per tant, un punt d’hipocresia sí que hi és, però crec que no és el cas dels governants de les societats més avançades.
- Hi ha alguna novetat en referència a l’accident de finals d’any a Boldú on hi va morir un mosso d'esquadra?
- La persona que va causar l’accident encara no està en disposició de fer totes les declaracions necessàries davant del jutge perquè encara s’està recuperant de l’accident. Volem saber què va passar, però som conscients que de vegades no arribes fins al fons de la qüestió perquè es poden haver donat situacions fortuïtes i circumstàncies complicades d’escatir. Cal deixar que la investigació avanci, i un cop hi hagin les proves damunt la taula i s’hagi tancat la instrucció, ja valorarem.
- Col·lectius com els “Lobos callejeros” que es va detenir la setmana passada a Lleida es fan forts en èpoques de crisi?
- Crec que faríem un anàlisi molt reduccionista si penséssim això. Vincular la delinqüència amb la crisi econòmica seria com dir que quan acabi una, acabarà l’altra, i això no serà així. És més, les accions delictives es registren a la baixa en èpoques de dificultats econòmiques. Generalment, el context no explica el comportament de la gent.
- Hi ha més guetos ara que fa deu anys?
- No ho crec. La nostra societat té tendència a disgregar-se i estratificar-se, és cert, però aquest fet no es limita només en l’àmbit de la immigració. En aquest sentit, la feina que s’ha fet a Catalunya per evitar els guetos i consolidar la integració és molt bona. Les escoles, per exemple, fan una tasca que n’hi ha per treure’s el barret, i també altres associacions que treballen de manera impecable fent xarxa d’integració. A ningú no se li pregunta d’on ve, al contrari. És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya.
- Si un tema ha estat espinós enguany pel Govern a Lleida ha estat el del Consorci Sanitari. Es privatitzarà?
- Unim quatre ens públics, amb pressupost públic, amb treballadors públics, amb sistemes de gestió i control que són públics, amb una voluntat que sigui públic... és impossible que el Consorci Sanitari es privatitzi. A part, per si havia algun dubte, s’ha eliminat dels estatuts la possibilitat que alguna empresa de caràcter privat i sense ànim de lucre pugui entrar a formar part del Consorci.
- I si això és tan clar, per què creu que actua d’aquesta manera la Marea Blanca?
- Internament saben que el Consorci i la sanitat a Lleida només serà públic, que no hi hauran privatitzacions. Juguen a una altra cosa. El debat es centra en si és millor o no que el sistema permeti la gestió des del mateix territori, i crec que ho és. Tindrem la capacitat per decidir d’acord amb les possibilitats pressupostaries que tinguem. El fet de governar la teva sanitat és un salt endavant, una bona notícia que només comporta avantatges encara que cal considerar que tot canvi genera resistències inicials.
- Per quina raó no han convidat la Marea Blanca a l’Observatori ciutadà del Consorci?
- La gent de la Marea Blanca ha tingut entrevistes constants amb els responsables de la gestió d’aquest Consorci. El col·lectiu està format per alguns membres sindicals que han estat molt informats de tot aquest procés, i el que s’ha pretès a l’hora de crear aquest organisme observador és la inclusió d’altres entitats i persones que no estan dins dels àmbits de decisió i de seguiment per tal que puguin tenir coneixença de com es desenvolupa el procés. No és un òrgan de control, sinó de transparència. No volem amagar res.
- S’augmentarà la nòmina de càrrecs amb el nou sistema sanitari integral?
- No. Si fas un sistema de gestió integrat és precisament per aconseguir que el pes de l’administració pugui anar minvant per invertir en més recursos. Fent un símil futbolístic, apliquem la filosofia Cruyff, els diners al camp i no al banc. El diner cal posar-lo al pacient i al metge, i per fer-ho possible cal que s’aprimi el sistema de gestió.
- Hi ha hagut un excés de càrrecs a les administracions en els darrers anys?
- Crec que no. S’han pres decisions per optimitzar alguns serveis en els darrers anys, i això ha comportat una reducció de càrrecs. Ningú no entendria que, en època de crisi, els organismes públics s’engreixessin en detriment de la societat del benestar. Les administracions han d’anar compassades amb la realitat de cada moment.
Farré amb un volum del Llibre blanc de la transició nacional de Catalunya Foto: Àlvar Llobet
- Parlem de l’aeroport. És un autèntic filó turístic pel Pirineu i per Andorra, però en canvi, no reporta beneficis per Ponent. Com es pot revertir aquesta situació?
- El gruix de la gent se’n va a Andorra, no podem emmascarar la realitat. Aquest és un aeroport que està molt ben situat per accedir a la part central dels Pirineus i això fa que els turistes marxin. No som responsables d’aquest fet, però sí que treballem per promocionar paquets turístiques de Ponent i per posar l’aeroport al mapa amb activitats com l’Air Challenge. No obstant, cal destacar que la gran massa del flux turístic de les terres de Lleida no arriba per aire.
- A la infraestructura li cal un nou sistema anti-boira que permeti l’aterratge dels avions en moments de poca visibilitat?
- L’aeroport s'ubica en una zona on la boira sovinteja durant l’hivern. Ho sabíem. La terminal té un instrument de nivell 1 que facilita l’aterratge dels avions quan hi ha poca visibilitat, però no pot actuar quan la visibilitat és molt escassa. A aeroports com el de Barcelona o el de Madrid sí que tenen aquests sistemes més avançats, però tot i això, hi ha un dia que tampoc poden aterrar els avions. A Lleida estem parlant que, quan un avió no pot operar degut a la boira, queden afectades unes 750 persones, i per aquest volum de gent no crec que s’hagin de gastar milions d’euros en millorar el sistema. La gent ho entendria? Crec que no. Ens atacaria per invertir en l’aeroport i no fer-ho en les residències de la tercera edat. Ja ens hem equivocat prou amb les infraestructures com per haver de fer inversions només per quedar bé.
- El transport aeri de mercaderies és una via per fer més rendible l’aeroport?
- Hi ha diverses propostes damunt la taula, d’empresaris de Lleida i d’altres que són de fora. Sobre el transport aeri de mercaderies és necessari tenir clar que aquesta és una operació comercial complexa i que requereix bidireccionalitat, perquè si els avions tornen buits els preus es disparen. Per posar un exemple; Barcelona gestiona 100.000 tones de mercaderies l’any i Madrid 300.000, i aquestes xifres estan molt per sota dels grans hubs de transports de mercaderies. Ara per ara, no crec que Alguaire sigui vist com un aeroport on es pugui explotar aquesta via comercial.
- Hi va haver massa eufòria en les previsions de beneficis que podria aportar el Lleida-Alguaire?
- (Pensa) Potser sí. No conec els estudis que es van fer ni la seva profunditat, però sí que és cert que fa cinc anys es venia l’aeroport com una oportunitat per connectar Lleida amb Europa i amb els anys s’ha vist que no hi ha una massa de gent suficient per fer-ho possible. L’aeroport no permet alegries com la de subvencionar viatges als ciutadans com es va fer durant un temps.
- Calia aquest aeroport a Lleida?
- No ens hem de plantejar el que hauria pogut estar. Aquest aeroport és un actiu que tenim i que hem de fer rendible perquè l’hem pagat entre tots.
-El 2015 és un any electoral. A Grècia ha guanyat Syriza i a l’Estat espanyol treu el cap Podemos. Entén la irrupció d’aquests moviments?
- Si es produeixen és que hi ha motius. Aquestes noves forces apareixen per una combinació de molts factors com una crisi econòmica llarga, un cansament de les maneres de fer política, un patiment per part de la classe mitjana, una indignació vinculada a que els rics i els pobres cada cop ho són més... tot això genera el naixement de noves formacions que han sabut llegir els nous temps. El que no sigui capaç d’interpretar bé cap on va la societat, patirà. Li pot passar al PSOE, que pot acabar ensorrat com el PASOK a Grècia, a Iniciativa... a tots.
- Per tant, podem vincular l’auge d’aquests nous partits a una incapacitat de les formacions ‘històriques’ a l’hora d’interpretar els nous corrents de la societat...
- Potser haurien aparegut igual degut al cansament de la gent cap als partits clàssics, a la manca de lideratge, de discurs... explicar de manera vàlida el que està passant quan està passant té un punt d’agosarament. Amb els anys agafarem perspectiva històrica per comprendre les causes d’aquests canvis.
- Unes eleccions al Parlament de Catalunya pel març haurien estat precipitades si es té en compte la magnitud del projecte que Convergència, Esquerra i la CUP tenen entre mans?
- La data que queda és la bona, igual que les branques dels arbres quan esporgues. Les eleccions podrien haver estat el mes de març si hi hagués hagut una gran conjunció de forces sobiranistes, però no va ser així.
- CiU i ERC viuran una lluna de mel a les municipals després del pacte electoral?
- Llunes de mel, ni als matrimonis (riu). El Fair Play electoral hi ha de ser amb tothom, però és evident que amb el pacte es va prioritzar una bona entesa entre els dos partits, i és molt raonable. El procés necessita que l’administració local estigui governada per persones que estiguin en plena sintonia amb allò que es vol fer des de la Generalitat. Amb ERC tindrem bones relacions tot i acceptar les discrepàncies en diversos temes i que serem adversaris electorals.
- La federació de CiU està garantida?
- No tinc raons per pensar que això no ha de ser així. Joana Ortega ser una de les responsables de l’organització del 9-N, Ramon Espadaler va dirigir l’operatiu dels Mossos d’Esquadra per evitar problemes durant el dia de la votació, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, també s’hi va implicar. Tots ells són d’Unió i estan en la mateixa coordenada que la gent de Convergència.
- El dret a decidir ha funcionat com un paraigua on molts s’hi refugiaven per evitar el debat sobre la independència. Ara s’obrirà aquest meló i caldrà posicionar-se. Insisteixo; Unió i Convergència poden deixar de ser socis en els propers mesos?
- Si Unió i Convergència no discrepessin voldria dir que són el mateix partit. Que hi hagi discrepàncies és raonable, però és gestionen i s’avança plegats. L’aliança és sòlida.
- Els contraris a la construcció de les estructures d’estat ataquen el Govern pel flanc dels pocs recursos. Diuen que amb els pocs diners que hi ha no s’haurien de gastar diners amb aquestes coses. Com rebat aquest argument?
- Una gran part del pressupost de la Generalitat de Catalunya va destinat a educació i sanitat, això és pot comprovar. És evident que no tenim tots els diners del món, però la inversió a les estructures d’estat és només uns decimals en les xifres pressupostaries. Moltes d’aquestes estructures ja les tenim, però d’altres com la Hisenda Catalana s’han de crear perquè durant molts anys no vam preocupar-nos de construir-la.
- El seu nom ha sonat en els darrers anys per encapçalar la llista de CiU a la Paeria i plantar batalla al PSC. Descarta fer aquest pas algun dia?
- Si algú vol jugar-se diners apostant que jo no em presentaré, que ho faci, perquè guanyarà. Jo no seré mai candidat a la Paeria, no trauria cap a res que jo amb 67 o 68 anys fos cap de cartell. El candidat de CiU és en Toni Postius, una persona jove amb molt recorregut polític.