Què diu la nova llei de l'Aran?

L'articulat aprovat pel Parlament de Catalunya fixa un nou sistema de finançament, el dret a decidir i el codi civil propi

Àlvar Llobet
22 de gener del 2015
Actualitzat a les 10:45h
El Síndic de l'Aran amb diversos diputats ahir
El Síndic de l'Aran amb diversos diputats ahir | Parlament

La jornada d'aquest dimecres al Parlament de Catalunya ha estat històrica pels 10.000 aranesos, que a partir d'ara viuran en un territori que serà més independent del Govern de la Generalitat. La modificació de la Llei de l'Aran del 1990 que s'ha aprovat a la cambra catalana desenvolupa els articles fixats en l'Estatut del 2006 i que plantejava l'Aran com un territori amb singularitat pròpia dins del Principat.

- Nou sistema financer: La nova llei marca una nova relació entre administracions. El Conselh Generau d'Aran havia de negociava ara amb les conselleries pels recursos, però aquesta situació canviarà ja que el govern aranès rebrà una aportació fixa i blindada del govern català. La llei estableix tres anys per fer-ho efectiu. El Síndic de l'Aran i el President de la Generalitat negociaran al mateix nivell cada any pel finançament global de les competències.

- Més competències pel Conselh Generau d'Aran: L'executiu aranès veurà ampliades les seves competències, un fet que reforça l'esperit de més independència pel territori que possibilita la nova llei. A partir d'ara, l'ordenació del territori, l'urbanisme, el medi ambient i la gestió de les emergències.

- L'Aran ja no és comarca: L'Aran ja no pot quedar inclosa en cap ordenació territorial ni administrativa de Catalunya. El text aprovat avui destaca la seva singularitat territorial de manera que es deixa de definir legalment la zona com a comarca. D'aquesta manera, Catalunya ha deixat de tenir 41 comarques per tenir-se 40 més l'Aran.

- Dret a decidir i reivindicacions històriques: Els aranesos podrien votar sobre l'encaix de l'Aran amb Catalunya. Per llei ho poden fer des d'aquest dimecres. L'articulat ho deixa referenciat, tot i que el ponent de la llei, Àlex Moga, matisa que aquest punt s'ha d'entendre com la plasmació per escrit de la voluntat del poble aranès de defensar allò que vol per ell mateix. L'Aran veu reconeguts els seus drets històrics, el reconeixement de la identitat nacional i l'autonomia política.

- Aranès, llengua vehicular: És la llengua vehicular i d'aprenentatge en els centres educatius de la Vall. L'aranès també es referencia com la llengua d'ús normal en les administracions públiques. El nou text també reforça l'acadèmia de la llengua occitana.

- Dret Civil propi i Vielha, capital: L'Aran podrà regular el conjunt de normes jurídiques i principis per regular les relacions personals o patrimonials. Vielha ja és, per llei, la capital de l'Aran.

- Nou sistema electoral: El sistema d'elecció dels 13 membres del Conselh Generau d'Aran es basa, actualment, en la votació dels sis terçons, nomenclatura aranesa per definir els límits territorials. Hi ha zones que han perdut població en els darrers anys, per la qual cosa es fa necessari un nou sistema. La nova llei preveu una modificació electoral quan Catalunya tingui la seva o bé en el termini de dos anys.