L'Aran es fa més independent

L'Aran és, des d'aquest dimecres, una singularitat territorial més diferenciada de Catalunya. El Parlament ha donat llum verda a la nova Llei de l'Aran, que reconeix els drets històrics del territori que s'havien fixat en l'Estatut del 2006 i que estableix un nou pacte financer entre Barcelona i Vielha. A partir d'ara, el Conselh Generau d'Aran rebrà una aportació fixa i blindada del govern català i deixarà d'estar sotmès a l'arbitri econòmic de cada conselleria com passava fins ara.

D'alguna manera, el nou articulat, que modifica la llei del 1990, concreta una mena de 'pacte fiscal' entre els dos organismes, que podran anar millorar aquest sistema en els propers tres anys. Tot i que l'acord financer no especifica els termes quantitatius, els ponents de la llei estimen que el nou sistema suposarà una millora de dos milions ja en el proper any.

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, s'ha mostrat satisfet per aquesta entesa, ja que estableix la comunicació directa entre el Govern de la Generalitat i el Conselh. Per la seva banda, el líder d'Unitat d'Aran, Paco Boya ha lamentat "la precipitació" de CDA, que ha impulsat aquesta llei "sense l'acord del territori". La Llei ha estat aprovada per tots els partits de la cambra catalana excepte Ciutadans, que s'ha abstingut.
 
L'Aran deixa oficialment de ser comarca

La Llei de l'Aran estableix que la Vall no es podrà incloure en cap altra divisió territorial que no sigui ella mateixa, i especifica l'eliminació de qualsevol referència a la zona com a comarca de manera que, a partir d'avui, Catalunya té 40 comarques i l'Aran.

El nou text també desenvolupa les competències de l'acadèmia de la llengua occitana i preveu que l'Aran tingui un diputat propi al Parlament que sigui votat només pels aranesos. Aquest punt es supedita al debat de la nova llei electoral catalana com també passa amb el sistema d'elecció dels membres del Conselh Generau, que s'ha inclòs a la llei com una disposició addicional transitòria. La llei reconeix també el dret civil aranès, "una llarga reivindicació" segons ha destacat el ponent de l'articulat, diputat i alcalde de Vielha Àlex Moga.
 
Els aranesos obtenen el dret a decidir

La Llei de l'Aran preveu també el dret a decidir del poble aranès, de manera que, a partir d'ara i d'acord amb les voluntats del Conselh Generau, els aranesos podrien votar en relació a l'encaix del territori amb Catalunya. En aquest sentit, Moga deixa clar l'estret vincle de l'Aran amb Catalunya "des del segle XII" i que "la pervivència de la singularitat de l'Aran va lligada a l'avenir de Catalunya". En aquest punt, PP i Ciutadans han votat en contra.