Rull: «L'objectiu és la independència i estem oberts a parlar de tot»

Josep Rull (Terrassa, Vallès Occidental, 1968) és un home de frontera. D'allà on s'acaba Barcelona i comença la Catalunya interior; del marge on la política municipal es transforma en nacional; del llindar entre la socialdemocràcia i el centre liberal; del vèrtex estratègic entre CDC i ERC... Potser per això sempre respon amb mesura. "Una entrevista contundent, eh", em diu en acabar... Però no ha defugit cap pregunta.

- Em permet una qüestió personal?

- Endavant.

- Vostè ha passat vergonya en algun moment, després de la trencadissa del bloc sobiranista?

- Vergonya, no. Però tristesa, sí. I també he percebut el malestar de molts ciutadans que me l'han fet arribar.

- Era inevitable aquest espectacle?

- S'havia de prendre una decisió. I la que vam prendre no és la millor, però és raonable perquè manté el nostre compromís de posar les urnes el 9 de novembre.

- Vostè hi era, diumenge passat, a plaça Catalunya. Imagino que devia escoltar els crits d'"unitat. unitat". De quina manera creu vostè que les bases del sobiranisme poden recuperar la confiança en els propis líders polítics?

- Vull ser optimista i malgrat la tensió que hi ha hagut, la capacitat de reconduir-ho hi és i hauria de ser més senzill del que aparentment pugui semblar.

- Aquesta trencadissa s'ha produït pel 9-N. Una convocatòria que, al capdavall, en cap cas no hauria tingut efectes jurídics. Com pensen fer possible un acord per al 10-N que eviti una nova edició de la batalla campal CiU-ERC? I, més encara, vist el que ha passat, com pot confiar la societat catalana que CiU i ERC seran capaços de declarar conjuntament la independència?

- Costa de creure, és evident. Hem percebut que la gent està raonablement molesta i per això hem de recompondre anímicament aquest espai de confiança. Però, insisteixo, o ho fem junts o serà molt complicat.

- Quina part del problema és la lluita per l'hegemonia entre CiU i ERC?

- Aquest no és el factor fonamental. Jo crec que això pesa més en els entorns que no pas directament en el nucli d'aquells que portem la negociació. Hi ha un debat molt honest sobre com ho hem de fer per fer-ho possible. Les posicions són diferents i hem de ser capaços de trobar la síntesi. El 9-N tindrà força perquè els catalans li'n donarem, calia que algú prengués la decisió i nosaltres la vam prendre.

- Suposem que el 9-N és un èxit. Després vénen unes plebiscitàries. Vostè pot afirmar, com a alt responsable de Convergència, que vostès ajudarien a declarar la independència al president Junqueras?

- Junqueras?

- Sí, Junqueras. Si vostè fos d'ERC li preguntaria pel president Mas.

- L'objectiu és proclamar la independència. Hem de veure quines són les millors eines i els millors instruments. Per tant, hem de poder parlar de tot, també d'això que vostè diu. Però creiem que tenim un actiu important, que és el president Mas, que ha estat capaç de tenir un paper molt institucional. Però si l'objectiu és la independència, cap limitació prèvia i estem oberts a parlar de tot.

 - Si això és així, què ha passat perquè ERC, ICV i, almenys en part, la CUP, insisteixin a dir que vostès els han enganyat? En públic es projecta un discurs bàsicament contra el president i el portaveu del Govern i, en privat, hi ha oberta una campanya per denunciar aquest suposat parany convergent. Què ha passat per arribar a aquest extrem?

- Alguns arguments els deuen tenir.

- No paren de dir-ho, o sigui que vostès deuen conèixer aquests arguments que, en síntesi, els acusen d'engany i impostació.

- El que diem és que el que no estava pactat segur era impossibilitar el 9-N. L'objectiu no era desobeir, sinó posar les urnes i, operativament, no teníem la possibilitat de fer-ho. Es van continuar prenent decisions després de la suspensió del Tribunal Constitucional, però no es podia gestionar adequadament la base de dades. Insisteixo, en el pacte no hi havia com a element bàsic impossibilitar el 9-N. Hi havia un moment que, en termes operatius, o canviavem el dispositiu o no hi havia 9-N.

- Vist amb perspectiva, li sembla que es van sobreactuar massa les fotografies d'unitat?

- El que hem de ser capaços és de fer que aquesta unitat tingui una canalització que sigui viable. I amb l'actual estructura, ho hem aconseguit. Des de Madrid es comencen a adonar que el 9-N torna a tenir força en la mesura que hem estat capaços de recompondre una certa unitat, tant política com social. El 9-N intenta fer-se de tal manera que tingui la potència d'un referèndum.

- Què passarà si l'estat torna a prohibir aquesta segona fórmula?

- Nosaltres ho hem articulat de tal manera que els sigui molt difícil. Perquè no es basa en una norma concreta, sinó en una suma d'actes administratius.

- El ministre de Justícia no ho veu així.

- Doncs han de determinar què impugnen concretament. Cada fet concret està avalat per un acte administratiu específic. Han d'impugnar l'acte administratiu que acorda obrir una pàgina web; han d'impugnar l'acte administratiu que acorda comprar sis mil ordinadors, no pas per a la consulta sinó per al Departament d'Ensenyament; han d'impugnar l'acte administratiu que acorda posar els anuncis de participació institucional... No hi ha cap decret que els encabeixi tots.

- De moment, la reacció no ha arribat. Però arribarà.

- La primera reacció ha estat ridiculitzar-ho. I això és una expressió d'impotència.

 - D'acord, però si tornen a impugnar...

- Ja ho veurem. Caldrà veure en quins termes, però la nostra voluntat és mantenir-nos fins al final.

- Això és el que deien abans.

- Sí, però allà teníem un problema d'operativitat a causa de la base de dades. Ara és molt difícilment atacable.

- Li demano que sigui sincer. Hi ha alguna possibilitat que aquest 9-N tampoc no es faci?

- Si hi ha una impossibilitat material?

- Sí.

- Si hi ha una impossibilitat operativa, aleshores pot ser. Però l'impediment no pot ser de base jurídica i em costa d'imaginar quin pot ser l'impediment material.

- Passem al 10-N. És factible la famosa Llista de País?

- Nosaltres volem centrar-nos en el 9-N. Unes plebiscitàries volen dir convertir unes eleccions ordinàries en un referèndum, i jo posaria més l'èmfasi en un punt únic en els programes electorals. Després ja veurem quins són els instruments.

- Què passa amb Unió en unes plebiscitàries?

- Això ho veurem després del 9-N. Fins aleshores no ens volem posicionar.

- Vostè potser no. Però a Josep Antoni Duran Lleida se'l veia molt convençut proposant un final de legislatura amb el PSC.

- Aquesta és la seva opció, però el president Mas ha dit que el mandat democràtic que té efectes internacionals passa o per un referèndum o per unes eleccions plebiscitàries i, en la mesura que Convergència té com a objectiu assolir la independència de Catalunya, doncs el que hem de mirar és com ho fem dins de casa nostra, a CiU, i de cara enfora, amb algun element de síntesi. Però el 9-N és crucial.

- Convergència és un partit amb futur a la República Catalana?

- Sí. Aquest centre ampli, que és capaç de combinar una vocació majoritària i la iniciativa individual en un marc de justícia social, tota aquesta suma de factors de centre progressista, Convergència els pot representar en una futura República Catalana.

- Vostès donen per políticament superat el Cas Pujol?

- Políticament sí. Però és molt clar que en aquest moment tenim una imatge que està afectada. I ara hem de ser capaços de recuperar la confiança de la ciutadania. Al que no ha afectat el Cas Pujol és al procés català.