30
de setembre
del
2014
Finalment l'Hospital Transfronterer és una realitat. Quants anys fa que se'n parla?
Se' va començar a parlar l'any 1995 i l'any següent es va fer un primer estudi de viabilitat del projecte. El 1997 es va fer una trobada de metges i infermers de tota la Cerdanya i el Capcir en la qual ja es va reivindicar la necessitat d'un hospital transfronterer i el 2003 el projecte va començar a gestar-se de forma oficial.
Ha estat un llarg camí...
Un hospital no es fa en quatre dies i menys un com aquest. Hem de pensar que aquest equipament no es pot comparar en cap altre. Es tracta d'un cas únic a Europa i, per tant, no tenim cap precedent ni cap referent en el qual fixar-nos.
Quina és la filosofia del centre?
Donar atenció mèdica als veïns de les dues bandes de la frontera que separa la Cerdanya. L'Hospital de Puigcerdà havia quedat petit i a la banda francesa l'hospital més proper era el de Perpinyà, per tant feia falta fer un nou equipament i des de les institucions europees van ser sensibles a aquesta problemàtica.
Com funciona la gestió diària?
És complexa perquè depenem de les administracions francesa, catalana i espanyola. Tenim tres idiomes oficials i tots els professionals han d'estar preparats per atendre els malalts en català, francès o espanyol. A banda, treballem convenis amb hospitals i centres de les dues bandes de la frontera per tal de garantir el millor tracte a cada malalt. Els naixements i les defuncions (recordem que estem en el municipi de Puigcerdà) són els dos aspectes més complexos de tota l'operativa.
Què passa quan neix un nen de pares francesos?
Consta com a francès nascut a Puigcerdà i no hi ha cap problema.
I en cas d'una defunció al centre?
Això és una altra història... A dia d'avui encara no ens ha passat però estem negociant amb París i amb Madrid per tal que arribin a un acord que faciliti tots els tràmits de trasllat dels cossos de manera que si el difunt és francès no s'hagi de fer una repatriació i els tràmits siguin ràpids.
I el finançament del centre a càrrec de qui va?
Un 40% del finançament ens arriba de França i l'altre 60% de Catalunya. El percentatge es va decidir en funció del nombre d'usuaris previst segons la població de la zona d'influència de l'hospital i tenim un pressupost assignat per als propers 5 anys.
Quin balanç feu de les primeres setmanes en funcionament?
Bo, molt bo. Els petits problemes que hem tingut, sobretot amb els idiomes, els hem anat resolent amb solvència gràcies a la bona predisposició de tothom. Tenim l'avantatge de comptar amb grans professionals en tots els àmbits i amb un equipament i una tecnologia que, ara per ara, no la pot tenir cap altre hospital del Pirineu. També ens ha ajudat molt, jo diria que ha esta fonamental, la col·laboració humana i logística que en tot moment hem tingut i tenim de l'ajuntament de Puigcerdà.