Terrassa s'atura per denunciar la violència policial de l'Estat

Més d'un miler de persones s'ha aplegat davant l'Ajuntament i ha mantingut, amb les mans enlaire, un rigorós silenci que s'ha allargat cinc minuts | Proclames com "Rajoy, als tribunals" i "Hem votat" han ressonat amb força al Raval de Montserrat

Els terrassencs denuncien les accions policials de l'1-O.
Els terrassencs denuncien les accions policials de l'1-O. | Sergi Ambudio
Sergi Ambudio
02 d'octubre del 2017
Actualitzat a les 18:55h
Més d'un miler de persones s'ha aplegat aquest dilluns al migdia, convocats per la Taula per la Democràcia -sindicats i partits-, davant l'Ajuntament de Terrassa per rebutjar i denunciar la violència policial de l'Estat espanyol durant l'1-O. La cocapital vallesana va viure una jornada sense incidents violents, però les imatges d'agressions i càrregues policials es van reproduir en molts punts de Catalunya.

A les dotze en punt, quan les campanes de la Catedral de Sant Pere així ho indicaven, s'ha imposat un silenci esfereïdor. Els presents han aixecat les mans enlaire en senyal de protesta i solidaritat pels gairebé 900 catalans que ahir van patir els abusos dels cossos policials espanyols. Així han estat durant cinc llargs minuts. Només ha trencat el silenci un crit espontani que clamava "hem votat". Tothom l'ha seguit, acompanyat d'aplaudiments.

Just davant la façana de l'edifici consistorial hi havia bona part dels regidors terrassencs. Entre ells, l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. S'han anat encadenant càntics i proclames com "Rajoy, als tribunals", "Fora, les forces d'ocupació" o "Fora, la bandera espanyola", entre d'altres.Esbroncada a l'alcalde

"Que surti l'alcalde", han cridat uns quants. Ha estat llavors quan Ballart ha fet una passa endavant i s'ha deixat veure. La reacció de la gent no s'ha fet esperar i li han fet notar el seu malestar per la decisió del consistori, que no va voler cedir locals municipals per l'1-O ni va donar suport al Govern de la Generalitat. L'alcalde ha rebut una sonora xiulada i crits de "dimissió"