«Aquest any la tardor està més guapa que mai»

Aquest any la tardor està més guapa que mai.

Deixant enrere la timidesa, passeja pels carrers vestida amb un vestit vermell,
tenyint-los d'uns tons més vius que mai.

Aquest any els arbres només es despullen d'impossibles
i fan créixer fulles que tremolen sota la llum de setembre,
constants, fortes, valentes.

I el vermell s'escampa per les ciutats,
i quan es troba amb la llum daurada de les tardes,
teixeixen junts un vestit a mida pels carrers i places.

I la gent, meravellada es vesteix a conjunt
i es deixen emportar per les marees calmades,
per gotes d'aigua que bateguen a l'hora que respiren d'un mateix alè.
I junts dibuixen les notes de melodies boniques,
que impregnen els dies d'esperança i somnis.

I poc a poc, tothom es desperta,
els dies comencen a fer olor de màgia,
i les cançons dibuixades sonen per primera vegada.
I de sobte, entre les gentades,
es deixa veure la llibertat,
que passeja com la tardor,
tranquil·la, segura, amb ganes de vida.


Alba Valero Suana