07
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
10:25h
L'Ajuntament de Terrassa viu avui una jornada històrica. El Ple municipal extraordinari d'aquesta tarda votarà i aprovarà la gestió pública de l'aigua a la ciutat. Ha estat el tema cabdal que ha marcat l'agenda política de la primera part de legislatura. La pressió social ha estat enorme, els grups municipals d'esquerra van agafar el testimoni i, finalment, Ballart i el seu equip de govern es van fer seva una demanda que, el passat 19 de març, va reunir milers de persones als carrers de Terrassa.
Res fa pensar que l'únic punt de l'acte del dia d'avui pugui tenir dificultats per veure llum verda. PSC, Terrassa en Comú, ERC-MES i la CUP votaran a favor de la creació de la nova empresa pública que gestionarà el servei municipal d'abastament d'aigua a partir del 2018. Es posarà fi, així, a una darrera etapa de 75 anys d'explotació privada a càrrec de la companyia Mina Aigües de Terrassa.
Concretament, els 27 regidors de l'Ajuntament sotmetran a votació la Memòria elaborada per la comissió d'estudi que va determinar que la municipalització és "el model més sostenible i eficient" de gestió. Aquest dilluns, en una sessió extraordinària de la Comissió de Territori i Sostenibilitat, es va donar el vistiplau a la constitució de la nova companyia (Aigua de Terrassa, EPEL), als estatuts que la regiran i el reglament base per desplegar el servei. La pel·lícula es repetirà avui mateix, a partir de les cinc de la tarda, i prendrà caràcter oficial i solemne.
El PDECat, el gran dubte
Tant convergents com socialistes fa temps que van deixar clar que el pacte de govern és, en general, sòlid. Però hi ha dos aspectes cabdals que el podrien fer trontollar: el referèndum de l'1 d'octubre, aprovat ahir de matinada, i l'aigua. No és pas un secret que des del PDECat, tal com apuntava el regidor i primer tinent d'alcalde Miquel Sàmper fa uns dies a LaTorre, sempre s'ha defensat un model de gestió mix, amb una col·laboració público-privada.
El també tinent d'alcalde i regidor de l'Aigua, Alfredo Vega, afirma en declaracions a aquest diari que no rebre el suport del seu soci de govern seria un "cop dur" que obriria la porta a replantejar-se "certes coses". La legislatura de Ballart, que subsisteix del suport del grup municipal convergent, afronta unes setmanes clau, però ho fa caminant per aigües pantanoses. El PDECat tampoc descarta la possibilitat de supeditar al referèndum de l'1-O el seu suport al batlle socialista. Si no hi ha urnes a Terrassa el primer diumenge d'octubre, l'estrip en el si del consistori terrassenc podria ser excessivament gran com per tornar-lo a cosir. Avui, la primera prova de foc.
Més enllà de l'antiga convergència, aquest dilluns també es va abstenir Ciutadans, al·legant que la formació no ha tingut temps suficient per avaluar un dictamen que és "ambivalent" i del qual no comparteixen les conclusions. A l'espera d'analitzar tota la documentació, el regidor Javier González ja ha avançat que el seu partit segueix mostrant-se escèptic amb la creació de la nova empresa pública: "Si ja hi ha empreses municipals que perden calers, hauran de demostrar com ho pensen fer bé amb la gestió de l'aigua", ha etzibat. El posicionament de la formació taronja avui no està clar. El Partit Popular va votar en contra dilluns i farà el mateix aquesta tarda.
Res fa pensar que l'únic punt de l'acte del dia d'avui pugui tenir dificultats per veure llum verda. PSC, Terrassa en Comú, ERC-MES i la CUP votaran a favor de la creació de la nova empresa pública que gestionarà el servei municipal d'abastament d'aigua a partir del 2018. Es posarà fi, així, a una darrera etapa de 75 anys d'explotació privada a càrrec de la companyia Mina Aigües de Terrassa.
Concretament, els 27 regidors de l'Ajuntament sotmetran a votació la Memòria elaborada per la comissió d'estudi que va determinar que la municipalització és "el model més sostenible i eficient" de gestió. Aquest dilluns, en una sessió extraordinària de la Comissió de Territori i Sostenibilitat, es va donar el vistiplau a la constitució de la nova companyia (Aigua de Terrassa, EPEL), als estatuts que la regiran i el reglament base per desplegar el servei. La pel·lícula es repetirà avui mateix, a partir de les cinc de la tarda, i prendrà caràcter oficial i solemne.
El PDECat, el gran dubte
Tant convergents com socialistes fa temps que van deixar clar que el pacte de govern és, en general, sòlid. Però hi ha dos aspectes cabdals que el podrien fer trontollar: el referèndum de l'1 d'octubre, aprovat ahir de matinada, i l'aigua. No és pas un secret que des del PDECat, tal com apuntava el regidor i primer tinent d'alcalde Miquel Sàmper fa uns dies a LaTorre, sempre s'ha defensat un model de gestió mix, amb una col·laboració público-privada.
El també tinent d'alcalde i regidor de l'Aigua, Alfredo Vega, afirma en declaracions a aquest diari que no rebre el suport del seu soci de govern seria un "cop dur" que obriria la porta a replantejar-se "certes coses". La legislatura de Ballart, que subsisteix del suport del grup municipal convergent, afronta unes setmanes clau, però ho fa caminant per aigües pantanoses. El PDECat tampoc descarta la possibilitat de supeditar al referèndum de l'1-O el seu suport al batlle socialista. Si no hi ha urnes a Terrassa el primer diumenge d'octubre, l'estrip en el si del consistori terrassenc podria ser excessivament gran com per tornar-lo a cosir. Avui, la primera prova de foc.
Més enllà de l'antiga convergència, aquest dilluns també es va abstenir Ciutadans, al·legant que la formació no ha tingut temps suficient per avaluar un dictamen que és "ambivalent" i del qual no comparteixen les conclusions. A l'espera d'analitzar tota la documentació, el regidor Javier González ja ha avançat que el seu partit segueix mostrant-se escèptic amb la creació de la nova empresa pública: "Si ja hi ha empreses municipals que perden calers, hauran de demostrar com ho pensen fer bé amb la gestió de l'aigua", ha etzibat. El posicionament de la formació taronja avui no està clar. El Partit Popular va votar en contra dilluns i farà el mateix aquesta tarda.