20
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
7:23h
Les ciutats de Madrid, Barcelona, Saragossa, València, la Corunya, Cadis, Santiago de Compostel·la, Valladolid i Terrassa celebren que la pressió municipalista hagi parat, en part, la intenció del govern del PP d'atacar l'autonomia local, prohibint de facto les remunicipalitzacions mitjançant una disposició addicional en els Pressupostos Generals de l'Estat. No obstant això, aquests municipis, que van assistir al Congrés dels Diputats per protestar contra aquesta maniobra, han advertit que els canvis assolits no són suficients.
En la seva redacció original, la disposició addicional que va motivar la protesta municipal, la 27 dels Pressupostos Generals de l'Estat, pretenia limitar la incorporació de personal al sector públic i suposava un atac directe als processos de recuperació dels serveis públics per part dels municipis, segons els ajuntaments afectats. En l'últim moment del tràmit parlamentari es va aprovar una esmena transaccional al text.
La modificació, aprovada al Senat, ofereix un lleu respir a l'autonomia municipal en reduir alguns obstacles a les remunicipalitzacions que contenia el text original. Després de l'aprovació de l'esmena, els ajuntaments podran incorporar personal mitjançant processos de reinternalització de manera que no computi a efectes de la taxa de reposició, cosa que no contemplava la redacció inicial.
Amb el nou escenari, l'Ajuntament de Terrassa tindria més fàcil la possibilitat de municipalitzar el servei d'abastament d'aigual, un procés que està marcant el mandat municipal. Actualment, el servei es troba en un estat de pròrroga forçosa i el continua oferint Mina Pública d'Aigües de Terrassa, l'empresa privada que l'ha gestionat durant els últims 75 anys.
Des dels ajuntaments, on es van aprovar mocions en contra d'aquesta disposició i es van organitzar reunions al Congrés dels Diputats, s’aplaudeix aquest canvi, i se celebra que la pressió municipalista hagi tingut efectes. Alhora, però, es reclama més respecte a les seves competències i claredat en la redacció de mesures que els afecten.
Redacció confusa i contradictòria
La redacció resultant de la disposició és complexa i confusa, donant peu a diverses interpretacions possibles, segons els ajuntaments afectats. Això pot respondre al fet que la regulació que aborda la disposició col·loca en contradicció normatives com la Llei de Bases de Règim Local, l'Estatut dels Treballadors, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic o la Llei de Contractes del Sector Públic (actualment en tràmit d'aprovació parlamentària). De fet, afirmen que podria considerar-se anticonstitucional en la mesura que el contingut que aborda aquesta disposició podria extralimitar-se de la Llei de Pressupostos.
Depenent de quina interpretació es realitzi, les remunicipalitzacions podrien ser possibles o no, en funció de si la corporació local en qüestió tingués societats mercantils on integrar el personal del servei públic reinternalitzat, o podrien impedir incorporar als treballadors com a empleat públic, d’acord amb els drets i obligacions que estableix la llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, per la qual cosa la incorporació hauria de ser en una condició laboral diferent.
En qualsevol cas, diuen des de l'Ajuntament de Terrassa, qualsevol de les interpretacions que es faci dibuixa una situació més favorable per als processos de remunicipalització que la que es derivava de la redacció inicial.
En la seva redacció original, la disposició addicional que va motivar la protesta municipal, la 27 dels Pressupostos Generals de l'Estat, pretenia limitar la incorporació de personal al sector públic i suposava un atac directe als processos de recuperació dels serveis públics per part dels municipis, segons els ajuntaments afectats. En l'últim moment del tràmit parlamentari es va aprovar una esmena transaccional al text.
La modificació, aprovada al Senat, ofereix un lleu respir a l'autonomia municipal en reduir alguns obstacles a les remunicipalitzacions que contenia el text original. Després de l'aprovació de l'esmena, els ajuntaments podran incorporar personal mitjançant processos de reinternalització de manera que no computi a efectes de la taxa de reposició, cosa que no contemplava la redacció inicial.
Amb el nou escenari, l'Ajuntament de Terrassa tindria més fàcil la possibilitat de municipalitzar el servei d'abastament d'aigual, un procés que està marcant el mandat municipal. Actualment, el servei es troba en un estat de pròrroga forçosa i el continua oferint Mina Pública d'Aigües de Terrassa, l'empresa privada que l'ha gestionat durant els últims 75 anys.
Des dels ajuntaments, on es van aprovar mocions en contra d'aquesta disposició i es van organitzar reunions al Congrés dels Diputats, s’aplaudeix aquest canvi, i se celebra que la pressió municipalista hagi tingut efectes. Alhora, però, es reclama més respecte a les seves competències i claredat en la redacció de mesures que els afecten.
Redacció confusa i contradictòria
La redacció resultant de la disposició és complexa i confusa, donant peu a diverses interpretacions possibles, segons els ajuntaments afectats. Això pot respondre al fet que la regulació que aborda la disposició col·loca en contradicció normatives com la Llei de Bases de Règim Local, l'Estatut dels Treballadors, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic o la Llei de Contractes del Sector Públic (actualment en tràmit d'aprovació parlamentària). De fet, afirmen que podria considerar-se anticonstitucional en la mesura que el contingut que aborda aquesta disposició podria extralimitar-se de la Llei de Pressupostos.
Depenent de quina interpretació es realitzi, les remunicipalitzacions podrien ser possibles o no, en funció de si la corporació local en qüestió tingués societats mercantils on integrar el personal del servei públic reinternalitzat, o podrien impedir incorporar als treballadors com a empleat públic, d’acord amb els drets i obligacions que estableix la llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, per la qual cosa la incorporació hauria de ser en una condició laboral diferent.
En qualsevol cas, diuen des de l'Ajuntament de Terrassa, qualsevol de les interpretacions que es faci dibuixa una situació més favorable per als processos de remunicipalització que la que es derivava de la redacció inicial.