10
de juny
del
2017
El ple de maig va aprovar definitivament el Pla de Mobilitat Urbana 2016-2021, que preveu dos objectius prioritaris que van de la mà: la reducció d'ús del vehicle privat en un 12% i la creació de la ZUAP, una zona en què s'han de reduir les emissions contaminants. Armengol ha destacat que això "no és un caprici de ningú, sinó que la normativa obliga a establir una àrea d'aquestes característiques a les ciutats de més de 100.000 habitants".
En una sessió que ha presentat el pla, el tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol, ha explicat que el 70% de la contaminació està provocada pels vehicles privats, i que, especialment al casc antic de la ciutat, amb carrers estrets i molt de trànsit, és difícil de dissipar. "No es tracta de molestar ningú, sinó de millorar la qualitat de vida dels ciutadans", ha explicat el regidor.
Segons les tècniques municipals presents a la presentació, la planificació urbanística fins fa uns 30 anys s'havia basat en prioritzar el cotxe, i això fa que els vianants tinguin un 33% de l'espai dels carrers quan representen més del 50% de la mobilitat. Així, un dels objectius és destinar més carrers de la ciutat als itineraris per a vianants i bicicletes.
L'altre repte és reduir el trànsit de cotxes al centre de la ciutat: la meitat dels desplaçaments urbans tenen origen o destí als barris del centre, per una distància mitjana d'1,9 quilòmetres. Per això, la ZUAP s'estendrà des de l'avinguda d'Àngel Sallent a la de Jaume I, i des del passeig del Vint-i-dos de Juliol fins la carretera de Montcada; tot i això, en una primera fase, els límits a est i oest estaran al parc de Vallparadís i als carrers de Faraday i de Josep Trueta, darrere del parc de Sant Jordi.
Restriccions a alguns dels carrers més transitats actualment
Així doncs, d'aquí al 2021 alguns carrers seran de vianants o tindran restriccions importants de trànsit. Així doncs, per exemple, el carrer del Portal Nou s'incorporarà a l'illa de vianants del centre a partir del carrer de Baldrich, i el carrer de Sant Genís, que passa a tocar de la plaça Nova, també restringirà el trànsit a l'accés a l'aparcament. La Rutlla també estarà tallada al trànsit.
Els carrers de Galileu i d'Arquimedes també veuran modificat el trànsit. En el cas de Galileu, s'instal·laran càmeres per fer que els cotxes no circulin al llarg de tot el carrer, sinó que només hi accedeixin si han d'anar a Ca n'Aurell. El canvi a Arquimedes serà més radical: la circulació estarà tallada - excepte per veïns i mercaderies - entre el carrer de Blasco de Garay i el de Pare Llaurador, i el carrer de Faraday haurà d'assumir part d'aquest trànsit.
També es restringirà el pas al pont del Passeig, on només podran accedir-hi els cotxes que vagin a la Mútua i als aparcaments, mentre que l'illa de vianants arribarà fins el passeig del Comte d'Ègara, que veurà limitat l'accés de cotxes. En aquest sentit, també els carrers del Mas Adei, de Sant Antoni i de Sant Llorenç seran de vianants, i els carrers del voltant patiran diversos canvis de sentit per permetre-ho.
Per últim, els aparcaments del centre de la ciutat estaran restringits, en la mesura del possible, als residents, amb un sistema semblant a l'àrea verda de Barcelona.
Mesures per promoure la mobilitat sostenible
Més enllà dels límits al vehicle privat, també hi haurà un seguit de mesures per incentivar els desplaçaments de manera sostenible. S'establiran itineraris de preferència per als vianants i les bicicletes entre tots els barris de la ciutat i la zona del centre, uns camins que s'estudiaran per adaptar-se a les necessitats i la voluntat dels ciutadans. També es potenciarà la intermodalitat, facilitant l'accés al transport públic, bé amb aparcaments de bicicletes o amb aparcaments convencionals a la vora de les estacions de tren; i s'introduirà el carsharing, una fórmula per compartir cotxe i, així, reduir el parc de vehicles de la ciutat.
Les bicicletes també tindran un paper important, amb l'establiment de corredors principals i l'adaptació dels carrers, amb pintura que marcarà la cohabitació de les bicicletes amb els cotxes. L'estudi, que encara està per acabar i que incorporarà les propostes que faci arribar la ciutadania, donarà pas, un cop acabat, a la calendarització i a la divisió per fases de les mesures a prendre, segons la disponibilitat pressupostària.
En una sessió que ha presentat el pla, el tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol, ha explicat que el 70% de la contaminació està provocada pels vehicles privats, i que, especialment al casc antic de la ciutat, amb carrers estrets i molt de trànsit, és difícil de dissipar. "No es tracta de molestar ningú, sinó de millorar la qualitat de vida dels ciutadans", ha explicat el regidor.
Segons les tècniques municipals presents a la presentació, la planificació urbanística fins fa uns 30 anys s'havia basat en prioritzar el cotxe, i això fa que els vianants tinguin un 33% de l'espai dels carrers quan representen més del 50% de la mobilitat. Així, un dels objectius és destinar més carrers de la ciutat als itineraris per a vianants i bicicletes.
L'altre repte és reduir el trànsit de cotxes al centre de la ciutat: la meitat dels desplaçaments urbans tenen origen o destí als barris del centre, per una distància mitjana d'1,9 quilòmetres. Per això, la ZUAP s'estendrà des de l'avinguda d'Àngel Sallent a la de Jaume I, i des del passeig del Vint-i-dos de Juliol fins la carretera de Montcada; tot i això, en una primera fase, els límits a est i oest estaran al parc de Vallparadís i als carrers de Faraday i de Josep Trueta, darrere del parc de Sant Jordi.
Restriccions a alguns dels carrers més transitats actualment
Així doncs, d'aquí al 2021 alguns carrers seran de vianants o tindran restriccions importants de trànsit. Així doncs, per exemple, el carrer del Portal Nou s'incorporarà a l'illa de vianants del centre a partir del carrer de Baldrich, i el carrer de Sant Genís, que passa a tocar de la plaça Nova, també restringirà el trànsit a l'accés a l'aparcament. La Rutlla també estarà tallada al trànsit.
Els carrers de Galileu i d'Arquimedes també veuran modificat el trànsit. En el cas de Galileu, s'instal·laran càmeres per fer que els cotxes no circulin al llarg de tot el carrer, sinó que només hi accedeixin si han d'anar a Ca n'Aurell. El canvi a Arquimedes serà més radical: la circulació estarà tallada - excepte per veïns i mercaderies - entre el carrer de Blasco de Garay i el de Pare Llaurador, i el carrer de Faraday haurà d'assumir part d'aquest trànsit.
També es restringirà el pas al pont del Passeig, on només podran accedir-hi els cotxes que vagin a la Mútua i als aparcaments, mentre que l'illa de vianants arribarà fins el passeig del Comte d'Ègara, que veurà limitat l'accés de cotxes. En aquest sentit, també els carrers del Mas Adei, de Sant Antoni i de Sant Llorenç seran de vianants, i els carrers del voltant patiran diversos canvis de sentit per permetre-ho.
Per últim, els aparcaments del centre de la ciutat estaran restringits, en la mesura del possible, als residents, amb un sistema semblant a l'àrea verda de Barcelona.
Mesures per promoure la mobilitat sostenible
Més enllà dels límits al vehicle privat, també hi haurà un seguit de mesures per incentivar els desplaçaments de manera sostenible. S'establiran itineraris de preferència per als vianants i les bicicletes entre tots els barris de la ciutat i la zona del centre, uns camins que s'estudiaran per adaptar-se a les necessitats i la voluntat dels ciutadans. També es potenciarà la intermodalitat, facilitant l'accés al transport públic, bé amb aparcaments de bicicletes o amb aparcaments convencionals a la vora de les estacions de tren; i s'introduirà el carsharing, una fórmula per compartir cotxe i, així, reduir el parc de vehicles de la ciutat.
Les bicicletes també tindran un paper important, amb l'establiment de corredors principals i l'adaptació dels carrers, amb pintura que marcarà la cohabitació de les bicicletes amb els cotxes. L'estudi, que encara està per acabar i que incorporarà les propostes que faci arribar la ciutadania, donarà pas, un cop acabat, a la calendarització i a la divisió per fases de les mesures a prendre, segons la disponibilitat pressupostària.